Amaia: «La música és per al que valc. Mai he tingut un pla b»

El llançament del primer disc d’Amaia Romero, la triomfadora de l’edició d’'Operación Triunfo' 2017, s’ha convertit en un dels esdeveniments musicals més esperats de la pròxima ‘rentrée’. La jove promesa ha dedicat el seu temps a compondre els temes i a definir el seu estil. Potser per això, durant el procés va canviar de productor, de Raúl Refree (que va contribuir al llançament de Rosalía i a la confirmació de grans noms com el de Silvia Pérez Cruz) a Santiago Barrionuevo, del grup de rock argentí Él mató a un policía motorizado. L’àlbum ‘Pero no pasa nada’ contindrà deu temes, entre els quals els singles ja presentats, ‘El relámpago’ i ‘Nadie podría hacerlo’. A partir del 5 d’octubre, començarà la gira de presentació, que passarà pel Liceu de Barcelona el 22 de desembre, tot i que durant aquest estiu l’artista oferirà un aperitiu que inclou una cita catalana a Sant Feliu de Guíxols, al Festival Porta Ferrada l’11 d’agost, en un singular programa doble amb Los Hermanos Cubero.

¿Sent vertigen davant de la sortida del disco?

Ara estic millor, perquè el més difícil ja s’ha fet, que han sigut les cançons i tot el procés fins a arribar a la gravació del disc. Estic més tranquil·la perquè s’ha acabat i ja no es pot canviar res. Sortirà al setembre i passi el que passi, estarà bé. Ara estic més preocupada pels concerts, perquè presentaré les cançons del disc. I això. Molt bé, la veritat.

Serà la primera vegada que els seus fans escoltin les noves cançons, això no sol ser habitual.

Bé, ja... és veritat. De fet, em feia una mica de por cantar les cançons en els concerts abans que sortís el disc. Però bé, jo crec que tot té els seus pros i els seus contres.

També es tracta de la seva primera gira en solitari, ¿com l’afronta?

Em fa bastant respecte, però bé, és una cosa que m’encanta fer, disfruto molt el directe. A més, m’agrada molt la banda que m’acompanya, amb la guitarra de Núria Graham, que també fa coses en solitari molt maques.

¿L’ha afectat d’alguna manera la pressió que s’ha generat al seu voltant en l’últim any i mig?

Bé, hi va haver un moment en què vaig estar una mica atabalada. Era la primera vegada que feia un disc i no sabia gaire bé com fer-lo perquè no tenia experiència. Però no ho sé, jo crec que és normal sentir aquesta pressió. M’he deixat aconsellar bastant, però també he pogut decidir jo tot, i això m’alegra bastant. I quant a les opinions... depèn. N’hi ha algunes que em fan com ràbia, però en general tampoc m’afecten gaire.

¿Sempre ha tingut clar el que volia i el que no volia a l’hora d’enfrontar-se a aquest primer àlbum?

Què va, de fet, mai es té clar del tot, ¿no? Perquè hi ha tantes maneres de fer les coses que al final... no ho sé, hi ha moltes maneres de fer les coses. I és difícil decidir quina és la millor. Al final, res està bé o malament, sempre hi ha extrems, sempre hi ha gustos diferents per a tot. I no passa res. Hi haurà qui els sembli guai i qui els sembli fatal, com passa amb tot.

¿Es considera part d’una generació musical? ¿Se sent pròxima a algun gènere o estil?

Doncs no ho sé, la veritat... no sé què dir-te. Suposo que sí que formo part d’una generació, però hi ha un munt d’artistes que m’agraden, no només d’ara, sinó també d’abans. Encara no m’he decidit per un únic estil. El fet que hagi tret ara això, no significa que hagi de fer el mateix sempre.

¿Quan va començar a compondre les cançons del disc i com es va sentir durant aquest procés?

Vaig començar a compondre l’estiu passat. Jo volia prendre-m’ho amb calma, no fer-ho ràpid i malament. Al principi em costava una mica, però em va anar agradant. Al final, tot és qüestió de pràctica. Tenia moltes inseguretats i van anar desapareixent. Les últimes cançons m’han sortit súper ràpid.

¿Com ha sigut la seva immersió en la indústria discogràfica?

Hi ha punts bastant foscos que em fan una mica de por, perquè jo al final vull controlar-ho tot, i és clar, és que hi ha moltes coses que no les puc controlar perquè no en tinc coneixement. Però bé, sempre vull continuar aprenent.

En aquest sentit, ¿es deixa aconsellar?

Hi ha coses que les tinc més clares a nivell artístic, però n’hi ha altres en les quals no em queda més remei que deixar-me aconsellar, perquè al final jo no sé com funciona aquest món, acabo de començar.

Per exemple, vostè gestiona les seves xarxes socials. ¿Són una font de diversió o creu que se li poden tornar contra seu?

Les utilitzo una mica per a tot, jo crec que són necessàries. M’agrada Instagram, de vegades l’utilitzo per xafardejar les coses de la gent, de vegades per pujar coses relacionades amb la promoció o coses que em venen de gust.

¿Com porta que s’immisceixin en la seva vida privada?

Al principi se’m feia estrany, no m’hi acostumava. Però jo crec que això es va relaxant més, normalitzant a poc a poc.

¿És sempre tan autèntica com sembla? És una imatge que xoca amb una indústria en la qual tots semblen construir-se una màscara a mida.

Jo també intento protegir-me. Moltes coses que penso, no les dic.

¿Creu que estem en un moment en què per fi es dona valor a la joventut?

Jo crec que depèn. S’han tret alguns prejudicis, però hi ha gent que ho veu com una cosa negativa. Som una generació que és allà, existeix, ningú se l’ha inventat.

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

¿Què estaria fent si no es dediqués a la música?

Jo crec que la música és per al que serveixo. Si no estigués dedicada a això, estaria fent una altra cosa, però no sé què seria. Mai he tingut un pla B.