València, capital espanyola del còmic

Si hi ha una ciutat que es creu el còmic com a art major és València. Una exposició inaugurada fa ara tres anys a l’IVAM, 'València, línia clara', en va ser el punt d’inflexió i va marcar el camí que després han seguit alguns dels museus de la ciutat...i d’Espanya.

Aquella mostra recollia 200 originals i una altra obra de la generaciód’autors valencians que als 80 es va convertir en l’avantguarda espanyola i continental. Hi havia Sento Llobell, Mariscal, Micharmut, Daniel Torres, Manel Gimeno o Mique Beltrán, tots deixebles d’una manera o altra de Miguel Calatayud.

“Aquesta exposició i l’actitud a partir d’aquell moment de l’IVAM han canviat la mirada de moltíssims museus, tant a València, amb la incorporació al MUVIM de Comic ON, com fora”, explica Álvaro Pons, comissari d’aquella celebrada mostra i membre ara del consell assessor d’aquest Institut Valencià d’Art Modern (IVAM).

“Molts museus van veure el que s’estaven perdent”, explica Pons a EL PERIÓDICO. Poc després, explica, el Reina Sofia va obrir les portes a Krazy Kat, del nord-americà George Herriman; al Macba es van començar a prodigar les jornades sobre la incorporació del còmic; i el també barceloní MNAC, que en qüestió de dies inaugurarà una exposició d’El Víbora i el còmic contracultural, va fer un monogràfic de Corto Maltés.

Benefici mutu

Per a Pons, “el museu aporta al còmic normalització com un art més, per això és clau l’aposta de l’IVAM, el fet que, a més de les exposicions específiques, en les transversals aparegui com a llenguatge, com la pintura o l’escultura”. “És un art més, i s’ha acabat la discussió. Està al mateix nivell que la resta de les altres arts majors i ha vingut per quedar-se”, explica.

Però el benefici és mutu, remarca, perquè el còmic “obre als museus un discurs de la cultura popular del qual molts estan apartats i segur que, a més, els dona molts visitants, com està passant amb la de Paco Roca a l’IVAM, els dos guanyen”.

Pons fa referència a l’exposició 'El dibuixat’, en la qual el guanyador del Premi Nacional de còmic del 2008 reflexiona sobre l’autor, la creació i la seva obra, un tema clàssic que aborda de manera trencadora i amb un estil propi que és un imam per al públic. Aquest que explica en part que cada vegada hi hagi més vinyetes a les parets on abans només hi havia quadres.

“Paco Roca és una joia que ens hem trobat. No hi ha cap altre autor a Espanya que pugui aglomerar tants lectors que no són lectors habituals de còmic. Té una enorme capacitat per tractar temes pròxims, transversals. 'Arrugas' n’és un gran exemple. Si som en el moment creatiu en què som i si s’ha deixat de mirar el còmic com un art menor, és gràcies a Paco Roca. Marca un abans i un després”, reflexiona Pons, que endevina que “hauria sigut un geni en el que hagués fet, en el cine o en la literatura”.

Roca és una de les raons per les quals València ha obert aquest camí, però no és l’única. “A la comunitat s’ajunta la millor avantguarda, els autors actuals i veterans més potents, clàssics que estan tornant. És primera potència, sens dubte”, reflexiona Pons. “A més, hi ha Paco i Ana Penyas, que són els dos autors més coneguts del moment”, apunta, amb referència a l’últim Premi Nacional.

Festival Tenderete

D’aquí les iniciatives de l’IVAM i del MUVIM, a les sales dels quals aquesta temporada s’ha reflexionat sobre, per exemple, les dones als còmics del franquisme o sobre l’auge del còmic nord-americà i la seva influència en la Península.

Però també Tenderete, el festival d’autoedició gràfica i sonora, ha celebrat les seves dues últimes edicions al Centre del Carme de Cultura Contemporània (CCCC). 

“És el millor d’Espanya, el veterà, el pioner i també el més potent. Per a d’altres tenir 2.000 espectadors és un èxit increïble i ells en tenen 7.000”, explica Pons. “Hi acudeix un gresol de nous autors que s’expressen però que també investiguen sobre aquest llenguatge i que demostren que el còmic no és només entreteniment, sinó art amb totes les seves qualitats”, desenvolupa.

“Ens sembla fonamental donar-li recolzament perquè és una iniciativa que parteix de la mateixa base”, apunta José Luis Pérez Pont, director del CCCC. “Els llenguatges més populars, que són els que poden manejar el còmic i la il·lustració, formen part del teixit de la construcció del relat d’un lloc i d’un temps i ens sembla fonamental donar-los cobertura”, remarca.

Notícies relacionades

El MNAC crea un consell assessor de còmic

La Biblioteca Valenciana conserva 30.000 dibuixos de còmic originals

Però n’hi haurà més. Pérez Pont avança que a partir de l’any que ve una sala del museu es dedicarà en exclusiva a la fotografia, el disseny, la il·lustració i el còmic. Ni les disciplines ni el nom de la sala són casuals, ja que es tracta de la 'Carlos Pérez'. Nascut i mort a València, aquest conservador de l’IVAM i del Reina Sofia, explica Pons, és el precursor de l’actual explosió amb tres exposicions al MUVIM, una de MAX (Francesc Capdevila), una altra de Miguel Calatayud i una altra de Roca.

“Va ser un pioner en aquest camp i en tants altres, com la pedagogia, i en la inclusió social a través de l’art”, assenyala Pérez Pont. Seu és el pròleg de la novel·la gràfica que viu i protagonitza València.