Jeremy Irons: "Mai posaria a casa meva un quadro del Greco"

El venerable i venerat actor de teatre, cine i televisió ha passat pel BCN Film Fest per presentar 'Pintores y reyes del Prado', un documental de Valeria Parisi en el qual exerceix com a ‘cicerone’ de luxe en un recorregut pel museu i la història. Una oportunitat per parlar amb un mestre sobre art, processos creatius, l’aristocràcia en les sèries o la nova adaptació de 'Watchmen'.

En aquest documental, algunes persones parlen sobre els seus punts preferits del Museu del Prado; quadros als quals tornen una vegada i una altra per transcendir el gris quotidià. ¿Hi ha algun quadro d’algun museu que vostè vagi a mirar regularment?

Estic interessat en molts quadros, també del Prado. 'Las meninas', per exemple. És interessant perquè és un retrat de cort al revés: al quadro hi veiem el que veuen els qui estan sent pintats. És un concepte interessant. Però una de les coses que adoro del Prado és que és molt eclèctic. Hi és el Bosco, que feia coses extraordinàries per a l’època en què va pintar. El Greco també és interessant. Mai posaria un quadro seu a una paret de casa meva, però estic interessat a mirar les seves obres.

¿Què el va atraure en un primer moment d’aquest projecte?

Tot i que havia anat al Prado, tampoc el coneixia tan bé. Mai havia estat al taller de restauració. També m’atreia perquè significava venir a Espanya. M’encanta la seva gent, el seu temps, el seu menjar, les seves olors... Era una idea atractiva. Jo estava disponible. La meva dona podia venir amb mi. Així que vam passar tres dies molt agradables. I quan vaig veure la pel·lícula acabada, vaig pensar que tenia una gran energia. El distribuïdor italià va portar aquest film als cines i es va poder veure durant tres o quatre setmanes, cosa que és extraordinari. Hi ha un gran mercat per a aquesta mena de pel·lícula. Resulta bastant sorprenent en un moment en què el mercat per a la majoria de pel·lícules s’està reduint tant.

¿Ha utilitzat l’art com a mètode d’investigació a l’hora de preparar personatges? ¿Potser per a una sèrie com 'The Borgia', per exemple?

Solc fer-ho perquè és una bona manera d’entendre la història. Llegeixo sobre l’època, però també està molt bé veure l’art. Si interpreto algú del segle XX, miro metratge fílmic d’aquesta persona. Però no pots fer això amb personatges del segle XVI o XVII. Explorar l’art et dona una idea de com volia la gent que la representessin, i per tant, què hi podia haver en la seva ment: el seu desig de poder, les seves característiques particulars, els seus desitjos... Amb les pintures flamenques sempre és interessant perquè pots observar la vida quotidiana. És només un aspecte de la investigació, però un, crec, que molt important.

¿Quin seria el cineasta més orientat a la pintura amb el qual ha treballat? Algú per a qui l’art fos important a l’hora de comunicar el que buscava. Que potser li mostrés obres per ajudar-lo a construir el seu personatge.

Ara mateix no en recordo cap amb qui discutís pintures clàssiques. Vaig indagar molt en la pintura renaixentista quan vaig restaurar un castell irlandès del XVI. Quan va tocar triar els colors, vam mirar moltes pintures del Renaixement; ens vam fixar molt en els colors que utilitzaven, que eren, per descomptat, colors naturals. Vaig treballar molt a prop de l’art fent això. Però són els dissenyadors de producció els que realment discuteixen d’art amb els directors, més que no pas nosaltres, els actors.

David Cronenberg [amb el qual va rodar 'Inseparables’ i 'M. Butterfly'] és un conegut amant de Francis Bacon. I vostè va rodar un curt per a Sotheby’s en el qual recitava/interpretava declaracions de l’artista.

Sí, bé, però allò només va ser una feina. David és un gran amant de Bacon. A mi... Tsk. Tampoc m’acaba d’agradar. No entra en els meus gustos.

Encara manté una veu esplèndida. El seu so en la narració no és tan diferent, en realitat, del de 'Retorn a Brideshead', de la qual ja han passat gairebé quaranta anys. ¿Com ho fa? ¡Jo noto que la meva veu empitjora cada dia!

¿Fuma?

No, no fumo.

Doncs hauria de fumar.

¿Aquest és el secret d’aquesta gran veu cavernosa?

Això mateix, això mateix (riu). No ho sé, en realitat... És una cosa que tinc. Tinc molta sort. És una cosa que Déu em va donar.

Tornant una mica al tema de 'Retorn a Brideshead' ... ¿Per què creu que encara avui tenen tant d’èxit les sèries que parlen de l’aristocràcia?

Al públic li encanta la monarquia. Fins i tot encara que no l’admiri. Gent amb aquesta classe de poder, d’influència sobre el món, fascina el públic. A mi em sorprèn bastant l’èxit de 'The crown' o 'Downton Abbey'. Aquesta última, en particular, em semblava terrible. Bé, mai l’he mirat gaire bé, tampoc puc dir-ho. D’altra banda, mai he vist 'Joc de trons’ i és una cosa massiva.

Al seu pas pel BCN Film Fest per presentar 'La tragedia de Peterloo', el director Mike Leigh va dir en una entrevista

No crec que 'The crown' sigui gaire autèntica. Però, d’altra banda, ¿és autèntica 'La tragedia de Peterloo'? No ho sé. Crec que un dels problemes d’una pel·lícula de dues hores és que has d’explicar una història en un cert temps, i ¿que potser pots ser molt realista quan has de fer un drama? La vida real és més avorrida, menys interessant que el que solem veure en pantalla, que s’ha d’emfatitzar perquè sigui dramàtic. La que sí que em sembla autèntica és 'Roma'. És màgica. Sembla que no passi gairebé res, i no obstant, hi ha una tensió extraordinària i el film t’atrapa. No sé com ho va fer Cuarón. L’he vist un munt de vegades intentant estudiar com fa el que fa.

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

Ha esmentat fa una estona com s’està reduint el mercat per a la majoria de pel·lícules. ¿Què opina de la dominació global de la cultura superheroica? ¿I creu que la sèrie ‘Watchmen’ oferirà una lectura interessant d’aquesta mena d’històries?

Espero que ho faci. Però la meva participació a 'Watchmen' ha sigut bastant aïllada. Vaig filmar amb ells al novembre, si no m’equivoco, i ja no tornaré a filmar fins al maig. No tinc ni idea de què han estat fent. No m’han enviat els guions; els tenen amb pany i clau. Per a mi, 'Watchmen' serà una sorpresa. No sé què esperar. El guionista [Damon Lindelof] és molt interessant. I espero que sigui molt diferent de la majoria d’aquestes històries de superherois. Però hauré d’esperar i veure-ho, igual que vostè.