La fuga de joies del còmic 'underground' dispara les alarmes a la Generalitat

Aquest dimecres, el còmic ‘underground’ conquerirà una de les sales del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC): en col·laboració amb Ficomic, s’inaugura l’exposició ‘El Víbora, comix contracultural’, que retrà homenatge i commemorarà els 40 anys del naixement de la icònica revista barcelonina a la qual van donar vida el 1979 autors com Max, el tàndem Miguel Gallardo i Juan Mediavilla. També altres dibuixants o guionistes: Nazario, Onliyú, Montesol. Però molts originals i arxius d’aquests últims, així com dels germans Farriol (Pepichek i Farry), han emprès ja el camí de Santander després de la seva compra per una prestigiosa institució privada, l’Arxiu Lafuente, que també ha iniciat converses per fer el mateix amb un altre creador del grup, Mariscal, segons confirma Juan Antonio González Fuentes, coordinador general d’aquest arxiu, que afegeix que no hi ha contactes amb més autors i que no està en els seus plans adquirir nous fons de còmic. 

Preocupa, i molt, segons afirma la directora general de Patrimoni, Elsa Ibar, des de la Generalitat catalana, aquesta fuga de fons d’autors capitals del ‘comix’ barceloní, com l’‘underground’ denominava el còmic, sobretot dies després que la inauguració del Museu del Còmic de Sant Cugat, gràcies a la iniciativa privada, posés en evidència l’eterna paràlisi del projecte públic del centre de la CACI de Badalona. Davant aquesta pèrdua patrimonial poc pot fer-se ja, però des del Govern català s’ha activat l’alarma. "Ens posarem en contacte amb Mariscal, que sabem que està en tractes amb l’Arxiu Lafuente, i també amb Nazario, per veure si una part dels seus fons pot quedar-se a Catalunya. Tot i que tenim una limitació en qüestió de diners, veurem el que podem oferir i el que poden demanar-nos". No obstant, afegeix Ibar, "nosaltres podem fer accions proactives, però l’última paraula és dels propietaris i prioritza la voluntat de cada autor".

Polítiques d’adquisició

La directora de Patrimoni recorda que des de la Generalitat s’estan marcant unes polítiques d’adquisició "més enllà de la compra, amb dacions i donacions", i que museus com el MNAC tenen una línia clara de compra i adquisició, com explicava a aquest diari el seu director, Pepe Serra, que precisament aquest dimecres, en el marc de la inauguració de l’exposició de ‘El Víbora’, i seguint la seva aposta per la historieta, revelarà la incorporació a la col·lecció d’una peça del còmic ‘underground’ barceloní. 

En la Generalitat encara "dolen" casos com el de l’arxiu de l’arquitecte barceloní José Antonio Coderch, adquirit pel Reina Sofía, o el del fotògraf Agustí Centelles, comprat pel Ministeri de Cultura. En el ‘cas Lafuente’, admet Ibar, "ens falten mecanismes per detectar en quin moment desperta en els artistes la voluntat de fer aquests moviments", per poder reaccionar si es considera necessari, i lamenta "no poder entrar en el joc de qui paga més". "Sempre hi haurà qui tingui més diners que nosaltres. Però, tot i que tinguem pocs recursos, els estem potenciant i és prioritari per a la Generalitat tenir partides per a adquisició de patrimoni", assegura.  

També lamenten des de l’Ajuntament de Barcelona que no es quedi a la ciutat aquest patrimoni, que segons fonts del consistori, en cap moment se’ls ha ofert. "Tot i que els recursos municipals són limitats, sempre que hem tingut al davant una oferta d’aquest tipus i una oportunitat de compra, hem valorat la qualitat de l’obra i el seu interès públic, estudiant si és justificable la inversió, perquè no podem permetre’ns dilapidar fons públics i pagar xifres desorbitades", expliquen les mateixes fonts, que asseguren que sí que hi ha interès per part de l’ajuntament a mantenir-los aquí i recorden que el 2002 La Virreina va acollir una gran retrospectiva sobre Nazario.   

Catalogar, digitalitzar i difondre 

Segons la directora de Patrimoni, "no només es tracta de guardar aquest tipus de fons, sinó també de catalogar-lo, digitalitzar-lo, conservar-lo i difondre’l, amb exposicions, catàlegs o qualsevol fórmula de promoció, perquè el patrimoni continuï viu", directrius que també aplica escrupolosament l’Arxiu Lafuente, amb qui estan oberts a organitzar mostres amb fons seus. 

De fet, com avança González Fuentes, ja col·laboren de cara a l’octubre, en una exposició de disseny català al Palau Robert amb obra del dissenyador argentí America Sánchez. I és que la recent adquisició de més de 5.000 documents de l’‘underground’ barceloní (que inclou fotos, cartells, originals, revistes, còmics, cartes, fullets, invitacions impreses...) és la primera de còmic realitzada per l’Arxiu Lafuente, probablement el millor arxiu privat del país en avantguardes d’entreguerres, que des del 2009 ha aconseguit una col·lecció de fins a 120.000 documents (cartes, fotos, llibres, revistes...) i 3.000 obres d’art (pintura, escultura...) des de finals del XIX fins als anys 80, provinents de Llatinoamèrica, d’Europa, dels Estats Units i d’Espanya. Fa un any van arribar a un acord de col·laboració amb el Reina Sofía de Madrid i van crear a Santander un espai expositiu compartit.

Tot es deu a la voluntat i al somni personal de l’empresari càntabre, tot i que nascut a Galícia, José María Lafuente (1957), amo d’un grup empresarial lacti i col·leccionista de pro. “Té un olfacte o un sisè sentit per a les peces o àrees per descobrir, però que estan cridades a tenir interès en els pròxims anys”, assenyala el coordinador de l’arxiu. A això se suma el seu interès "per la visió revisionista de la transició des del punt de vista polític i cultural, i per l’expressió artística més oculta de finals dels 70, abans de la mort de Franco. Li interessa la contracultura, no la cultura oficial de l’època, i en això va ser essencial Barcelona i l’ecosistema del còmic ‘underground’".

Ceesepe, el primer

Notícies relacionades

El MNAC crea un consell assessor de còmic

Un museu del còmic privat apedaça la paràlisi del projecte de la Generalitat

Lafuente va contactar primer amb Ceesepe, amb les obres del qual nodreix l’exposició que fins al 22 de setembre acull a Madrid La Casa Encendida. Va ser el dibuixant, mort el setembre passat, qui el va posar en la pista de la seva etapa barcelonina, compartida, entre d’altres, amb Nazario i Mariscal, amb qui l’empresari i col·leccionista ha tractat en persona desplaçant-se a Barcelona per estudiar el material, entre el qual també ha adquirit, via Pepe Ribas, part del fons de la revista ‘Ajoblanco’. 

Parlant en nom de Lafuente, el coordinador de l’arxiu opina que "retenir un material no és un problema concret de Catalunya, sinó que es dona en qualsevol lloc d’Espanya, perquè hi ha institucions públiques que sovint no saben el que han de fer amb aquest, o no tenen infraestructura o pressupost per conservar-lo o no saben com enfrontar-se a un mitjà com el còmic i sí que saben fer-ho davant un picasso. O no saben conceptuar-lo o tractar-lo com a art o com a expressió artística o com la part important del patrimoni que és. És també una assignatura pendent per al públic en general".