'Largo viaje hacia la noche': experiència i relat

No és un film fàcil, però tampoc resulta extremadament difícil de seguir o molt alambinat. Proposa, això sí, un joc amb l’espectador que no és l’acostumat. Tarda a entrar en matèria perquè aquesta és la manera de narrar que han escollit molts cineastes, especialment asiàtics. A la meitat del metratge, canvia per complet l’estil i assistim a un prodigiós pla seqüència (tot i que trucat digitalment) en 3D que dura una hora. El títol remet l’obra d’Eugene O’Neill. Hi ha reminiscències de l’estilós Wong Kar-wai i una pulsió neoromàntica amb llums de 'film noir'. Abans que una història, és una experiència.