¿Qui seran les pròximes figures del flamenc, el rap i la clàssica?

Víctor Franco, ‘tocaor’ amb swing

Víctor Franco, admirador de Paco de Lucía i Manolo Sanlúcar, originari de Cadis, és un ‘tocaor’ que ha sorprès els seus professors i companys a l’Esmuc, on es va matricular fa un any. Aquest enamorat del flamenc té una sensibilitat especial no només per al flamenc sinó també per al jazz. “M’havien parlat molt bé de l’Esmuc, i el cert és que m’encanta l’ambient i la varietat musical que hi ha”, explica aquest prim intèrpret de dits fins. “A Barcelona he descobert un munt de coses. Estic aprenent música i a entendre’m millor amb altres intèrprets, especialment de jazz”.

Ell no tenia estudis musicals previs que l’acreditessin. Hi va entrar després de presentar-se a les proves d’accés, preparant-se amb Manolo Domínguez pel seu compte. “He vingut amb poca idea de teoria”, admet. Però li sobren gràcia i intuïció, com va demostrar fa poques setmanes en el concert de fi de curs amb una composició pròpia, ‘El fandago de la abuela’, una bonica peça que va interpretar amb Jesús Campos a la percussió. La seva curiositat i motivació són clau per continuar lluitant pel seu somni: fer les seves pròpies cançons. “Crec que en 10 anys el veurem marcar tendència, a ell i a d’altres amb els quals he treballat”, afirma Rycardo Moreno, ‘tocaor’ que navega lleuger entre el flamenc i el jazz i que ha sigut professor convidat aquest any. 

Juan SNK, el raper humil

A diferència d’altres rapers, Juan ZNKno té xuleria. És un tipus humil, senzill i directe que es fa gran en públic i sorprèn amb encreuaments interessants entre el rap i estils de tot tipus. Els qui el van veure en acció a les 12 Hores de Jazz fa poc van al·lucinar amb ell. Va començar escrivint versos i després va començar rapejar-los. Les batalles de galls eren el seu ‘hobby’. Els seus coneixements musicals van anar a més gràcies a El Cabal, la proposta social del Taller de Músics, que va descobrir gràcies a Mario Roldán, amb qui forma Juan SNK & The Croove Gang. “M’interessa barrejar coses, provar combinacions d’estils diferents, perquè en música tot és possible”, afirma aquest jove, que ja prepara el seu primer disc.

Aquest any ha començat a estudiar al Taller de Músics al Raval, on perfecciona el llenguatge musical amb la que va ser professora de Rosalía, Cristina Canet, i també cant. “Volia descobrir més sobre el jazz i el soul”. Té la sort de comptar amb una beca parcial. “Lluís Cabrera, del Taller de Músics, sempre m’ha recolzat, tinc molta sort”, reconeix. Ell opina que un músic neix. “Però es perfecciona amb el temps i amplia tot el que sap”. Això almenys és el que ell vol. “No necessito una supercultura musical per fer rap, o saber sobre notes, però m’agradaria saber de llenguatge musical: arribar a un concert, veure els papers i entendre-ho tot”. Compondre és un altre dels seus somnis. No només té un do. Té les idees clares, sap el que vol i gent que l’entén al seu voltant. 

Salomé Osca, violista nada

Salomé Osca acaba de finalitzar els seus estudis de viola al Conservatori del Liceu ija toca a la Jove Orquestra Nacional d’Espanya i a la Jove Orquestra Europea. ‘Pas mal’ per a aquesta alumna avançada a qui la Fundació Ferrer Salat va becar els estudis superiors de música. S’ha estalviat una bona suma, ja que el curs allà oscil·la entre els 4.500 i els 5.000 euros, depenent de l’especialitat. “Estaria bé que hi hagués més ajuts estatals per estudiar música”, reclama aquesta madrilenya, que ha tingut com a professor Ashan Pillai (titular de l’OBC), que també fa classes a l’Esmuc. 

“Ha pujat molt el nivell de preparació per accedir als estudis superiors a Espanya però les places són les mateixes”, critica aquesta noia en la vintena que va néixerpredestinada per a la música. “Els meus pares són músics. A casa tots toquem un instrument, la meva tia era viola”. Aquest any ha fet sol·licituds per cursar un màster al Liceu i a dos centres més d’Alemanya. “Estic preparant les proves per a la Universitat d’Arts de Berlín i la de Lübeck, a prop d’Hamburg. A Alemanya el nivell del professorat és bo i el preu molt més barat. A Berlín el curs em surt a 650 euros. Sempre depèn de la universitat, però allà en cap cas supera els 1.000 euros”.

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

El contacte amb la música el va tenir des de petita: va començar cantant i als sis anys aproximadament va voler ser violista, com la seva tia. “Al principi, encara que volia tocar, sovint plorava perquè em feien mal els braços de tenir-los tanta estona aixecats”, recorda. La posició per tocar aquest instrument és poc natural i costa acostumar-s’hi. “Abans d’arribar als estudis superiors hi ha moments en què et planteges si l’esforç mereix la pena”, confessa. En el seu cas, no sentir-se pressionada a casa va jugar a favor. “Els meus pares sempre em deien: ‘Si ho fas, que sigui perquè tu vols, perquè t’agrada’”.

Ara hi ha moltes més possibilitats per estudiar música a Espanya i això és bo. El dolent, diu, és que "l’estudi de les arts continua sense considerar-se universitari". I això que la carrera és llarga i exigent perquè "hi ha molta competència". Tot i que no entre els seus amics del quartet Amika Kvartet, amb qui espera poder continuar tocant. "La música té moments gratificants i altres que dius '¡mare meva!'", assenyala. Com la vida mateixa.