Ens tornen bojos les estàtues

Deia, aquest dimecres,Pedro Azara, comissari de l’exposicióque presenta Catalunya en la Biennal de Venècia, que el títol escollit per a la mostra, ‘To lose your head (idols)’ (Perdre el cap, ídols), remet adues formes d’extraviament de la testa, el de les estàtues quan són decapitades i el dels homes quan decapiten les estàtues, ja que, al cap i a la fi, ¿no s’ha de perdre una mica el cap per treure-li el seu a un monument? Vist per complet el projecteproduït per l’Institut Ramon Llullper als ‘Eventi collaterali’ de la Biennal, s’hauria de dir que Azara i l’ampli grup d’artistes que han treballat amb ell també han perdut el cap: de manera atrevida, de manera joiosa, de la manera que qualsevol espectadoramb ànsies de veure una cosa diferentespera que la perdi un artista. Catalunya es presenta a la gran fira d’art que comença aquest dissabte a la ciutat italiana amb una proposta substanciosa.

Al fons de l’hangar deles antigues drassanes de l’illa de San Pietroon s’ha instal·lat la mostra, en un racó, hi ha una màquina expenedora. De lluny, sembla una màquina d’aliments. Quin detall. Però no és d’aliments. El que el visitant hi pot adquirir sónpots d’orina, cartutxos de dinamita, ous, ciris, pedres, encenedors, flors i esprais de pintura, entre altres coses. L’orina, la dinamita, les pedres, els encenedors i els esprais ja s’entén per a què són: destruirem estàtues. Els ciris i les flors: les venerarem. Perquè exactament aquest és el tema de l’exposició: la relació de l’ésser humà amb les estàtues i la seva disposició bipolar, gairebé esquizofrènica, ao bé rendir-los homenatge o bé abominar-les. El primer, fins a considerar-les objectes d’adoració; el segon, fins a tallar-los el cap.

Aventures als canals

“És un fenomen universal –va declarar Azara a l’inici d’un recorregut guiat per a periodistes–. Allà on hi ha imatges naturalistes es produeixen aquest tipus de reaccions emocionals que van des de l’adoració fins a la destrucció. Les imatges són tan poderoses que aconsegueixen neutralitzar la nostra capacitat de raciocini. Aquest és l’argument que sustenta l’exposició, que estudia una sèrie de casos que es van produir a Catalunya. Es tracta d’analitzarun fenomen curiós, però universal, que s’ha produït des de la nit dels temps fins avui”. Hi subjau el mateix mecanisme mental en l’acció dedecapitar l’estàtua de Saddam Husseinque en la d’estavellar ous contra la de Franco, però, també, en la de tocar amb fervor un pas de Setmana Santa. Què tenen les estàtues que ens tornen bojos.

Una exposició així és necessàriament i literalmentuna exposició monumental. El cos central de ‘To lose your head (idols)’ són quatre estàtues amb històries d’amor o odi a sobre que han viatjat directament des de Catalunya per a l’ocasió,primer amb camió fins al port de Venèciai des d’allà amb barca fins a les drassanes. Hi va haver dosis d’aventura: el Pas de Setmana Santa del Sant Enterrament del Gremi de Marejants de Tarragona, obra de Salvador Martorell, “va hi arribarenmig d’una tempesta considerableamb un onatge que feia entrar aigua dins de la barca”, segons va explicar Azara. És l’obra cridada a representar la devoció: el comissari va recordar que "és el pas més important de la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant", un esdeveniment al qual "acudeixen 110.000 persones en una ciutat de 100.000 habitants", i va remarcar que ell mateix hi va assistir fa dues setmanes i podia "corroborar la devoció que suscita".

Visitant Camarón

Les altres tres són aquí per representar l’odi, el menyspreu, l’afany de destrucció, com es vulgui veure. Són elmonument als caiguts de Genaro Iglesias, instal·lat a la plaça Mercadal de Balaguer durant la dictadura i retirat el 1982 per les seves connotacions franquistes (actualment és en un dipòsit municipal);‘Record d’un malson’, de Joan Brossa, que representael cap decapitat de l’exalcaldede Barcelona Josep Maria de Porcioles servit amb safata (i “que s’ha anat exposant i retirant contínuament”, va recordar Azara), i el monument a Lluís Companys obra de Francisco López instal·lada des del 1998 al passeig de Sant Joan de Barcelona, víctima fins en tres ocasions d’agressions en forma de pintades. Un col·lectiu d’artistes del barri va dur a terme al seu dia una intervenció en actitud Jackson Pollock sobre el rostre perquè la consideraven avorrida.

Ja queno són les úniquesestàtues exposades a l’espai públic de Catalunya que han sigut abominades o adorades, l’exposició inclou una part de documentació d’altres monuments que en el seu moment van ser notícia. Els retalls de premsa exposats en una taula llarga són eloqüents: "Barcelona acomiada la ‘Victoria’ de Franco"; "Els turistes van a la Mina a veure l’estàtua de Camarón"; "La Minerva de Marés desencadena polèmiques a Tossa de Mar"; "Els independentistes de Maulets fan caure l’escultura dels caiguts de la Diagonal"; "Busquen entre col·leccionistes el cap de l’estàtua de Franco". Estan ordenats segons les cinc maneres en què, segons la mostra, s’expressa la relació amb les estàtues: adoració, destrucció, anul·lació, mutació i deshonor.

Dinamita a 50 euros

Tornant a la màquina expenedora, sobra dir que no és al seu racó només perquè és encantadora. Funciona. Els visitants en podran treure un pot d’orina i, si volen,ruixar alguna de les estàtues exposades. ¿Realment? “Que ho intentin”, diu Azara somrient. De moment, l’orina, no, però, sí, els ous, la pintura –i també les flors– estan sent utilitzatspels qui s’apunten a la cercavila de l’artista Marcel Borràs, ‘Ella s’apropia en present’, que complementa l’exposició. Una actriu –Marta Aguilar–es passeja per San Pietro fent d’alguna de les estàtues exposades o documentades a la mostra, convidant la gent a interactuar tal com ho han fet en la vida real els seus amants o detractors. Se li poden tirar flors. O pintar amb esprai. És una estàtua. "Bé, és millor que ser a la mina", reia l’actriu després de la representació d’aquest dimecres, tota plena d’ou i pintura.

Elscartutxos de dinamitacosten 50 euros.

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

És possible que no esclatin.

Perdre el cap pot ser divertit.