Manuel Carrasco se sincera a 'Dprop'

El cançoner de ‘La cruz del mapa’ ha tornat a propulsar  Manuel Carrasco fins als cims escènics més alts, com el Palau Sant Jordi, que assaltarà el 24 de maig, i per això va ser singularíssima la seva aparició, aquest dimarts, al recollit escenari de Luz de Gas, responent a la invitació d’obrir el cicle ‘Dprop’, el nou format d’esdeveniments organitzat per EL PERIÓDICO DE CATALUNYA entorn de figures de l’espectacle, la cultura i l’empresa. Una trobada a distància curta amb el cantant de Huelva, amb la seva veu i la seva guitarra i res més, ben disposat a contestar les preguntes de la periodista d’aquest diari Marta Cervera i del mateix públic.

En aquesta insòlita proximitat, amb els focus justos i en un ambient còmplice i informal, davant d’un públic limitat a 250 lectors i subscriptors d’aquest diari (més els que van seguir la sessió en ‘streaming’), Manuel Carrasco va mostrar cordialitat i sentit de l’humor. “Cantar i venir a parlar és estrany, ¿eh?”, va dir fent broma, “¡quan estàs a gust cantant et toca parlar, i al revés!”. Però se’l va veure molt còmode obrint amb una sentida ‘Te veo entre la gente’ i dialogant amb Marta Cervera, que va agrair a Luz de Gas la bona disposició i li va preguntar pel seu do per sintetitzar emocions. “Contestaré malament”, va desdramatitzar, “perquè hi ha una cosa aquí que no es pot explicar, una cosa màgica entre el que un sent i el que pot explicar en tres minuts”.

Qüestió de passió

Carrasco pròxim, diàfan i disposat a demostrar que toca de peus a terra. Sí, la nova gira és “la més potent”, però “el més important són les cançons, l’entrega i la passió”. Catalunya, on viu “una complicitat des del principi”, és més que el Sant Jordi: aquest estiu l’esperen a Porta Ferrada (9 d’agost) i Tarragona (10). Moment de plenitud d’una trajectòria del tipus “assaig-error”, va confessar. “I tampoc ara ho sé tot”. Però hi ha un fet que li consta: “Que avui pots estar molt amunt i demà ja no”.

Perquè després diguin que els periodistes són malèvols. Primera pregunta de l’amable públic: “¿En quin moment has sentit el ridícul més gran de la teva carrera?”. Rialles, i el cantant, traient ferro. “Quan m’oblido de la lletra, com fa un moment. Creia que no s’havia notat”, va ironitzar referint-se a ‘Llámame loco’. Poca timidesa a les butaques: preguntes sobre el seu tall de cabells de cabells (“m’encanta quan entrem en temes profunds”) i sobre la seva filla Chloe com a motiu d’inspiració. En aquell moment, va admetre que després de gravar un disc deixa de compondre durant un temps. “M’ocupo d’altres coses, i la composició no es pot contaminar: és un lloc sagrat”.

El fan més jove

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

Entre el degoteig de preguntes, la de l’Adrià, un nen de deu anys, sobre els seus inicis en la música. A aquesta edat, Carrasco va començar a actuar “amb grups de carnavals”, i als dotze va pujar per primera vegada en un escenari. Consell: “Quan saps el que t’agrada, hi has d’anar a totes, amb totes les teves forces”.

De vegades, la proximitat d’un públic reduït, sentint les seves mirades, pot imposar més que la grada d’un estadi, i Carrasco va superar la prova amb les seves interpretacions profundes, aixecant la veu amb seguretat a ‘Déjame ser’. Tornant al principi, es va explicar sobre el cor del seu art i la seva manera de reflectir les relacions. “És complicat, ¡per això hi ha tantes cançons!”, va fer notar. “Les d’amors platònics són molt boniques, però crec que em surt millor si escric sobre el que he viscut i el que m’ha fet mal”, va remarcar Manuel Carrasco, que es va acomiadar entonant ‘Soy un afortunado’’, encantat de disfrutar d’“un vino, una puesta de sol, / un fandango de Camarón”.