'Detectiu Pikachu', la pel·lícula que desferma la bogeria Pokémon

A la franquícia Pokémon li quedaven molt pocs territoris per conquistar. Videojocs, sèries d’animació, marxandatge, jocs de cartes, cromos, còmics i milers de productes derivats que han contribuït a convertir aquest fenomen en la propietat multimèdia amb la recaptació mundial més gran. Fa tres anys el fenomen es va tornar a reactivar gràcies a Pokémon Go. A l’estiu del 2016 aquestes criatures fantàstiques van fer el salt al món real i amb els nostres ‘smartphones’ les podíem caçar pels carrers, una pràctica que va desfermar una autèntica bogeria entre nens i adults. Va ser precisament enmig d’aquesta febre recol·lectora quan va començar a desenvolupar-se la primera pel·lícula en imatge real de Pokémon. I, com no podia ser de cap altra manera, el protagonista en seria Pikachu.

El peluix groc més adorable de l’univers Pokémon feia per fi el salt a la gran pantalla en una pel·lícula disposada a convertir-se en el ‘¿Qui ha enredat en Roger Rabbit?’ de la generació mil·lenista, ja que van ser precisament ells els que van començar a disfrutar en la seva infància d’aquestes noves icones de la cultura popular.

‘Detectiu Pikachu’ parteix del videojoc homònim llançat el 2016 en què acompanyàvem la simpàtica criatura resolent misteris a la metròpolis de Ryme City (una espècie d’amalgama entre Londres, Tòquio i Zootrópolis), on conviuen humans i les seves mascotes Pokémon en aparent harmonia, ja que darrere d’aquest equilibri s’oculten interessos foscos i tota una xarxa subterrània de secrets. L’impulsor d’aquesta ciutat és un poderós home de negocis, Howard Clifford (el gran Bill Nighy), que pensa que el futur passa per la simbiosi entre les espècies amb el seu consegüent salt evolutiu.

Pikachu parla 

Diverses novetats importants: la pel·lícula no es basa en els clàssics jocs d’entrenament i lluita amb els quals va començar la saga, sinó que adquireix els caires d’un ‘neonoir’ que d’alguna forma s’encarrega d’homenatjar les pel·lícules clàssiques d’investigadors privats amb un toc retrofuturista a l’estil de ‘Blade Runner’ i les ‘buddy movies’ dels 80 en què dos companys viuen tota mena d’aventures a un ritme vertiginós. La segona sorpresa: Pikachu parla, no només pronuncia el seu reconeixible “pika pika”, sinó que es pot comunicar amb el jove Tim (Justice Smith), que arriba a la ciutat per descobrir el parador del seu pare després d’un sospitós accident de trànsit. I ho fa amb la veu sorneguera de Ryan Reynolds, que també posa el seu rostre per a la captura de moviments facials del petit espècimen per a aportar així un extra d’expressivitat. A més, a aquest Pikachu li encanta el cafè, té una mica d’amnèsia, ha oblidat com utilitzar els seus poders elèctrics, però no ha perdut l’olfacte per ficar-se en problemes.

Els creadors volien aportar una visió diferent i fresca del món Pokémon, sense perdre de vista les picades d’ullet als fans. No es troben representades a la pel·lícula les més de 800 espècies existents, tot i que se’n passegen per la pantalla unes quantes, entre les quals adquireix especial protagonisme Psyduck, el Pokémon de la reportera Lucy Stevens (Kathryn Newton), al qual no se’l pot posar massa nerviós perquè li esclata el cap (de la migranya), o el poderós Mewtwo, que té poders psíquics i és fruit de la manipulació genètica. També hi apareixen Charmander, l’enutjat drac Charizard, el llangardaix planta Bulbasur, Lickitung i la seva llengua quilomètrica i enganxosa, el bastant ‘creepy’ Mr. Mine o l’iracund Snubbull.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Tranquils, ‘Detectiu Pikachu’ es pot disfrutar tant si sou coneixedors del seu món com si és la primera vegada que us hi acosteu. El director elegit va ser Rob Letterman (responsable de títols com ‘Pesadillas’, ‘Monsters vs. Aliens’ o ‘Els viatges de Gulliver’) acostumat a la fantasia i a integrar les noves tecnologies al servei de l’entreteniment a imatge real. Per al director, donar vida als Pokémon era més que un somni, hibridar l’animació a la imatge física i aconseguir que la interacció entre els humans i les bestioletes tingués un caràcter hiperrealista. Per això va optar per la qualitat i la textura de la pel·lícula en 35 mm i va voler rodar en localitzacions físiques perquè els entorns semblessin com més autèntics millor dins de l’embolic CGI.

Objectiu aconseguit: és com si una de les pel·lícules de l’enyorat director d’animació Sathoshi Kon prengués vida, i enmig de tot aquest espectacle visual, la pel·lícula sap com convertir en protagonista de la funció l’amanyagable Pikachu transformat en un sagaç Sherlock Holmes ‘fluffy’, al qual Ryan Reynolds sap treure tot el partit amb aquesta barra que va caracteritzar el seu personatge de Deadpool a través de la causticitat verbal i l’humor arriscat. Legendary Pictures i The Pokémon Company ja planegen fer-ne una seqüela i tota una nova saga ‘live-action’ si ‘Detectiu Pikachu’ aconsegueix el seu propòsit d’enamorar el públic. Tindrem Pikachu per a estona.