14 artistes que no et pots perdre en el Primavera Sound 2019

BRIDGET ST. JOHN, VIATGE A TRAVÉS DEL TEMPS (DIJOUS, 16.00 HORES)

Si en altres edicions va ser Vashti Bunyan o Mary Weiss (The Shangri-Las), l’operació rescat d’aquest any es diu Bridget St. John, trobadora britànica de la qual poc s’havia sabut després que publiqués quatre àlbums entre el 1967 i el 1974 (i col·laborés a Ommadawn, de Mike Oldfield). Cita amb un cançoner d’arrel folk que conserva un temperat magnetisme, un malenconiós encant fora de temps.

CARLY RAE JEPSEN, EFERVESCÈNCIA POP (DIVENDRES, 20.30 HORES)

Estrella d’un pop de masses amb estil gràcies a bombes com ‘Call me maybe’, aquesta canadenca (que el 2013 va actuar al Palau Sant Jordi com a telonera de Justin Bieber) introduirà en el Primavera algunes de les tornades més eufòriques d’aquesta edició. El seu nou treball ‘Dedicated’ celebra l’addicció amorosa amb noves i seductores salves com ‘Want you in my room’ i ‘Too much’.

CHRISTINE & THE QUEENS, EL CABARET ELÈCTRIC (DIJOUS, 21.10 HORES)

Christine és la francesa Héloïse Adelaide Letissier, criatura que cinc anys enrere va destapar una intrigant identitat ambigua amb ‘Chaleur humaine’, èxit comercial amb ecos del synth-pop i la música de ball dels 80. I es manté, en el seu cabaret electrònic, en el també substanciós ‘Chris’, ple de melodies de traç fi, de suaus cadències ‘funky’ i d’un cert aire de desemparament cibernètic.

JANELLE MONÁE, EN UN MÓN PARAL·LEL (DIVENDRES, 21.35 HORES)

Des d’aquell ‘ArchAndroid’ (2010) que la va situar com una espècie de relleu excèntric de Michael Jackson, l’artista de Kansas City ha fet passos de gegant. Sobretot, a ‘Dirty computer’, en què barreja les seves fantasies de ciència-ficció amb la crida a la llibertat sexual a través d’un cançoner libidinós i místic, amb funk, r’n’b i pistes sintètiques, mirant de reüll Prince.

INTERPOL, DESPRÉS DEL POSTPUNK (DIJOUS, 23.15 HORES)

Amb el seu debut, ‘Turn on the bright lights’ (2002), aquest grup novaiorquès es va alçar amb veu pròpia dins la maror del ‘revival’ postpunk. Gairebé dues dècades després, Paul Banks i companyia desenvolupen el seu so, ja desenganxat de les seves fonts d’inspiració, fonent severitat, profunditat emocional i nous matisos sonors en la seva última obra, ‘Marauder’, produïda per David Fridmann.

ROSALÍA, L’HORA DE LA VERITAT (DISSABTE, 21.55 HORES)

Tot i que vam tenir un breu aperitiu en l’últim Sónar, serà ara quan podrem calibrar l’abast integral d’‘El mal querer’ sobre l’escenari. Un disc novel·lesc amb uns contorns que desborden la gravació i que s’intueix cinematogràfic i apte per a la coreografia arriscada. La seva elaborada història d’apoderament femení només s’ha pogut veure en escena, de moment, a l’altre costat de l’Atlàntic. 

PRIMAL SCREAM, EL GRUP AMB SET VIDES (DISSABTE, 00.15 HORES)

Reconeguts sobretot per l’encreuament lisèrgic de rock i cultura de club de l’influent ‘Screamadelica’ (1991), tornen després de l’exhumació de les sessions originals del seu disc següent, ‘Give out but don’t give up’ (1994), més guitarrer i ‘stonià’. Cita, en fi, amb un grup de diverses vides, psicodèlic, garatger i electro-rock, encapçalat per la tèrbola figura de Bobby Gillespie.

