Tom Hanks: "¿'Toy story 4'? ¿Esteu segurs de fer-la?"

¿Si una cosa no està trencada, per a què s’ha d’arreglar? ¿O més ben dit, estendre-la? Convertir una trilogia perfecta en tetralogia és una missió arriscada, almenys, artísticament parlant; potser no ho és tant en l’aspecte comercial, i per això la cartellera és bàsicament un pupurri de seqüeles, 'reboots' i franquícies. 'Toy story 4' s’afegirà a la col·lecció aquest divendres.

"La meva pròpia mare m’ho va dir: '¿Per què s’ha de fer una quarta part, quan la tercera era tan bona?'", reconeixia aquest dimecres el seu director, el debutant Josh Cooley, a l’Hotel Mandarín de Barcelona, durant una roda de premsa en la qual ha estat acompanyat per Tom Hanks (qui dona veu en la saga al Woody, el texà en permanent crisi) i pels productors Mark Nielsen i Jonas Rivera. El mateix Hanks ha recordat haver preguntat als nois de Pixar, divisió de Disney des del 2006: "¿Quarta part? ¿Esteu segurs?".

"Però ells donen molt voltes a cada cosa", ha continuat Hanks. "Cap de nosaltres vol fer una pel·lícula de 'Toy story' que estigui bé, a seques. Una de la qual la gent surti dient: 'Ha sigut bufona, ¿oi?'. Sempre busquem superar-nos". És a dir, el famós "a l’infinit i més enllà" de Buzz Lightyear, relegat a secundari en aquesta seqüela amb nous personatges robaplans, com ara el Forky, la joguina-Frankenstein construïda per la nena Bonnie; el Ducky i el Bunny, hilarants premis de fira, o Duke Caboom, un motociclista d’acrobàcies a imatge i semblança del mític Evel Knievel.

Quan li pregunten a Hanks si li agradaria fer la veu d’algun altre personatge de 'Toy story' o algun altre títol de Pixar, imita de manera hilarant el to greu que aporta Keanu Reeves a Caboom. La sala sencera esclata a riure, però ell considera poc efectiu aquest intent de sortir de la seva zona de confort. "No, no puc fer cap altra cosa. La meva veu és naturalment aguda i estrident. No tinc un gran repertori de veus". Per aquest mateix motiu assegura que mai podria estar en una pel·lícula de Marvel, tret que fes d’"aquell poli que va corrent cap al Capità Amèrica per avisar-lo que hi ha 76 persones tancades en un ascensor".

De l’originalitat a la seqüelitis

El 2019, Pixar ja no és l’últim bastió d’originalitat en un món de seqüelitis. Ja fa tres anys ens queixàvem des d’aquestes pàgines sobre la deriva de la companyia cap a la (sobre)explotació de personatges ja coneguts, en algun cas motivada menys per necessitats creatives que per les bones vendes de certs objectes de marxandatge, com els cotxes de joguina de 'Cars', trilogia una mica injustificada.

Set de les últimes 11 pel·lícules de Pixar han sigut seqüeles. No és el que s’esperava d’una companyia que a començaments de segle arriscava i encertava sense parar. El productor Jonas Rivera parlava aquest dimecres a Barcelona de la "molta gent jove" que ha entrat a la seva sala de guionistes; tant de bo aquests nous creadors aconsegueixin rescatar la marca de l’etern retorn als mateixos universos.

Notícies relacionades

Les curioses anècdotes de 'Toy Story 4', la nova joia de Disney-Pixar

Barcelona, capital de la innovació social

'Toy story 4' és una pel·lícula brillant, com no podia ser de cap altra manera, sobretot a nivell tècnic. ¿Pot esperar-se alguna altra cosa de Pixar? Sí, és clar: la novetat conceptual o, com a mínim, una certa gosadia argumental. Aquí el viatge resulta molt familiar, gairebé massa. El nou canvi en la vida del Woody dona per a una certa emoció, però era més ressonant l’angoixa existencial de la segona part (gairebé una nova 'Blade runner') o la catarsi del 'coming-of-age' de la tercera. D’aquesta quarta entrega es recordaran, sobretot, alguns grans cops d’humor físic.

L’humor no és cap broma

Quan li pregunten si fer 'Toy story' va ser una oportunitat de reconnectar amb els seus orígens en la comèdia, Hanks recorda el seu 'background’ teatral. Amb vint-i-pocs, va ser becari del Great Lakes Theater de Cleveland, Ohio, on va actuar en tota classe d’obres: "Comèdies, drames, tragèdies, farses... I no hi havia diferència entre si. El nivell de compromís del públic era el mateix. Havies de ser fidel a la naturalesa humana". Fer humor és seriós, i difícil, i tortuós. Hanks va assumir haver fet comèdies dolentíssimes en els 80, però fins i tot en les pitjors, va assegurar, ningú es prenia la seva feina en broma.