La lectura i la música per a Julieta Venegas

Primera Persona no és exactament un festival de música ni tampoc un de literatura a l’ús. És un festival d’idees i processos creatius, però, alhora, desproveït de densitat teòrica i més interessat per l’experiència. Per això no surts del CCCB com després d’haver aguantat moltes classes, colpejat per la informació, sinó estranyament reconfortat per saber que els teus herois han tingut vides no tan diferents de la teva.

En el primer dels seus dos dies, Peter Hook (antic baixista de Joy Division i New Order) es va encarregar, com en els seus tres llibres fins ara, de treure fantasia a la seva experiència musical i en particular a la gestió del mític club The Haçienda, “catàleg de desastres” que va desgranar en un llibre el 2010. Va parlar amb enteresa sobre parts clau del seu periple vital com el suïcidi d’Ian Curtis i el final de la seva participació a New Order. Va calar.

Allò de Hooky va ser, en essència, una entrevista a l’artista per Agnès Marquès. Encanvi, Julieta Venegas va estar sola sobre l’escenari, en un format barreja de directe íntim i conferencia sentida. Va voler assenyalar com, en el seu cas, lectura i música formen part d’un mateix microcosmos. Després de llegir alguna part d’un text (exclusiu per al festival) sobre memòries lligades als llibres, interpretava alguna cançó, seva o prestada, que podia servir de complement a cada fragment. Sensació d’estar vivint alguna cosa especial: a pocs festivals trobes una artista de la seva categoria explicant i cantant la seva intimitat a només uns passos del públic.

Política i ciència

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

L’actuació de Venegas va ser el clímax d’una jornada que va començar unes hores abans amb ‘Antifeixista’, una càpsula sobre l’auge dels moviments d’extrema dreta i la recerca de solucions per combatre’ls. El gabinet d’experts format per Mark Bray, Helena Castellà Duran, Carles Viñas i Jordi Borràs va coincidir a assenyalar la complexitat i diversitat del nou auge; també la inexistència d’una fórmula màgica per a la seva neutralització. Converses públiques com aquesta són un bon pas endavant.

Per l’escenari del Primera Persona, decorat aquest any amb motius de fira i parc d’atraccions, també van passar l’escriptor Nik Cohn, qui, acompanyat per la banda sonora de DJ Kosmos, va llegir un text sobre sons que va sentir al carrer i que van canviar la seva vida, i la veterinària, escriptora i poeta María Sánchez, emotiva en el seu recordatori de la diversitat, bellesa i fragilitat d’un medi rural que importa més del que molts urbanites creiem.