Nalini Malani, artista que dona veu als silenciats, Premi Joan Miró

L’artista índia Nalini Malani ha guanyat aquest dijous el VII Premi Joan Miró, organitzat per la Fundació Joan Miró i la Caixa, dotat amb 70.000 euros, per una obra compromesa amb els silenciats i desposseïts, especialment les dones de tot el món.

Al costat del director de la Fundació Miró, Marko Daniel, i la directora general adjunta de la Fundació Bancària la Caixa, Elisa Durán, Malani ha mostrat la seva emoció i la seva satisfacció per ser la guanyadora d’una distinció que porta el nom d’un artista que des de la seva joventut és un “far” per a ella.

El jurat, format per Iwona Blazwick, Alfredo Pacquement, Magnus af Petersens, Joao Ribas, Nimfa Bisbe i Marko Daniel, li ha atorgat per unanimitat el guardó pel seu “prolongat compromís amb els valors de la imaginació radical i la consciència sociopolítica, tan apreciats per Joan Miró”.

Exploradora des dels anys 60 de diferents disciplines i mitjans, tant ha treballat en teatre, com en instal·lacions i ha conreat el dibuix, el cine i el vídeo, sense oblidar la mitologia antiga, grega i índia, així com la “simbologia moderna”.

Pèrdua, exili i nostàlgia

Nascuda a Karachi el 1946, un any abans de la separació de l’Índia i el Pakistan, la seva família es va haver d’exiliar a Calcuta el 1947 i ella va créixer entre aquesta ciutat i Bombai, on resideix, marcada per la partició del seu país. De fet, creu que la seva producció artística s’ha desenvolupat com “un intent de donar sentit als sentiments de pèrdua, exili i nostàlgia” que va tenir en la seva infància.

En la seva trajectòria, Malani va estudiar a París als anys 70, on va conèixer Joan Miró, de qui ha indicat que és una de les seves principals influències. Se la considera una de les artistes contemporànies més influents de l’Índia, on va ser una de les primeres en trencar amb la pintura clàssica per explorar nous mitjans.

Pionera, així mateix, a introduir la qüestió feminista en l’art del seu país als anys 70, va ser la primera a organitzar una exposició col·lectiva d’artistes índies l’any 1985 a Delhi.

Amb exposicions en les quals tant ha incidit en el perill nuclear com en la denúncia de la pobresa a ciutats com la seva, serà la primera vegada que l’any 2020 es vegi a Espanya, a la Fundació Miró, una exposició amb els seus treballs.

El valor de la memòria

Preocupada pel valor de la memòria, Malani ha dit que en aquesta mostra vol que en cada espai de la Fundació Miró, un lloc que també el fascina, hi pugui haver una obra seva diferent, que estigui connectada amb uns dibuixos murals, que podrien "actuar com a fil argumental, com si fos una novel·la escrita per capítols".

Autora d’instal·lacions "complexes i immersives", Malani no ha dubtat a afirmar que tots "hauríem de tenir l’art sota la pell": "Si això passa molts dels problemes a què ens enfrontem tindrien resposta, la violència podria ser confrontada amb l’art". Segons la seva opinió, "sense art hi ha avorriment i amb avorriment, hi ha violència".

També ha reivindicat l’artista índia els valors que va posar en voga la Il·lustració al segle XVIII, com els de la dignitat.

Durant la seva al·locució, l’artista, que ha exhibit el seu treball en institucions com el Centre Pompidou de París, el MoMA de Nova York o el Stedelijk Museum d’Amsterdam, ha revelat que al llarg de la seva carrera ha buscat que persones que, en principi, per les seves circumstàncies personals i econòmiques, mai entrarien en una galeria o un museu, coneguin l’art.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Per això, no ha dubtat a muntar obres de teatre i gravar-les, perquè, a través d’aquest medi, "es pot atreure més gent".

Malani ha treballat amb artistes i pensadors de diferents àmbits, com l’antropòleg Arjun Appadurai, l’actriu Alaknanda Samarth o el ballarí de butoh Harada Nobuo.