El teatre català triomfa en uns premis Max molt repartits

Els artistes catalans partien com a favorits i finalment han aconseguit nombrosos guardons en la cerimònia dels premis Max que s’ha celebrat aquest dilluns al Teatre Calderón de Valladolid, en la 22a edició de la gala organitzada per Societat General d’Autors i Editors (SGAE). ‘Temps salvatge’ha conquistat dues de les cinc categories a què aspirava: autoria per a Josep Maria Miró i direcció per a Xavier Albertí. Tot i que ‘Temps salvatge’ va començar molt fort, al final el gran premi de millor espectacle teatral va ser per a ‘La tendresa’, divertit joc shakespearià basat en una obra d’Alfredo Sanzol que va poder veure’s en versió catalana al Poliorama. ‘Lehman Trilogy’, un altre magnífic espectacle que també aspirava a aquest premi, va haver de consolar-se amb el de millor disseny d’espai escènic.

‘Els jocs florals de Canprosa’ s’ha quedat amb un dels quatre guardons a què aspirava, el d’adaptació o versió teatral de Jordi Prat i Coll. No obstant, el de millor espectacle musical no va poder ser per a ells, se'l va emportar ‘The opera locos’, un divertit muntatge d’humor i música. Tampoc el de millor actriu, que va ser per a María Hervás per ‘Iphigenia en Vallecas’, obra també premiada com a espectacle revelació; ni el de vestuari, que es va emportar Deborah Macías per ‘Comedia aquilana’.

Jordi Prat i Coll va agrair el treball del TNC “per recuperar els nostres clàssics” com aquesta obra de Santiago Rusiñol. I, en especial, “la llibertat per poder tractar qualsevol tema des de l’humor”. Va criticar la falta de llibertat d’expressió. I va recordar que, com deia Rusiñol: “Si els jutges fossin jutjats després dels seus judicis, alguns entrarien a la presó”.

D’altra banda, Josep Maria Miró també es va mostrar crític en un missatge de mòbil que va enviar des de Viena i que va llegir Xavier Albertí, director del muntatge ‘Temps salvatge’. “El meu teatre intenta dialogar amb els conflictes del seu temps”. Quan va tornar a sortir per recollir el seu premi com a director, Albertí va recordar: “Vivim un moment salvatge en què els veritables patriotes, amb respecte a tot i heterogenis, som els artistes”. 

L’únic espectacle català que sí que va fer ple va ser ‘A. K. A’. Es va emportar els dos premis als quals estava nominat. El d’autoria revelació per a Daniel J.Meyer, que va animar a “lluitar per defensar la llibertat d’expressió”, i el de millor actor per a Albert Salazar. Aquesta obra, que va sortir de la petita sala barcelonina Flyhard, ja ha sigut vista per 11.000 persones i a la tardor s’estrenarà en castellà.

Visca el flamenc

Els premis de dansa van estar repartidíssims però van ser, com les nominacions, dominats pel flamenc. Eva Yerbabuena, que ja havia sigut premiada en anteriors edicions, es va emportar el premi com a millor intèrpret de dansa per ‘Cuentos de Azúcar’, un encreuament entre el Japó i Andalusia. I Daniel Doña ho va aconseguir en la categoria masculina per ‘Pisque’. Sharon Friedman va guanyar en l’apartat de coreografia per ‘Erritu’, fet amb Kukai Dantza. I ‘Grito pelao’, espectacle entorn de la maternitat de la seva creadora, de Rocío Molina, va triomfar com a millor espectacle de dansa i Sílvia Pérez Cruz es va emportar el de millor composició musical per la seva impressionant creació per a la peça. Molt feliç i emocionada va dir: “Jo, que soc mare soltera com Rocío Molina, dedico el premi a la meva filla Lola”. En dansa la gran derrotada va ser ‘Distopía’, que partia amb tres candidatures i se’n va anar de buit.

La cerimònia, bastant sòbria i de només dues hores –una cosa que s’agraeix a la seva directora, Ana Zamora– va comptar amb la participació d’artistes com Eliseo Parra i Sílvia Pérez Cruz, entre d’altres. S’hi va donar protagonisme a la poesia i també a la cultura castellanolleonesa. 

Festa de la llibertat

La llibertat era el lema aquesta 22a gala, una cosa imprescindible per a l’art, com van defensar en els seus discursos tots els creadors, així com Ana Graciani, presidenta de la Fundació SGAE, i Pilar Jurado, primera dona que dirigeix aquesta entitat amb 120 anys d’història. Entre els moments estel·lars de la gala, l’aparició d’una Concha Velasco, Max d’honor, de gairebé 80 anys. La que va ser ‘chica yeyé’ en els 60 i que segueix en actiu –actualment representa ‘El funeral’– va rebre una enorme ovació a la seva terra, amb el públic dempeus.

“Només s’és de veritat lliure quan no es pesa sobre ningú, quan no s’humilia ningú”. Amb aquestes paraules de María Zambrano va obrir el seu discurs Ana Graciani com a presidenta de la Fundació SGAE. “És moment d’exigir una política cultural a l’Estat per a la consolidació de les arts escèniques”, va reclamar. Va cridar a “incidir en l’educació” per implantar “el teatre i la dansa com a assignatures curriculars a les nostres escoles”. Les seves paraules van arrencar sonors aplaudiments a la sala. “La dansa està més minvada en la programació dels nostres teatres”, va recordar, i això tot i estar en “un meravellós moment creatiu”.

Poca autoria femenina

La lluita per igualtat real en les arts escèniques també és un altre dels seus objectius. Les dades parlen per si soles: només el 18% de les obres que s’estrenen a Espanya són d’autoria femenina i només el 22% de les obres estan dirigides per dones. Per contribuir a canviar-ho va anunciar el nou Premi Ana Diosdado per a textos d’autoria femenina.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Com a espectacle de carrer es va imposar ‘Volados’, que convida a somiar i creure en l’amor com el que ha unit al català David Moreno i la val·lisoletana Cristina Calleja. “¿Qui va dir que no ens podíem entendre?”, va dir ell durant el seu discurs d’agraïment. Està clar que, amb la cultura, tots guanyem. I en il·luminació va guanyar un altre català, Juanjo Llorens per ‘El curiós incident del gos a mitjanit’.

D’altra banda, Pilar Jurado, soprano, compositora i directora de la SGAE escollida fa dos mesos i mig, va assenyalar en el seu discurs la necessitat de protegir els creadors: “He complert i puc dir-vos que la situació ha canviat: hem fet els deures. Ens mereixem una SGAE neta i transparent que pugui caminar amb el cap ben alt”. El temps ho dirà.