L'OBC mira a Orient

La vetllada a l’Auditori la va obrir una contrastada 'Ballet suite núm. 1', de Xostakóvitx, inèdita per a l’OBC, mitja dotzena de peces ballables provinents d’obres prohibides pel règim soviètic que van des d’un vals a un galop i que Kazushi Ono va vestir de gran força teatral remarcant la rica orquestració que les articula.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Després es va estrenar 'Homenatge a Casals & Cant de l’ombra doble per a dos Shamisens i orquestra’, de Fabià Santcovsky, que va introduir ell mateix. Dividida en tres parts, l’obra conté idees del mateix Kazushi Ono, una exploració acústica que resulta curiosa, plena d’atmosferes i ‘glissandi’, tot i que el més atractiu és la utilització dels llaüts nipons a càrrec dels germansKenichi i Ryoichiro Yoshida, sobretot en el solo que es es marquen i en el qual van demostrar el seu virtuosisme. L’homenatge a Casals, en el primer i l’últim moviment, va arribar com en ones sonores, ones remarcades per figures que recordaven gralls d’ocells. Les variacions a duo del ‘Cant de l’ocells’ com a propina per part dels solistes van encantar al públic.

La segona part va ser per a Prokófievi la seva 'Romeu i Julieta’, en una versió que utilitzava parts de les tres ‘suites’ concebudes per l’autor, davant de les quals Ono va mantenir sempre la justa pulsió teatral, el lirisme i molts decibels. Com ha de ser.