50 llibres recomanats per llegir aquest estiu del 2019

Les vacances són un bon moment per dedicar temps a la lectura. Entre les novetats de la temporada hem seleccionat un bon nombre de propostes per a tots els gustos. Sense oblidar les recomanacions de novel·la negra, que mereixen capítol a part i que poden consultar-se en aquest link.

RECUERDOS DEL FUTURO / RECORDS DEL FUTUR Siri Hustvedt. Seix Barral / Grup62. Tot i que sempre ha utilitzat la seva experiència en totes les seves incursions en la ficció, Hustvedt relata aquí els seus anys de formació, en què es va traslladar a Nova York a la recerca del seu lloc i de la seva veu com a escriptora. A més, en aquesta novel·la posa en pràctica molta de la teoria abocada en el seu celebrat assaig ‘La dona que mira els homes que miren a les dones’, en què exposa entre altres coses les seves idees feministes.

LOS FELICES DÍAS DEL VERANO. Fulco di Verdura. Errata Naturae. El duc de Verdura, última baula d’un llinatge amb tant llinatge o més que el del príncep de Lampedusa, va ser un artista i orfebre sicilià els treballs del qual van seduir Coco Chanel, per a qui va treballar. Aquestes memòries d’infància sobre l’atmosfera aristocràtica de Palerm en els anys previs a la primera guerra mundial tenen una gran elegància i un cert perfum gattopardesc (per cert, Proa ha tornat a reeditar l’impressionant clàssic).    

EL COSTE DE VIVIR. Deborah Levy. Literatura Random House. Als 50 anys, aquesta dramaturga britànica –nascuda a Sud-àfrica– va decidir separar-se. Aquesta experiència va ser l’esperó per escriure unes memòries que es van iniciar amb ‘Cosas que no quiero saber’. L’objectiu per a aquesta autora que ja ha complert els 60 és la seva aportació reflexiva a una etapa de la vida de les dones que no té gaire relat literari. Però més enllà d’això és un text excel·lent.

EL VERANO EN QUE MI MADRE TUVO LOS OJOS VERDES. Tatiana Tibuleac. Impedimenta. Bé, potser no és el millor llibre per emportar-se a la platja. Però per als qui busquin històries que els impactin de veritat, la d’aquesta autora moldava, establerta a França, no té igual. Un ventall de crueltats que es desplega entre una mare i un fill quan ella està a punt de morir i ell, amb problemes psiquiàtrics, rememora aquell estiu que van passar junts.

FINAL. Karl Ove Knausgard. Anagrama / L’Altra. Un llibre per a l’estiu i per al que queda d’any amb les seves 1.000 pàgines i la seva lletra atapeïda. Knausgard, aquest escriptor entossudit a aixecar la crònica detallada de la seva vida i les seves misèries, tanca amb aquest sisè volum un dels projectes literaris més ambiciosos des que Proust va decidir fer una cosa semblant (amb un estil diametralment oposat).  A ‘Final’ també es recull com el reconeixement crític va transformar de dalt a baix la vida de l’autor.

EL CLAMOR DE LOS BOSQUES. Richard Powers. AdN. Una novel·la ambiciosa i coral en què s’entrecreuen una infinitat d’històries unides per una volença que és a la base dels vells i idealitzats valors de Thoreau, la salvaguarda de la naturalesa i com aquesta ens connecta amb la vida. El llibre, un dels millors de la collita nord-americana de l’any passat, ha guanyat el Pulitzer i va estar a punt d’aconseguir el Man Booker.

---

LITERATURA CASTELLANA  

DEGENERADO. Ariana Harwicz. Anagrama / L’Altra. Una novel·la breu i intensa com un esgarip i per tant, summament incòmoda. L’autora argentina resident a França, acostumada a tensar els límits, recorre a un narrador difícil d’acceptar per al lector, un pedòfil que ha violat i assassinat una nena. El terrible monòleg es produeix en el moment en què el protagonista es troba acorralat mentre desplega la seva ira, el seu lament i fins i tot la seva crítica social. 

