'Aquarela', l'aigua com mai l'has vist

El mestre del documental Victor Kossakovsky (Sant Petersburg, 1961) ho té clar: no hi ha temes poc interessants, tan sols cineastes amb poca visió. "Cada parell d’anys vinc a fer classes a [el Màster en Documental de Creació de] la Pompeu Fabra. I el que tracto d’ensenyar és que es pot fer una pel·lícula sobre qualsevol cosa. Jo en podria fer una, per exemple, sobre aquest tovalló arrugat [diu assenyalant justament això]. I vostè la veuria. I se’n sorprendria".

No és simple fanfarroneria, és la veritat. Imaginin el que ha pogut fer l’autor de la cèlebre 'Belovy' (1992) amb un tema, una entitat vibrant i voluble, com l’aigua:l’èpic poema visual 'Aquarela', recorregut rodamón per l’element i els seus estats que fueteja la mirada amb poders estranys. La pel·lícula inaugura avui, dimecres, el festival DocsBarcelona (19.30 h., Aribau Multicines), i es podrà recuperar també diumenge, dia 19, i el divendres següent, dia 24.

96 fotogrames per segon

Per capturar l’aigua en tota la seva esplendor, Kossakovsky va decidir rodar a 96 fotogrames per segon, en lloc dels 24 habituals. Així explica com va tenir la idea: "Fa quatre anys vaig filmar una pel·lícula de ballet per a nens ['Graine de champion']. En un moment determinat, la protagonista feia uns girs ràpids, i cada vegada que donava la volta, no podia veure-li la cara. Si l’hi volia veure, havia de filmar amb més fotogrames per segon, però si ho projectava a 24 fps, es veuria a càmera lenta".

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

La solució: filmar i projectar a 96 fps. La millor manera de capturar amb tota nitidesa una cosa tan fluida com l’aigua. De moment, tan sols podem veure el resultat a 48 fps –és la màxima velocitat que admeten fins i tot els cines d’alta tecnologia–, però fins i tot així atordeix; en el millor sentit possible. "Confio que des de la tardor es pugui disfrutar a 96 fps. La diferència és aclaparadora. ¿Sap com se sol veure la pluja en el cine? ¿Aquestes petites ratlletes? A 96 fps pots apreciar cada gota d’aigua".

Per Kossakovsky, com per a tot cineasta gran, el so és la meitat d’un film. Aquesta part d’'Aquarela' està dissenyada per explotar al màxim les possibilitats dels sistemes Dolby Atmos: l’envoltant bombolleig de la natura alterna amb cops de metall clàssic a càrrecd’Eicca Toppinen  (del grup Apocalyptica). "Es tractava d’això, de buscar el contrast", explica. "Quan la música calla és quan t'adones de la riquesa dels sons naturals".