Tarantino: «Charles Manson és fascinant perquè és impossible d'entendre»

Quentin Tarantino està obsessionat amb la història de Charles Manson  (mort a la presó el 2017) i amb la "incomprensible" fascinació que provocava i encara provoca, i això ho aboca a ‘Érase una vez en Hollywood’, una història dels seus records, de la pèrdua de la innocència i d’un Hollywood ja desaparegut.

"Com [Manson] era capaç d’atreure aquelles noies i nois joves per sotmetre’ls sembla una cosa incomprensible, perquè com més aprens d’ell, com més el coneixes, més fosc es torna. La impossibilitat de realment entendre’l és el que causa fascinació", ha explicat el realitzador en una roda de premsa envoltat pels protagonistes, Brad Pitt, Leonardo DiCaprio i Margot Robbie.

Després de molta investigació sobre Manson, el director ha construït una història sobre els records de la seva infància a finals de la dècada del 1960, que és un homenatge a l’època del nou Hollywood, quan la meca del cine es va contaminar del moviment ‘hippy’; una era, la d’Aquari, de la qual els Estats Units van despertar abruptament després dels salvatges assassinats per membres de la Família Manson de Sharon Tate i quatre persones més a la casa de l’actriu i el director Roman Polanski en el 10.050 de Cielo Drive, i a l’endemà, 10 d’agost, del matrimoni LaBianca, ubicat al veïnat de Los Feliz, també a Los Angeles. Atenció: Cielo Drive i Los Feliz.

Crims atroços

En els dos domicilis acòlits de Manson van cometre crims atroços (les punyalades que van rebre en total les set víctimes es compten per diversos centenars i l’escenari de pintades fetes amb sang dels morts que van deixar els assassins no l’hauria imaginat El Bosco). La intenció del capitost era que d’aquestes barbaritats s’acusés negres i que davant la injustícia la comunitat negra s’alcés contra els blancs i es desencadenés el‘helter skelter’: una cosa semblant al dia del judici final. ¿Suena dement? Va ser dement. 

La banda de Manson, anomenada la Família, semblava una d’aquelles comunitats ‘hippies’, tal com els mostra Tarantino en el film. Vivien en un ranxo que havia servit com a decorat cinematogràfic i eren amables amb la gent, però hi havia en ells una cosa "estranya", va ressaltar Tarantino.

"Quan es van produir els assassinats de Manson era l’època de l’amor lliure, hi havia noves idees, el cine estava canviant. I aquests fets, la tràgica pèrdua de Sharon i d’altres persones, va ser una cosa que ho va canviar tot i encara avui ho recordem amb horror", ha apuntat Brad Pitt. Va ser "un moment tràgic que va remarcar el costat fosc de la naturalesa humana", segons l’opinió de l’actor, que ha assegurat que "el film tracta meravellosament bé aquest tema".

Pitt interpreta en la pel·lícula Cliff Booth, el doble i amic de Rick Dalton (DiCaprio), una estrella de la televisió que viu al costat de Sharon Tate i el seu marit, Roman Polanski. Tate (Margot Robbie) estava començant a despuntar com a actriu i estava embarassada de vuit mesos quan va ser assassinada mentre Polanski era a Londres preparant una pel·lícula.

'La llavor del diable'

Tarantino s’ha manifestat admirador de Polanski i, especialment de 'La llavor del diable', però ha assenyalat que mai es va reunir amb el director francopolonès per parlar de la seva pel·lícula.

DiCaprio se sent identificat amb el seu personatge perquè, com ell, també va créixer en la indústria del cine i sap el que és lluitar per aconseguir una oportunitat. "Aprecio la posició que tinc ara", ha reconegut l’actor, que ha volgut ressaltar que coneix molta gent en el seu món que no estan en la mateixa situació. Un personatge divertit que DiCaprio interpreta amb habilitat, amb l’equilibri de Pitt, en la primera col·laboració de la parella d’actors, una experiència que tots dos van qualificar de "molt divertida".

Són dos "personatges passats de moda amb l’arribada d’una nova època", en una pel·lícula que és, des d’una perspectiva artística, una "carta d’amor a la indústria" i una "declaració d’amor pels marginats", ha dit DiCaprio, que ha afegit: "Crec que tots en aquesta taula ens hem sentit marginats en algun moment".

Abans dels telèfons mòbils

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

Una pel·lícula amb una cuidadíssima ambientació d’estètica brillant i acolorida i plena de referències cinematogràfiques, televisives i musicals. "Hi ha molt poques persones" que tinguin els coneixements que té Tarantino d’aquelles àrees i d’aquella època. És com entrar en una base de dades d’un ordinador", ha fet broma DiCaprio sobre els coneixements del realitzador.

I preguntat sobre si aquells finals dels 60 és la seva època favorita com a director, Tarantino ha contestat: "Prefereixo qualsevol època abans dels telèfons mòbils".