SUEDE, LA REIALESA DEL ‘BRIT-POP’ (DIVENDRES, 22.30 HORES)

La reunió d’aquests hereus de Bowie ha anat a més i ‘The blue hour’, tercera entrega en la seva nova etapa, ofereix cançons distingides, d’alt refinament melòdic. Suede es rebel·la davant el rol de banda nostàlgica i s’espera que al Fòrum tregui pit cara amb un Brett Anderson que conserva el to vocal. En els seus concerts recents no han faltat vells èxtis, com ara ‘So young’, ‘Trash’ i ‘The wild ones’.

TERRY RILEY & GYAN RILEY, DINASTIA ‘MINIMAL’ (DIJOUS, 19.30 HORES)

Honors per a l’arribada de Terry Riley, el ja octogenari pioner del minimalisme, autor d’obres de capçalera de les avantguardes del segle XX com ‘In C’ (1964). Ve acompanyat del seu fill Gyan, guitarrista amb hores de vol (va compartir escenari amb Lou Reed, i també amb John Zorn i Lee Ranaldo), amb qui s’endinsarà en arriscats paisatges sonors amb ampli marge per a la improvisació.

J BALVIN, APOSTA TRANSGRESSORA (DISSABTE, 00.05 HORES)

El colombià és la gran aposta, per transgressora, del festival. Autor d’un dels discos de l’any, ‘Vibras’, s’ha guanyat el lloc dalt del cartell del Primavera Sound, i de tants d’altres. Renovador i ambaixador del reggaeton, forma part de l’elit del gènere llatí que ha posat a aquest ritme l’etiqueta de pop global gràcies al seu treball. Per pròxima, ha sigut sonada la seva col·laboració amb Rosalía. 

FUTURE, ADN DE CARRER (DIJOUS, 02.05 HORES)

Future no és un més de la fàbrica de rapers d’Atlanta. Aquest seguidor de Jimi Hendrix és capaç de col·locar dos discos en el número 1 de les llistes dels EUA en un any amb la seva música amb ADN de carrer. A Barcelona arriba amb el seu setè àlbum, ‘Future Hndrxx Presents: The Wizrd’. S’haurà de pernoctar per veure’l, però no pot quedar un bri de llum per botar al seu voltant.

IVY QUEEN, PIONERA DEL REGGAETON (DIVENDRES, 00.15 HORES)

Ivy Queen ja feia moure el cul fins a baix amb les seves cançons en els 90. Ella, de Puerto Rico, és clar, és l’única dona d’aquest obligat disc de pares del reggaeton que és ‘Los 12 discípulos’, d’Eddie Dee. Pionera del gènere, que ara distribueix caps de cartell en els festivals més rellevants, en les seves lletres es pot sentir una dona apoderada. “Yo te digo, sí, tú me puedes provocar; eso no quiere decir que pa’ la cama voy”, diu en un dels seus èxits, ‘Yo quiero bailar’. 

STICKY M. A., TOTS A BOTAR (DIVENDRES, 21.00 HORES)

Sticky M. A. és un prodigi. Va créixer en el col·lectiu madrileny Agorazein, juntament amb C. Tangana, i, tot i que acapara molts menys focus, s’ha fet un nom –i un camí– propi a base de vitalitat i energia. Sticky M. A. és capaç de fer botar una paparra a base de ‘hits’ com ‘Humo y alcohol’ o ‘Diablo’. 

Notícies relacionades

Low: "El feixisme s'ha instal·lat als Estats Units"

Primavera Sound 2019: Yung Beef, el comissari del trap

NAS, HISTÒRIA DEL HIP-HOP (DIJOUS, 22.20 HORES)

NAS, nascut Nasir bin Olu Dara Jones, és part de la història del hip-hop. Aquest raper de 46 anys de Queens (Nova York) apareix en les llistes de millors MC de tots els temps, lloc guanyat a pols amb àlbums com ‘Illmatic’, ni més ni menys que el del seu debut el 1994. El 2018, sis anys després del seu últim disc, va publicar ‘Nasir’ (produït per Kanye West), que presentarà a Barcelona. Una autoritat per obrir pas al rap de sempre en el festival.