Alizzz i Steve Lean: els amos del ritme urbà

Al productor musical Alizzz li tiren floretes a través de les xarxes socials així: "Vull que em produeixis la vida". Les mateixes flors li podrien llançar al seu col·lega Steve Lean, tot i que aquesta vida tindria segur un ritme diferent. Els dos principals arquitectes de so de l’escena urbana a Espanya congenien bé malgrat que el públic els pugui veure com a figures antagòniques. "Igual la gent ens concep en pla: Steve és el trap i Alizzz, el pop", exposa Cristian Quirante, l’artista de Castelldefels darrere del segon àlies, que ha construït el ritme del fenomen C Tangana. "A mi el que em motiva és la frontera entre la música d’avantguarda i el pop, aquests punts de confluència. Com amb el rap, que m’interessa quan xoca amb una cosa més accessible," afegeix. El del so trap és Steve Lean, l’uruguaià Esteban Correa (des dels quatre anys a Rubí), el prodigi que va projectar nous camins amb el grup PXXR GVNG quan era un adolescent. "Les meves coses sempre porten el mateix so, però experimento molt", diu Steve Lean. 

Amb el seu treball i el de molts dels seus companys han portat la figura del productor a un nivell de reconeixement popular insòlit per a uns creadors moltes vegades a l’ombra dels cantants. "Jo intento pencar en aquest aspecte, en posar els productors a l’esglaó de l’artista. Un productor és un artista, això el primer. No treballa per a un artista sinó que treballa amb ell. Som al mateix nivell i en una composició s’aporta un 50-50", reivindica Alizzz a l’inici d’una conversa al costat de Steve Lean per a EL PERIÓDICO. "Sé que molta gent escolta els meus treballs, els respecta i es veu influenciada per això. Crec que he posat la meva marca allà i tothom la coneix", contesta l’uruguaià. 

¿A què creieu que es deu aquest reconeixement?

Steve Lean: Penso que hi havia un buit per omplir. A poc a poc s’està fent i les marques estan invertint en productors, posant més atenció... Em sembla genial.

Alizzz: A la gent li interessa saber qui està darrere de les cançons. Nosaltres intentem mostrar que som allà. 

També hi ha una intenció reivindicativa vostra.

A.: Venim d’una escena que no és un producte que ha nascut del 'mainstream’, sinó que ha arribat allà perquè havia d’arribar. Per això crec que hi ha una mica més de germandat i entre els cantants i els productors tenim una cosa en comú molt forta i, en general, ens volem ajudar. També els artistes amb els quals treballem ens ajuden a donar-nos visibilitat. 

Però, ¿com d’important és la visibilitat per a la carrera d’un productor?

A: A part de tenir un reconeixement des de dins de la indústria, de ser considerat un referent, si la gent no ho considera també, crec que quan passi el teu temps s’oblidaran de tu i no hauràs deixat empremta. Has de deixar empremta a dins i també de cara al públic. 

S. L. Així mateix. 

¿Quant pes de l’èxit d’una cançó doneu al 'beat’?

S. L. Una cançó depèn de molta gent. Hi ha qui escriu, el que crea melodies, el que crea el 'beat’ afegeix una percussió, fa arranjaments... Alguns 'hits’ surten de les situacions més simples: en una habitació amb un ordinador i un micro... És molt relatiu.

A.: Depèn. N’hi ha moltes que estan molt basades en el 'beat’. D’altres en la lletra, la melodia... Hi ha moltes coses rellevants en una cançó.

De l’'undergorund' a les llistes d’èxits

Es van conèixer i es van començar a admirar mútuament quan l’escena era etiquetada com a 'underground’. Però això era molt abans que Alizzz figurés en llistes d’artistes espanyols més escoltats en 'streaming' (atenció, recordem, sent productor) o que Steve Lean es colés en les de la revista Billboard amb un tema que va produir per al raper nord-americà Lil Yacthy. 

Ara coincideixen en la seva responsabilitat per "marcar el camí" gràcies a la seva posició, des de la qual poden "enviar missatges". "Està bé treballar perquè tu mateix tinguis aquest estatus i ajudar els que venen darrere que els sigui més senzill adquirir-lo", opina Alizzz. 

