Les curioses anècdotes de 'Toy Story 4', la nova joia de Disney-Pixar

Per fi arriba a les pantalles la quarta entrega de la saga Toy Story i, tot i que no ha rebut els desmesurats elogis de l’últim capítol, sí que ha convençut la crítica en general. Woody, Buzz i la resta de joguines ara són propietat de la petita Bonnie, que tot just comença a anar a l’escola. El primer dia de classe crea en Furky, un ninot fet amb una forquilla i altres elements, i se sent més segura amb ell. Però desapareixerà i Woody anirà el buscarà mentre ensopega amb la seva antiga amiga, la pastora de qui ja no sabia res.

Aquest capítol combina elements que ja havien funcionat molt bé en la sèrie com l’humor, les aventures i la sensibilitat. La seva principal innovació és que, en aquesta ocasió, li suma una història d’amor. Introdueix també un concepte nou, el de la joguina perduda, sense amo. Uns estan tristos per no tenir un nen a qui acompanyar però d’altres són feliços perquè així són més lliures. I, com de costum, el rodatge d’una ambiciosa producció com a aquesta conté múltiples curiositats.

-Gairebé un quart de segle. Ja fa 24 anys que es va estrenar el primer Toy Story (el 1995), 20 anys des de la segona part i 9 de la tercera. ¡Com passa el temps!

-¿I el curt? És la primera pel·lícula de Pixar que no va precedida d’un curt. Aquests petits films, gairebé sempre, acabaven sent, com a mínim, nominats a l’Oscar.

-Un repartiment famós. A més de les veus ja habituals, en la versió original, de Tom Hanks (Woody) i Tim Allen (Buzz Lightyear), el doblatge compta amb altres estrelles com Keanu Reeves (el motorista canadenc Duke Caboom), la Mad Men Christina Hendricks (Gabby Gabby), el director de ‘Nosotros’ Jordan Peele (el peluix Bunny), Mel Brooks (Melephant Brooks), el Bond Timothy Dalton (el senyor Pricklepants) o la veterana Carol Burnett (Chairol Burnett).

-Trencant una norma. Cada pel·lícula de Toy Story dura exactament 11 minuts més que l’anterior: 81, 92 y 103. Així aquesta quarta hauria de tenir un metratge de 114 minuts (no és tan estrany a Pixar) però, al final s’ha quedat en 100.

-Una idea reciclada. En les primeres versions del guió, Woody era un ninot de ventríloc. Finalment van abandonar aquesta idea, però es va recuperar per crear els dolents més inquietants d’aquesta entrega.

-Una coincidència una mica estranya. Abans de llegir el guió, Christina Hendricks li va explicar al director que, quan era nena, preferia jugar amb titelles ventrílocs que amb nines. Més tard descobriria que el seu personatge era el d’una nina que dirigeix els perversos ninots de ventrilòquia.

-Furky Lightyear. Molts fans han volgut veure similituds entre la primera i la quarta part centrades en els personatges de Buzz Lightyear i Furky, ja que tots dos s’incorporen a un entorn desconegut i no es creuen que siguin joguines. Buzz creu que és real i Furky no té consciència sobre que l’ha creat la nena.   

-Un personatge ¿original? Un altre detall que no ha passat per alt als fans dels còmics és la similitud entre un dels nous personatges, la nina McRisas amb la Lucy de Charlie Brown.

-¿El final? Teòricament, hauria de ser el final d’aquesta sèrie, però mai se sap. També la tercera part es va vendre com l’última. De tota manera, Tom Hanks (Woody) i Tim Allen (Buzz) asseguren que es van posar a plorar com magdalenes quan van gravar l’última frase.

Notícies relacionades

Tom Hanks: "¿'Toy story 4'? ¿Esteu segurs de fer-la?"

Entre l’atractiu i l’excés

-L’homenatge. El film està dedicat a l’actor Don Rickles, que va ser la veu de mister Potato a les altres tres pel·lícules i que va morir el 2017. La família va contactar amb els productors per dir-los que si podien aprofitar les gravacions anteriors ho fessin. El cas és que no només es van utilitzar els seus doblatges anteriors, sinó que també es van fer servir les frases que havia gravat per a videojocs, parcs temàtics, etcètera, i finalment, Rickles torna a ser la veu de Potato.

-No hem de marxar abans de temps. Atenció, perquè durant els crèdits finals hi ha diverses escenes addicionals abans que surtin les lletres blanques sobre el fons negre. I al final final de tot hi ha un petit gag sobre l’animació de la careta de Pixar.