¿Hi ha vida després de 'Joc de trons'?

Parlem massa sovint del ‘final d’una època’, però aquesta vegada va seriosament. Quan comencin a desfilar els crèdits finals de ‘Joc de trons’, amb o sense la música de Ramin DjawadiRamin Djawadi –el capítol ‘Les pluges de Castamere’ va acabar en el més resignat silenci–, les sèries tal com les havíem conegut passaran a una altra època, una etapa de preguntes intrigants, la principal de les quals: ¿tornarà a passar alguna cosa igual?

‘Joc de trons’ ho va tenir tot al seu favor per convertir-se en un fenomen global. Hi havia una necessitat de mitologia després del final de ‘Lost’. La relativa popularitat dels llibres de George R. R. Martin va permetre que els seus implacables girs fossin percebuts com frescos per la majoria. Però, sobretot, tenia a favor el context temporal: va arribar el 2011, quan ja teníem ben apreses Facebook i Twitter, però abans de la consolidació del model ‘temporada d’una tacada’ amb ‘House of cards’ el 2013.

Tensió durant dies

Hi va haver un temps en què tots vèiem ‘Joc de trons’, o ‘Girls’, o ‘Breaking bad’, com a mínim el mateix dia, i aquella mateixa nit o l’endemà comentàvem els episodis amb col·legues virtuals o de la vida real. Com que només hi havia un episodi a la setmana, l’anàlisi s’estenia durant dies i la tensió d’un bon ‘cliffhanger’ quedava instal·lada en el nostre organisme més que uns mísers segons.

Tot això va canviar amb Netflix i la seva promoció del ‘binge-watching’ o afartament de sèries: l’impacte cultural de fins i tot els millors títols és, ara, més reduït perquè es poden consumir ràpidament i passar a una altra cosa, una altra oferta en un mar de contingut infinit. Les esperades seqüeles de ‘Stranger things’ són aigua passada a la setmana següent de la seva estrena. Els webs de cultura popular et proposen discutir la ‘finale’ d’una sèrie de 10 episodis que potser es va estrenar abans-d’ahir.

No hi ha res de dolent en anar a cines de reestrena, llegir un llibre descatalogat, escoltar a un grup gairebé secret. Però no ens enganyem: de la mateixa manera que ens emocionem quan tothom canta alhora certa cançó en un festival, de vegades ens encanta la idea d’estar veient una mica conjuntament amb Tot El Món. Ens fa sentir part d’una cosa més gran, genera sentiment de pertinença i de comunitat. És com es fabrica una memòria pop col·lectiva que, al final, crea ponts i dreceres emocionals entre les persones. 

Alguns possibles relleus

Tot això pot estar a punt de canviar, almenys pel costat de les nostres pantalles domèstiques o de butxaca; en les veritablement grans, cada entrega de l’Univers Cinematogràfic és esdeveniment universal. El model d’estrena de Netflix és el mateix seguit ara per moltes altres plataformes. Però si Amazon vol realment que la seva sèrie d’‘El Senyor dels Anells’ sigui la pròxima ‘Joc de trons’, potser s’hauria de plantejar dosificar els episodis i fer-nos patir: dos en l’estrena i després un setmanalment, el plantejament seguit sovint per Hulu, és bona tàctica.

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

Tota cadena i plataforma amb un mínim d’afany competitiu busca ara reemplaçaments per a ‘Joc de trons’, tot i que les lleis de l’èxit siguin tan impredictibles i potser en el pròxim fenomen global no hi hagi rastre d’espases ni dracs. Des d’HBO van encarregar fins a cinc possibles preqüeles/spin-offs de la seva sèrie estrella; de moment, s’han quedat amb una, encara sense títol, situada milers d’anys enrere respecte a la sèrie matriu i protagonitzada per Naomi Watts. La mateixa HBO compta amb l’as a la màniga de ‘Watchmen’, una altra sèrie amb pedigrí ‘geek’. I a més, estrenarà fora d’Anglaterra la sèrie basada en la saga ‘La matèria fosca’ de Philip Pullman.

Netflix provarà sort amb la saga ‘Narnia’, de la qual s’han adaptat al cine només tres dels seus set volums, i l’anomenada ‘saga del Bruixot’ d’Andrzej Sapkowski, mentre que Apple ha optat per la trilogia ‘Fundación’ d’Isaac Asimov. ¿De quina d’aquestes produccions veurem el final agafats de la mà, literalment i virtualment, en un futur proper? ¿D’una, cap, amb molta sort totes? Ja se sap: ningú sap res.