K-pop: la fàbrica sud-coreana d'ídols musicals que vol dominar el món

¿Què és el ‘mainstream’? No fa tant era senzill reconèixer un corrent principal en la música. En gran manera venia decidida per les radiofórmules i els vídeos amb més rotació a la MTV. Internet ha canviat tot això, desdibuixant fronteres no només geogràfiques, sinó també de poder, i propiciant l’aparició de fenòmens amb una rapidesa inèdita fins i tot per a alguna cosa tan intrínsecament efímer com el pop.

Això explica que Blackpink, un grup de quatre joves coreanes (Lisa, Rosé, Jennie i Kim Ji-soo) amb menys d’una vintena de cançons, actuï al Palau Sant Jordi (sí, el Palau Sant Jordi) aquest dimarts, dia 28. Són una de les penúltimes revelacions de l’huracà K-pop, o el pop fet a Corea (del Sud, s’entén), que després d’haver sigut local essencialment de consum durant diverses dècades, 'Gangnam style' a un costat, ha trobat ara el seu espai en l’imaginari global.

És bastant fàcil entendre l’èxit de Blackpink, tot i que no comprenguis una paraula del que canten. De fet, aquesta afecció al seu idioma és una clau de l’èxit: els dona un vernís d’exotisme i autenticitat que no tindrien si s’haguessin posat a cantar en anglès al primer cop d’èxit. D’altra banda, aposten sovint per 'tempos’ hiperactius en un moment en què la música pop tendeix més al mig temps; i pel superàvit de melodies en un entorn de cançons més basades en la repetició.

Tampoc és que Blackpink i el K-pop en general inventin la roda; si potser, l’inflen fins al punt de fer-la gairebé explotar, la qual cosa resulta deliciosament excessiu. Acceleren els ‘tempos’, acumulen les melodies i es marquen un garbuix d’estils: pop bubblegum, rap, R&B, rock i EDM són els essencials ara mateix, però la inspiració pot venir de gairebé qualsevol lloc.

En el cas de les nostres visitants molt en particular, l’empaquetament és clau: imatges cuidades al mil·límetre, cantants els caràcters suposadament dispars dels quals es cultiven i publiciten, videoclips que inventen colors, coreografies per aprendre davant del mirall... Parlem del somni del pop, o el Superpop, de tota la vida, portat fins a les seves últimes conseqüències. 

Després de convertir-se en el primer grup K-pop femení a actuar a Coachella, ara serà també el primer (femení o no) a passar pel Palau Sant Jordi; ni tan sols il·lustres precedents com Girls' Generation (2007-2017) i 2NE1 (2009-2016) van somiar amb una cosa així. Si els fans del K-pop continuen sent tan apassionats, és més que probable que altres grups de noies o nois coreans segueixin els seus passos. Ara mateix, més de la meitat dels 10 primers llocs de la llista Social 50 de Billboard (que mesura la popularitat en xarxes socials) estan ocupats per grups coreans: BTS (núm. 1), Tomorrow x Together (núm. 2), NCT 127 (núm. 3), Got7 (núm. 5), Blackpink (núm. 8) i EXO (núm. 10).

A l’altre costat del mirall

Rere la brillantor incandescent del K-pop batega, no obstant, una realitat una mica ombrívola: les seves estrelles solen ser el producte d’una espècie d’'Operación triunfo' en versió extrema, el 'sistema d’ídols’ promogut per Lee Soo-man, fundador el 1989 de la companyia d’entreteniment SM.

Antic cantant de folk i rock dur, Soo-man va depurar fins a l’extrem el procés de creació d’artistes pop que poguessin triomfar en diferents països d’Àsia. El manual del que va anomenar ‘tecnologia cultural’ recollia des de quines progressions d’acord utilitzar segons el país fins als angles de càmera per utilitzar en els vídeos. Ho explicava el crític John Seabrook en el mateix article de 'The New Yorker' (després recollit al seu llibre 'La fábrica de canciones’) que aclaria com es fitxava els possibles ídols i què suposava per a aquests preparar-se per a una fama segurament curta: plans d’entrenament que poden allargar-se durant anys (des de l’any passat, un màxim de set); control total sobre les seves vides íntimes, o millores que signifiquen passar per sala d’operacions.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

"L’aspecte en què sobresurten [els ídols K-pop] és en la pura i simple bellesa física", escrivia Seabrook. "Les seves cares, cisellades, esculpides, l’oval de les quals s’estreny de forma gradual fins a una afilada barbeta, tenen un aspecte diferent de manera cridanera a les cares arrodonides de la majoria de coreans. Molts ho aconsegueixen amb cirurgia plàstica".

El gruix de la producció K-pop és obra de tres grans companyies d’entreteniment, totes amb seu a Seül: l’esmentada SM, JYP i YG, de la qual ha sortit Blackpink. L’èxit d’aquestes últimes no ha aconseguit difuminar del tot el núvol negre que s’ha planat sobre YG en els últims mesos. Una de les seves estrelles, Saungri, membre de la banda BigBang i 'entrepreneur', s’ha retirat després de ser acusat d’oferir serveis a prostitutes a inversors en el club Burning Sun, del qual era director de relacions públiques.