Els dos es reconeixen en aquest paper de creadors d’escola. "Jo ho veig cada dia. Nanos nous que tenen el mateix so que jo", apunta Steve Lean. "El so d’Alizzz és més difícil d’aconseguir i el meu és més simple, més fàcil", afegeix. "Jo no diria més simple, diria més marcatge, i el meu és més mal·leable", precisa el de Castelldefels en un 'moment no, tu més’.

En aquest paper de capitans i referents s’entén que Lacoste fes una campanya publicitària protagonitzada per productors de música urbana (un d’ells Steve Lean) o que Smoking i Levi’s apostessin per projectes de joves 'beatmakers', creadors de ritme. Precisament la iniciativa de la marca de texans ha sigut capitanejada per Alizzz. Mentrestant, proliferen les acadèmies que ofereixen cursos de producció musical. Ells dos, per cert, són totalment autodidactes. 

Així, consolidats com estan, cada un a la seva manera estan destapant vies en la seva carrera com la de tutoritzar talents a través de la seva experiència i posició en la indústria musical. Alizzz ho resumeix així: "Se’m van obrint moltes portes que ni tan sols m’havia plantejat. Per exemple, tenir un segell propi amb una 'major' darrere". Amb el nom de Whoa! i sota el paraigua d’una discogràfica com Warner Music, Cristian Quirante ha llançat una plataforma pròpia amb la qual vol desenvolupar sons i a artistes prometedors.

Llavors, ¿El vostre futur passa per desenvolupar altres artistes? 

S. L. Jo ho faig per fer alguna cosa més amb la meva vida. Tenim l’exemple de Morad, que va ser un experiment per a mi i el meu mànager. Vam intentar reunir els nostres contactes per fer funcionar un artista. Tenia mil visites als seus temes a Youtube i ara s’està posicionant superamunt. És un dels meus experiments i, com que m’ha sortit bé, el continuaré amb d’altres. Però el que veig jo com el meu lleure i com la meva diversió és produir.

La missió de Whoa! és descobrir i construir artistes.

A.: El que m’agrada és agafar un artista i tenir una relació de tu a tu i anar trobant coses més úniques, com el que he aconseguit amb Pucho (C Tangana). I això és el que faig amb els artistes nous amb qui estic treballant, com Paula Cendejas, i més que vindran. 

¿Això és perquè veieu l’escena urbana estancada?

S. L. La gent de l’escena sempre està mirant coses noves. Hi ha molt tipus de música diferent, molt talent.

A.: Podem estar orgullosos que ningú sona igual. Jo sí que crec que falta sang nova.

S. L. L’ideal seria que cada any sortissin tres o quatre noiets nous.

Hi va haver un moment en què semblava que aquesta escena assaltava el 'mainstream’. ¿Ha passat?

A.: Crec que la sensació que es té no és real. No sé si dels 10 artistes més escoltats sis venen de l’urbà. I crec que no es té aquesta sensació. Crec que té a veure amb la ràdio, que va a la seva bola. No sé si dels 10 artistes més escoltats sis venen de l’urbà. I aquest assalt semblava que seria molt ràpid i crec que és un procés més llarg. Estem en una pujada i encara hem de veure el que passarà"

S. L. La gent cada vegada ho fa més professional, s’estudien més les coses i poc a poc aconsegueixen ser més amunt.

Alizzz ha treballat últimament amb Aitana i Lola Índigo, d’'Operación Triunfo'. ¿Passa per aquí l’avenç, per ajuntar-se amb el 'mainstream’?

A.: És qüestió de fer una cosa interessant, és igual d’on vinguin. Crec que servirà per trencar alguns tabús que la gent s’autoimposa i que no tenen gaire sentit, que no fan avançar. Quan les coses estan bloquejades i tothom fa el mateix no es va enlloc.

Notícies relacionades

Steve Lean, el nen prodigi dels 'beats'

Morad, la veu del carrer

I tu, Steve, ¿et veuries treballant amb aquests artistes?

S. L. A veure... Sincerament, no, no em quadra. Em sento més còmode treballant amb altres coses, més de carrer"