Nacho Vidal, sobre la seva filla trans: «La Violeta és una nena, i ja està»

Fa uns anys, l’actor Nacho Vidal va aparèixer en els mitjans de comunicació per explicar la història de la seva filla Violeta. Quan tenia tan sols dos anys, la petita els va dir als seus pares que no era un nen, sinó una nena. Als quatre, va demanar que no li diguessin Nacho, perquè no se sentia com a tal.

La Violeta va assumir la seva identitat des que va tenir ús de raó i va tenir la sort de comptar amb una família i un entorn que li va donar suport per assumir la seva realitat d’una manera sana, sense traumes i sense sofriment, des de l’empatia i l’amor. Es tracta d’una història d’èxit, també d’esperança, però no tots els processos vinculats al transgènere tenen un transcurs tan feliç.

Per això quan a Nacho Vidal li van proposar fer un documental sobre la seva filla, va advertir que no volia fer-lo des d’una perspectiva dramàtica, però que era necessari completar el seu testimoni amb el d’altres persones que haguessin travessat per situacions completament diferents.

Així va sorgir ‘Me llamo Violeta’, una producció de Mediapro Studio i Polar Star Films dirigida per David Fernández de Castro i Marc Parramon que s’estrena aquest divendres i que s’endinsa en la transsexualitat infantil prenent com a eix central la figura de la Violeta i enllaçant al seu voltant altres relats que contribueixen a oferir un mapa històric de la realitat del col·lectiu transsexual a Espanya en les últimes dècades.

Supervivent

Entre les més veteranes hi ha la Silvia, que va arribar a Barcelona als anys setanta i va portar una pancarta en la primera manifestació LGTBI que es va fer a la Rambla (precisament aquesta setmana se n’han complert 42 anys). Al llarg del règim franquista va ser empresonada una vintena de vegades per la llei de perillositat social i rehabilitació que va substituir la llei de ganduls i facinerosos com a eina de control d’aquells elements considerats com a "antisocials". Una autèntica supervivent, com també ho és Carla Antonelli, activista LGTBI i la primera diputada trans de la democràcia espanyola.

La seva lluita al llarg dels anys demostra com a poc a poc la societat ha anat evolucionant, tot i que encara quedin moltes barreres per fer caure. "Quan vam proposar a la família de la Violeta fer aquest documental, ells estaven disposats a obrir les portes de la seva intimitat per poder ajudar altres famílies, per poder normalitzar tot això. Fins ara s’havia mostrat la transsexualitat d’una manera una mica fosca, relacionant-la amb la prostitució, amb el món de la nit, i ara hi ha per fi una nova generació que comença a viure amb orgull la seva condició", explica Parramon.

Empatia i respecte

"Jo no vaig néixer amb la consciència i sensibilització que tinc ara de les coses", continua Vidal. "Tot té una evolució i quan ho vius des de dins t’adones de la necessitat d’acceptació, de respecte, d’entesa i d’empatia. I, per descomptat, de visibilitat. És al·lucinant el que ens compliquem la vida els adults, a tot li donem mil voltes, i la Violeta no té cap problema, és una nena, i ja està. És la seva realitat i això és una veritat com un puny".

L’actor reconeix que en el seu cas va ser gairebé més complicada l’acceptació familiar que la social, però el cert és que els prejudicis fora del nucli més íntim continuen existint. Un dels casos més dolorosos de transfòbia va ser el de l’Alan, que amb 14 anys es va suïcidar després de patir durant anys un calvari d’assetjament i d’humiliacions per part dels seus companys de l’escola. "La història de l’Alan ens continua removent", continua Parramon. "Però alhora resulta emocionant veure com els seus pares s’han reinventat i continuen combatent ajudant altres persones per mantenir viva la memòria del seu fill. Són molts els factors que entren en joc. És clau que la família et doni suport, els amics, que no existeixi 'bullying', que les lleis siguin propícies i també hi ha el factor econòmic, perquè no resulta un procés barat, cal invertir molts diners allà".

Problema èpic

Notícies relacionades

Transgèneres cinematogràfics

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

Un dels problemes als quals es van enfrontar els responsables del documental va ser a la prohibició per part de la fiscalia de menors que aparegués el rostre de la Violeta en pantalla. "Va ser un problema èpic. Però vam decidit utilitzar el problema com a part del documental, introduir-lo des del primer moment i que formés part de la trama. Al final vam prendre partit perquè creiem que és una decisió absurda ja que els menors trans no tenen res a amagar, i molt menys la seva identitat".

Vidal pensa que hi continua havent molta gent que no entén en absolut aquesta realitat. "¿I què fem amb ells, els lapidem? Tenen el mateix dret a reivindicar el que pensen que nosaltres. Jo he sigut un actor porno 25 anys i hi ha molta gent que ha criticat el meu treball i el meu personatge i he viscut amb això tota la vida. Al final, hi ha gent que t’estima i respecta i d’altra que no, i a aquesta simplement la ignoro. Allà hi ha la meravella de la diversitat humana, no tots pensem ni sentim igual. Perquè anar en contra del que pensa diferent de tu, et posa en el seu mateix nivell i jo no vull això. L’odi no ens porta enlloc. I a mi l’únic que m’importa és la meva filla. Quan aconseguim que tingués el seu DNI com a nena, ho vam veure com una victòria i ella només va dir: 'És correcte, ja sé qui soc'".