Màrkaris: "Els polítics han fet quedar el discurs com un drap brut"

“Perquè jo escrigui una novel·la necessito que alguna cosa m’enfurismi, m’inspiro en coses que em causen una ràbia profunda”, llança Petros Màrkaris durant una nova visita a Barcelona per presentar ‘Universitat per a assassins’ (Tusquets, en castellà i català), la dotzena novel·la protagonitzada pel seu ja entranyable comissari Kostas Jaritos, que, admet content, li ha guanyat “l’odi de la meitat del món acadèmic grec i l’adoració de l’altra meitat”. Perquè Màrkaris (Istanbul, 1937), que és a la novel·la policíaca grega el que Camilleri a la italiana o el que va ser Vázquez Montalbán a l’espanyola, i assumeix ser “un cronista de l’actualitat i de la societat de cada moment” a través del gènere negre, aquesta vegada denuncia, “molt emprenyat”, insisteix, “la dificilíssima situació que pateix la universitat a causa de la crisi” i “les portes giratòries” entre la política i el món acadèmic, perquè alguns professors “volen ser ministres i ‘celebrities’ i aparèixer en televisió i en l’escena pública”. Un Jaritos que podria ser ascendit a cap –“s’ho mereix, ¿no?”- ha de resoldre l’assassinat d’un d’ells, influent, ambiciós i bulímic.

“A internet i a les xarxes socials, els polítics han fet quedar el discurs públic com un drap brut, molt, molt a baix -opina-, només llancen eslògans, i l’extrema dreta els aprofita per fer mal”. I recorda que, "ja no queden erudits ni pensadors", com li diu un personatge al comissari Jaritos: “només queden intel·lectuals que tenen opinions que els agrada publicitar, que són especialistes en tot i experts en res (...) És l’hedonisme de l’autoescolta”. 

Qui ha reflectit temes com la immigració, la crisi, la corrupció o el terrorisme en anteriors llibres, com ‘Amb l’aigua fins al coll’ (2010), ‘Liquidació final’ (2011) i ‘Pa, educació, llibertat’ (2013), ‘Fins aquí hem arribat’, ‘L’accionista principal’ o ‘Defensa tancada’ (tots a Tusquets), ara mostra un sistema on “molts professors s’agafen la baixa o una excedència de la universitat per ser polítics i quan volen ho deixen i tornen a la seva plaça fixa per la porta del darrere. Però mentrestant, la universitat, que té els fons congelats, no té mitjans per contractar professors que els substitueixin. Això provoca que els estudiants es quedin sense professors durant un o dos semestres. Això no és acceptable”.

Això, continua bel·ligerant, “porta molts professors en procés de jubilació a continuar fent classe perquè els alumnes puguin continuar estudiant”. Uns alumnes, constata, “assedegats de saber, que volen i necessiten aprendre”. I posa un exemple personal com “imatge fidedigna de la Grècia d’avui”: el van convidar a donar un curs sobre la seva traducció de ‘Faust’ de Goethe. “Vaig començar amb 80 estudiants inscrits i vaig acabar amb 800. Després la universitat em va demanar que ho repetís l’any següent, però a la tarda. ¿Per què? Perquè hi poguessin anar la majoria d’estudiants que al matí treballen per subsistir”.

Amb lúcida visió, Màrkaris, Premi Pepe Carvalho 2012, va disseccionar la crisi a Grècia en l’assaig ‘La espada de Damocles’ i està còmode, i crític, davant la pregunta sobre els mals resultats del partit del primer ministre, Alexis Tsipras, en les passades eleccions europees, que l’han portat a avançar les legislatives. “Ha comès errors colossals. Ja va començar el mandat de forma errònia. En comptes de pensar en com treure Grècia de la crisi van ser ingenus i van creure que un país petit i endeutat fins a les celles podria canviar tota la Unió Europea. I ara tot el poble n’està pagant les conseqüències. La gent està desesperada i pensa ‘si traiem a l’esquerra del poder i li donem a un altre potser anirà millor’. I llavors voten l’extrema dreta”, lamenta. I compara la situació amb la d’Itàlia. “El vot a Salvini és el de la desesperació, no tots els qui el voten són d’extrema dreta”.    

Notícies relacionades

La crisi segons Màrkaris

«La profunda crisi que viu Grècia no és només financera»

¿Solucions per a la UE? “Abans de res –puntualitza– soc superproeuropeista i compromès amb la idea d’Europa. Però l’error més gran de la UE va ser que es va crear partint d’un mercat comú europeu, amb una visió econòmica, i no se li han donat eines polítiques per lluitar contra el que passa a Hongria o Polònia avui. Un exemple: la UE va verificar cada cèntim que entrava i sortia de Grècia, i els mateixos que van controlar això de manera ferotge han sigut incapaços de gestionar la crisi dels refugiats i el flux dels immigrants”. 

Per sort per als seus lectors, Màrkaris continua enfadat. I prova d’això, revela somrient, és el títol de la seva pròxima novel·la, ‘L’edat de la hipocresia’. Serà la número 13...