Vida Festival, estiu per tota la vida

Les dates de celebració del Vida Festival no van ser una sorpresa: des de la seva primera edició i fins i tot abans, en la seva versió primigènia (el Faraday), aquest festival indie s’ha celebrat sempre el primer cap de setmana de juliol, "el que menys plou a Vilanova de tot l’any, històricament", precisa el director Dani Poveda. Aquest any, la música començarà a sonar dijous, a les 18.30 h, amb Kids From Mars, i els últims a saltar als escenaris seran Polo & Pan i els ‘dj’ del festival amic End Of The Road, a la matinada de dissabte a diumenge.

El Vida fa honor al seu nom amb un programa generalment ‘feelgood’ i poc agressiu; un ambient agradable, familiar, tot i que obert a la festa a última hora de la nit, i un aforament reduït a les 10.000 persones i que segons Poveda mai creixerà. També és important la decoració, dedicada cada any a un concepte diferent. En aquesta ocasió el leitmotiv és 'Endless summer' (‘Estiu infinit’), títol d’un clàssic àlbum de Fennesz del 2001.

Però no és tant un homenatge al productor austríac, que veurem en el Sónar-19, com a la sensació evocada per aquest títol. "L’estiu és el moment més feliç de l’any", opina Poveda. "Estàs més relaxat, els dies són més llargs... Nosaltres creiem, a més, que l’estiu comença amb el Vida".

Solidaritat davant el monopoli

Notícies relacionades

Canet Rock, la gran cita juvenil i reivindicativa

Una allau de festivals pren aquest juliol els escenaris catalans

Malgrat un paisatge cada vegada més competitiu, des del Vida no han tingut gaires problemes per fitxar els grups que volien aquest any, segons explica Poveda. "Sí que és veritat que de vegades soltes un determinat nom a l’agent britànic i et contesta: ‘a veure, molt bé, però en un altre festival m’estan oferint tots aquests diners...’. Però han sigut pocs casos". En temps de creixent monopoli en festivals i grans concerts, ells aposten per la solidaritat: "Hem aixecat l’exclusivitat d’alguns artistes, com ara Hot Chip o Beirut, perquè altres festivals pròxims també poguessin programar-los". I, de passada, així el festival estalvia una mica en caixets. 'Win-win'.

Del cartell d’aquest any, Poveda aposta molt personalment per Fontaines D.C. ("els vam fitxar al setembre i l’any que ve, segurament, seran caps de cartell a grans festivals del país"), Julia Jacklin ("una meravella") o Ferran Palau ("a qui tots hauríem d’estar cuidant encara més"). Si aquest cronista hi pogués anar, no es perdria tampoc Aries, Molly Burch, Stella Donnelly, Sharon Van Etten ni Yawners.