ORIENTE. José Carlos Llop. Alfaguara. L’exquisit autor mallorquí torna a la ficció després d’una sèrie de llibres de caràcter memorialístic. Un solitari professor d’universitat a punt de complir 60 anys rememora la seva vida i la dels seus pares en un intent de comprendre la naturalesa de l’amor a través de la seva representació literària. També suposa una reivindicació d’aquests sentiments primordials en els complexos temps de Tinder.

AMA. José Ignacio Carnero. Caballo de Troya. Una memòria de classe mitjana espanyola, d’aquella que es va impulsar a través del seu treball i els seus somnis buscant un futur millor per als fills. Carnero és un advocat, net d’analfabets, que recorda el seu passat familiar a Bilbao i en especial, un homenatge a la seva mare, una dona com tantes altres, que va treballar com a assistenta a la casa d’una família acabalada i va continuar treballant en la seva. Una Kelly sense història que ara sí, la té. 

PROSAS APÁTRIDAS. Julio Ramón Ribeyro. Seix Barral / Grup62. Peruà, flaquíssim, sempre amb un cigarret entre les dents, Ribeyro va ser una figura molt apreciada pels joves lectors en els 70, però avui necessita presentació. Ara que es commemoren els 90 anys del seu naixement. Seix Barral recupera aquestes ‘Prosas apátridas’, aforismes quintaessencials del seu pensament a més dels seus contes complets (‘La palabra del mudo’) i els seus diaris (‘La tentación del fracaso’). 

---

LLETRES CATALANES 

CANTO JO I LA MUNTANYA BALLA. Irene Solà. Anagrama / L’Altra. Una de les revelacions de les lletres catalanes de la temporada, guanyadora del Premi Llibres Anagrama (que ara es publica també en versió castellana). Núvols, bruixes, éssers mitològics, cabirols, bolets, nens i adults, vius i morts... són només algunes de les múltiples i originals veus amb què Solà construeix una narració que deixa empremta entorn d’una zona rural perduda del Prepirineu.     

EL CÒNSOL DE BARCELONA. Andreu Claret. Columna. L’escriptor i periodista, autor de ‘El secret del brigadista’, ha guanyat amb aquesta obra el Premi Néstor Luján de novel·la històrica rescatant un drama real: el de Vladimir Antónov-Ovséienko, bolxevic de soca-rel i cònsol soviètic a la capital catalana durant els primers mesos de la guerra civil, que es va enamorar de la ciutat mentre ajudava la República però que acabaria afusellat per Stalin. 

BARCELONA-HOLLYWOOD. Valentí Castanys. Quaderns Crema. Titulades ‘Radiocinema sonor’, les col·laboracions radiofòniques sobre el setè art –amb ironia, humor absurd, i alhora amable, i un punt d’escepticisme-, que el 1933 va fer el popular dibuixant, caricaturista i escriptor Valentí Castanys a Ràdio Associació de Catalunya van ser tot un èxit. S’hi basa aquest breu volum, amb pròleg d’Enric Gomà, esquitxat d’algunes de les seves il·lustracions.   

LA FUGA DE L’HOME CRANC. Guillem Sala. L’Altra. El jove protagonista d’aquesta agosarada novel·la es mou entre la Barcelona actual i un planeta desconegut, a milions d’anys llum de la Terra, anomenat Drònia. Amb notes d’humor irònic i grotesc, el sociòleg i professor de la UAB orquestra una narració que creua des d’un univers imaginari i un punt poètic a un altre d’ancorat en la vida quotidiana on no falten els amors i desamors de joventut.   

---

NOVEL·LA HISTÒRICA

EL TRIUNFO DE LAS TINIEBLAS. Giacometti Ravenne. Grijalbo. Un ‘thriller’ que rescata els deliris místics de Hitler a la recerca d’un tresor que creia que el faria l’amo del món. Amb base històrica, el relat es remunta a l’inici de la segona guerra mundial, l’any 1939, quan una expedició de les SS arriba al Tibet, i un francès que ajuda la República participa en el saqueig del monestir de Montserrat i acaba en una presó franquista.   

