Rocío Márquez: «El meu nou disc surt dels vinils i cassets d'un mercat ambulant"

La presència de Rocío Márquez al festival Ciutat Flamenco adquireix una especial rellevància per la seva pròpia naturalesa. La d’ella i també la del festival esmentat. Comptades figures d’avui corresponen tant a les seves premisses: el nou i el vell, la transgressió i la tradició, el cap als núvols i els peus a terra... Aquesta jove de Huelva no renuncia a la seva faceta de ‘cantaora’ per més projectes trencadors en què s’embarqui, com el que presentarà aquest dissabte a l’Auditori de Barcelona: 'Visto en El Jueves'.

Va trigar a encarrilar la seva carrera discogràfica després d’aquell espectacular triomf que la va donar a conèixer al Festival de Las Minas. Però una vegada decidit el rumb, ha configurat una de les trajectòries ‘jondas’ més sòlides del present. Tan coherent com sorprenent. Cinc discos totalment diferents. "Potser és perquè soc una mica egoista", afirma Rocío Márquez. "El que busco és disfrutar i aprendre, penso més en el procés d’anar-ho fent que en el resultat final. Si surten coses diferents suposo que és perquè el que m’ha divertit, el que busco en realitat , és perdre’m per trobar-me".

.‏

Després de dues aventures sense guitarres pel mig, les sis cordes i una mica de percussió són el seu únic suport a 'Visto en El Jueves'. Gairebé un mà a mà amb Canito, sensacional guitarrista català establert des de fa molt a Andalusia. "Tinc una connexió molt forta amb Barcelona. És curiós que després de treballar tan estretament amb Refree ara ho faci amb ell".

Debut com a productora

Notícies relacionades

‘Six’, el musical feminista sobre les dones d’Enric VIII

En les sabates de Francesc

Serà un concert molt semblant al disc, entre altres coses perquè aquest treball es va plantejar gairebé com si fos un directe. "La percussió la va afegir després Agustín Diassera, però les gravacions de guitarra i veu es van fer gairebé totes alhora, en molt poques preses". Gravació llampec als mítics estudis de Jesús Bola, responsable en certa mesura que Rocío Márquez s’atrevís a fer el pas i debutar aquí com a productora. "Em va preguntar qui el produiria i li vaig dir que a mi m’agrada molt l’horitzontalitat quan s’està creant, que tots els criteris valguin. Però em va insistir i em va dir: '¿I quan no us poseu d’acord i algú hagi de decidir quina opinió és la que s’imposa?' I llavors em vaig adonar que seria jo".

'El Jueves’ al que fa referència el títol no té res a veure amb la revista satírica. "Jo he viscut molt temps al costat d’un carrer de Sevilla on tots els dijous hi ha un mercat ambulant amb llençols al terra i objectes de segona mà exposats a sobre, com vells vinils i cassets. Jo cada dijous anava a comprar aquests discos d’on surt el repertori d’aquest disc. En realitat, és tant una recreació com una recopilació d’entre tot el que he anat adquirint allà". Cants flamencs i cançons variades. Memòria i reinvenció.