'Hellboy' arriba als cines en una versió censurada

En primer lloc, unes notes sobreel ‘Hellboy'  que veiem a partir d’aquest divendres a les nostres sales. En els últims dies les xarxes s’han omplert de comentaris sobre la versió 'light’ de la pel·lícula de Neil Marshall que s’estrena a Espanya i altres mercats. La qualificada R als Estats Units ha sigut alleugerida considerablement per arribar a un públic més ampli, amb la qual cosa s’ha perdut el caràcter de 'blockbuster’ transgressor que pretenien el director i els productors, tot i que també és veritat que aquesta versió 'blanquejada' compta amb l’aprovació dels màxims responsables del film. Els diners són els diners. Però hi ha un altre aspecte important: la censura, d’una manera o un altre, continua existint.

El lector interessat pot veure a internet una comparativa entre el tràiler nord-americà i l’espanyol. Les escenes més gore de l’original han sigut alleugerides o modificades, des de membres retallats, explosions de sang en primer pla o la sanguinolenta mutació de les ungles d’un dels personatges quan es transforma en una bèstia. Digitalment s’han eliminat imatges com la d’una espasa entrant pel coll d’un personatge i sortint pel seu cap. Però no només això: la seqüència de sexe entre Hellboy i Alice ha desaparegut del muntatge espanyol.

Para que os hagáis una idea de los niveles de censura que ha sufrido la copia de #Hellboy que llegará a salas españolas, aquí podéis ver una comparativa entre varios momentos del tráiler final español y el norteamericano. pic.twitter.com/8NqWaW2zsy

— Victor López G. (@Meccus) 14 de mayo de 2019

Resulta difícil avaluar aquesta nova aproximació cinematogràfica al personatge ideat pel dibuixant i guionista de còmics Mike Mignola. D’aquí tres o quatre mesos, quan surti l’edició en Blu-ray i DVD i es dignin a rescatar el muntatge original, serà convenient tornar sobre el tema i comprovar en tota la seva magnitud la salvatjada entre gore i espasa i bruixeria orquestrada pel director de 'Dog soldiers' i 'Centurión'.

En segon lloc, unes notes sobre Mike Mignola, el creador d’aquest superheroi tortuós sorgit de l’infern en l’època dels nazis, de cos petri i vermellós, manassa dreta gegant, cua llarga i banyes satàniques convenientment retallades i polides. 'Hellboy' va aparèixer el 1993 i va ser un dels barcos insígnia de Legend, la divisió del segell editorial Dark Horse creada per John Byrne, Frank Miller, Geof Darrow, Art Adams i Mignola; el logo, inspirat en les estàtues de l’Illa de Pasqua, el va dibuixar Mignola. Va funcionar del 1994 al 1998, i les seves sèries principals van ser 'Sin City' (Miller), 'Concrete' (Paul Chadwick), 'Monkeyman and O'Brien' (Adams) i 'Hellboy'.

L’èxit de 'Hellboy' va generar diverses col·leccions paral·leles o relacionades amb aquella –en la línia de fantasia pulp, narrativa gòtica i llegendes balcàniques: 'Abe Sapien', 'Lobster Johnson', 'Baltimore', 'Joe Golem detective de lo oculto’, 'Witchfinder', 'The visitor', 'Sledgehammer 44', 'Rasputín', 'Koshchei', 'Crimson lotus’ i, sobretot, 'B.P.R.D. (Bureau of Paranormal Research and Defense)' en la seva traducció a l’espanyol: 'A.I.D.P. (Agència d’Investigació i Defensa Paranormal)' que l’abril passat va acabar després de 162 entregues.

'Hellboy' ha devorat Mignola, genial talent del clarobscur, el color pictòric i el traç en aparença senzill o desmanegat, molt atmosfèric sobretot en la recreació de l’Europa de l’Est i balcànica de principis del segle XX. Però convé recordar algunes de les seves altres obres, com 'Gotham by gaslight' (1989), que enfronta en un Gotham victorià Batman amb Jack l’esbudellador.

Mignola i el cine

Notícies relacionades

Crítica de 'Hellboy': bestialisme sense ànima

Més músicai solidaritat que política

Mignola va començar la seva relació amb el cine el 1992, quan va dibuixar l’adaptació en 'comic book' del 'Dràcula' de Bram Stoker. Després va fer dissenys per a la producció Disney 'Atlantis: L’imperi perdut’ (2000) i va ser el consultor visual de 'Blade II’ (2002) de Guillermo del Toro. Van congeniar bé, així que quan Mignola va voler traslladar 'Hellboy' al cine, ¿qui millor que el director mexicà, amant com ell del ‘pulp’, Poe i Lovecraft, la sèrie B, l’ocultisme, l’esoterisme, la bruixeria, la màgia negra practicada pels nazis, els fenòmens paranormals i el cine de monstres?

'Hellboy' (2004) i 'Hellboy II. L’exèrcit daurat’ (2008) pertanyen tant a l’univers del dibuixant com al del cineasta. Interpretat per Ron Perlman, el personatge manté el sentit irònic de la vida que ostenta a les vinyetes, però els rivals i situacions a què s’enfronta són més espectaculars, com el cas de la baralla a l’escenari giratori del segon film. A Del Toro li van les figures contradictòries en l’univers canviant dels superherois, i és el cas de 'Blade', meitat humà meitat vampir, i 'Hellboy', meitat diable meitat terrícola. Les seves dues pel·lícules, amb tot, estan als antípodes de la violència gore que de moment no veurem en el 'reboot' de Marshall interpretat per David Harbour.