Les escultures de Plensa prenen Moscou

“Estem envoltats de la Declaració Universal dels Drets Humans; aquestes lletres, disposades com cortines, emeten el mateix so que quan anava a comprar amb la meva mare quan era petit; és el so de les paraules, el so que abraça tots els éssers humans en la declaració.” En un fil de veu, gairebé disculpant-se per haver-se convertit en el centre d’atenció, l’escultor barceloní Jaume Plensa, a qui aquest dimarts la Generalitat concedia el premi Pau Casals per la projecció de la cultura catalana, desgrana a una hipnotitzada audiència, formada per periodistes especialitzats de la premsa local i comentaristes d’art, el significat de‘Gluckauf?’, una de les seves obres més conegudes. 

Pocs minuts després pren la paraula Ferran Barenblit, director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), per recordar que el treball és, en realitat, un retrat de la humanitat. “La declaració [dels drets humans] és la culminació d’un desig des de la Revolució Francesa, de la dignitat i la igualtat... però també n’és un retrat perquè no es respecta”, apunta.

La ja coneguda cortina de lletres, elaborada a partir de materials metàl·lics, que conté els 30 articles de la declaració, aprovada el 1948 per l’ONU i que emet un so similar al d’un client entrant en un comerç, és potser la més prestigiosa de les 20 obres mestres de l’artista que el Macba ha portat fins a Rússia per exposar-les al Museu d’Art Modern de Moscou (MMOMA) fins a finals de setembre.

Exposició monogràfica

Per primera vegada, una galeria russa dedica una exposició monogràfica al creador espanyol amb més projecció internacional del moment recollint les seves escultures i treballs més destacats, tot i que tal com ha recordat l’autor, la intenció no és realitzar una “retrospectiva” de la seva tasca sinó oferir “una visió general dels seus conceptes més tractats”. Amb la col·laboració de l’Ambaixada d’Espanya a Rússia, la mostra és, en essència, una continuació de la que ha organitzat el Macba en els últims mesos, tot i que amb algunes diferències i novetats, segons recalca la institució moscovita: “La història de la seu del MMOMA, amb els mites, les llegendes, les enfilades i els elements arquitectònics”, han empès l’artista a plantejar “una nova disposició” de les seves obres.

Després d’una enorme fotografia-mural que representa a escala real l’estudi de Plensa i que decora les parets que envolten l’escala central del MMOMA, donant la benvinguda al visitant, la mostra arrenca amb un altre dels seus treballs més prestigiosos, ‘Firenze II’, una enorme escultura de ferro i alumini amb la forma de signe d’interrogació. “És un motllo que ens permet imaginàriament fabricar més preguntes”, destaca Barenblit. “En el seu origen, la modernitat no va ser un moment de preguntes, sinó de grans veritats, de relats absolutament sòlids que amb el temps mostren  fissures, i és allà on l’art fa la seva funció”, continua.

No falten tampoc ‘Rumor’, una escultura realitzada a finals dels 90 que consisteix en un platet i una gota d’aigua que li cau a sobre, emetent un so que s’apodera de l’habitació, i ‘Dallas?... Caracas?’, una sèrie de fotografies de cuines d’habitants de les dues ciutats, que tenen en comú la producció de petroli i que vol desmitificar les promeses de prosperitat que suposadament hauria d’aportar l’or negre.     

    

            

Notícies relacionades

Plensa, cos i esperit a Montserrat

Barcelona es reconcilia amb Plensa i els vibrants silencis de la seva obra