La transmutació d'Antonio Banderas en Pedro Almodóvar

Gairebé 40 anys des de la primera vegada que es van trobar a ‘Laberinto de pasiones’. I ara, Antonio Banderas s’ha aconseguit coronar com el millor intèrpret masculí en la present edició del Festival de Cannes pel seu retrobament amb Pedro Almodóvar a ‘Dolor y gloria’. Junts han recorregut bona part de la història del cine espanyolen pel·lícules com ‘Mujeres al borde de un ataque de nervios’ o ‘Átame’. El creixement ha sigut paral·lel.

Explica l’actor que quan va tornar a treballar amb el director a ‘La piel que habito’ creia que ho sabia tot, que havia après els engranatges que l’havien caracteritzat com a actor de Hollywood, i Almodóvar li va dir: “Tot fora, res d’això em serveix”. Tots els seus tics es van diluir en un moment i va emergir l’actor,el gran intèrpret que duia dins. Però el millor encara havia d’arribar.

Quan Almodóvar va començar a planificar la seva última pel·lícula, va fer proves a altres actors, però finalment es va decantar per Banderas. Ningú com ell podia interpretar el seu àlter ego en la ficció d’una forma tan delicada i senzilla. Banderas es va transmutar en Almodóvar i tot va cobrar sentit. ‘Dolor y gloria’ és el resultat de molts anys de treball i coneixement mutu. No hi ha cap identificació entre director i actor, i així ho va remarcar Banderas en el seu discurs al recollir el premi.

Notícies relacionades

Almodóvar i Banderas, dolor i glòria a Cannes

Bong Joon-ho dona al cine sud-coreà la seva primera Palma d'Or

Banderas culmina així una etapa a Hollywood que l’ha portat a dalt de tot de l’estatus dins de la professió. La Palma d’Or al millor actor. Potser és el premi més fàcil per a una pel·lícula que hauria merescut la Palma d’Or, però el cert és queel malagueny ho inunda tot amb la seva personalitat i carisma. ‘Dolor y gloria’ no seria el mateix sense la implicació personal d’un actor que es mimetitza amb el seu objecte d’estudi. Potser per això el jurat va reconèixer el seu magnetisme en unapel·lícula en què l’intèrpret ho és tot. No és un premi de consolació. És un premi a una pel·lícula que s’atreveix a furgar en la intimitat d’un cineasta que s’exposa a través d’un personatge que és en realitat el mateix Pedro Almodóvar, amb les seves manies, amb les seves emocions a flor de pell. 

Banderas gairebé va aconseguir posar el Palais de Cannes dret. Va ser l’única personalitat realment reconeixible a la gala. És un actor estimat, que ha demostrat el seu talent en una i mil aventures i que ara es retroba amb el seu mestre per compondre una de les interpretacions més memorables de la seva carrera.