Pokémon, la franquícia que més diners ha recaptat en la història

El 20 de desembre de 1999l’animació japonesa tornava a Telecinco. Ho feia, això sí, amb l’emissió just abans d’una falca de diversos segons en què s’animava els nens a veure la sèrie en qüestió acompanyats d’un adult. S’estrenava a Espanya l’anime de Pokémon, un èxit mundial que, curiosament, va sortir a la palestra un parell d’anys abans perquè un episodi va causar atacs epilèptics a centenars de nens japonesos.

L’emissió a Espanya de la sèrie era la culminació lògica d’un fenomen transfronterer nascut el 1996. Va ser quan es van llançar al Japó els videojocs ‘Pokémon Rojo y Verde, una saga que tenia tots els elements per triomfar: arribava a la consola portàtil de moda –Game Boy–; era un RPG –de rol, molt de moda en l’època–; comptava amb personatges carismàtics amb història de superació –ideal per captar petits i joves– i, sobretot, els coprotagonistes eren personatges monos col·leccionables (en aquest cas, 'caçables'), ideals perquè els animalets en qüestió traspassessin del videojoc al còmic, l’anime, als peluixos, a les cartes col·leccionables... i a gairebé qualsevol objecte de marxandatge que es pugui imaginar. I això va ser just el que va passar.

El creador de la franquícia, Satoshi Tajiri, no havia fet res més que plasmar en aquells primers videojocs la seva afició de nen més gran: el col·leccionisme d’insectes. Aquestes bestioles reals es van convertir anys més tard en monstres de butxaca ('pocket monsters', d’aquí ve 'poke-mon'), que es podien atrapar amb unes boles especials i participar en lluites amb ells. L’èxit del primer videojoc va portar a la producció de la sèrie d’animació i al llançament fora del Japó dels primers títols per a Game Boy, ja el 1998: Pokémon Rojo i Azul.

La febre

La febre Pokémon s’estenia, i es multiplicaven tant els productes de marxandatge com els videojocs, convertits en supervendes. Van començar a aparèixer succedanis de la saga (‘Pinball’, ‘Trading Card’, ‘Stadium’...), però el que era celebrat a les botigues de tot el món era quan apareixia un títol que representava l’inici d’una generació: 'Oro' i 'Plata' (1999 al Japó, 2001 a Europa); 'Rubí' i 'Zafir' (2002 al Japó, un any més tard a Europa)... El salt a la Nintendo DS també va ser tot un esdeveniment, amb 'Diamante' i 'Perla' com a protagonistes.

Mentrestant, els creadors nipons es van esmerçar per copiar la fórmula. Van arribar sèries com araDigimon, Medabots, Monster Rancher... Més recent, seria el cas de Yokai Watch, una altra obra que ha aconseguit gran èxit al Japó i més enllà de les seves fronteres amb una estructura similar.

Rei del mercat

Notícies relacionades

Ryan Reynolds 'filtra' la pel·lícula completa de 'Pokémon: Detective Pickachu'

'Pokémon: detective Pikachu': carnassa per a fans

Però Pokémon continua sent el rei del mercat. De fet, s’han venut més de 300 milions de videojocs (entre els seus més de 80 títols) en aquests més de 20 anys, a la qual cosa cal sumar cartes col·leccionables, figures, tota mena de marxandatge, entrades de cine per a la seva vintena de pel·lícules d’animació, drets dels més de 1.000 episodis de la sèrie de TV, l’èxit de Pokémon Go al mòbil... I, ara, el que generi Pokémon: Detectiu Pikachu, la primera pel·lícula d’imatge real de la saga.

A falta de saber si aquesta nova aventura de Pikachu i companyia té èxit –i sobretot, la reacció dels fans de la saga–, el que és segur és que, passi el que passi, Pokémon continuarà sent la franquícia que més diners ha recaptat en la història: el valor estimat de la saga creada per Tajiri –ajuntant vendes de tots els seus productes– supera els 90.000 milions de dòlars. El segueixen Hello Kitty (80.000), Winnie the Pooh (75.000), Mickey Mouse & Friends (70.000) i Star Wars (65.000).