LAS BATALLAS SILENCIADAS. Nieves Muñoz. Edhasa. Aquesta infermera val·lisoletana va triar un dels escenaris més cruents de la primera guerra mundial, la batalla de Verdún, per al seu debut literari. Allà, la filla de Marie Curie, Iréne, és una infermera que veurà com la seva forma d’abordar la medicina al front, derivada dels descobriments de la seva mare, com l’ús d’una màquina de rajos X, són menyspreats pels saberuts militars pel fet de ser dona. 

LA MURALISTA. B. A. Shapiro. Bóveda. Any 1940. Nova York: una pintora jueva i nord-americana que treballa per al Govern desapareix. Té com a mecenes Eleanor Roosevelt, es mou en un cercle d’amics íntims entre els que hi ha Pollock i Rothko i la seva família s’oculta a la França ocupada pels nazis. Setanta anys després, la seva neboda neta, que treballa a la casa de subhastes Christie’s, descobreix unes pintures ocultes al revers d’uns quadres abstractes.  

---

CLÀSSICS

CHAQUETA BLANCA. Herman Melville. Alba. Obligat a guanyar-se la vida en llocs de treball ingrats, Melville es va embarcar en diversos barcos baleners i fruit d’aquestes experiències va sorgir ‘Moby Dick’. Però abans va escriure aquesta formidable crònica molt més personal d’aquells anys al mar. En el bicentenari de l’autor, Alba també recupera també la magistral ‘Benito Cereno’ –la millor de les seves novel·les per a Borges– a més dels ‘Cuentos completos’, i Navona i Alianza, dues versions de la història de la balena blanca. 

EL FINAL DEL AFFAIRE. Graham Greene. Libros del Asteroide. Una novel·la romàntica, però també un reflex de com la flegma britànica li pot a la passió. O un retrat de com se sobrevivia al Londres del ‘blitz’ però també una paradoxal història de religió i fe (marca de la casa de Graham Greene) que juga amb la idea que Déu també pot tenir sentit de l’humor. Un dels llibres als que millor els ha provat el temps en la llarga llista de novel·les del britànic.  

VIATGES AMB EL CHARLEY. John Steinbeck. Viena. Dos anys abans de rebre el Nobel el 1962, el nord-americà John Steinbeck es va embarcar només en un viatge en una autocaravana al costat de Charley, un vell caniche gegant, per recuperar la genuïna essència americana. El llibre va tenir molt bona recepció, tot i que recentment es descobrís que l’autor va fer el trajecte amb la seva dona, en hotels de luxe (absents en la narració), i potser el gos no els va acompanyar tot el trajecte. 

EL DOLOR / EL DOLOR. Marguerite Duras. Alianza / Labreu. Després d’aconseguir un èxit inusitat amb la seva novel·la autobiogràfica ‘L’amant’, Duras va recuperar un altre episodi vital fonamental arran de la recuperació el 1985 d’un dels seus diaris escrit quatre dècades enrere mentre el seu marit, l’escriptor Robert Antelme, tornava del seu tancament a Dachau i ella s’havia enamorat del millor amic de tots dos, el filòsof Dionys Mascolo. Un text terrible i esquinçat que Ariadna Gil ha portat recentment a escena.  

El JUEGO SERIO / EL JOC SERIÓS. Hjalmar Söderberg. Nòrdica/Viena. Un dels grans escriptors suecs situat en el canvi dels segles XIX i XX i autor de la novel·la ‘Gertrud’, que serviria de base a la pel·lícula homònima de Dreyer. ‘El joc seriós’, una de les seves grans obres, explica de nou una història d’amors contrariats i fins al moment no havia sigut traduïda directament del seu idioma original.  

---

HISTÒRIA

ASCENSO Y CRISIS. EUROPA 1950-2017. Ian Kershaw. Crítica. L’historiador britànic, biògraf de Hitler i expert en l’Alemanya nazi obre ara la seva lúcida anàlisi sobre la història europea després de la segona guerra mundial marcada per moments clau com la guerra freda, la crisi del petroli, la caiguda del Mur de Berlín i el comunisme, l’11-S i la crisi financera del 2008. 

DOMINA. Guy de la Bédoyère. Pasado y Presente. Una nova manera d’abordar la història de la Roma Imperial que eludeix la misogínia de molts estudis clàssics: a través del paper de les dones que van ostentar i van lluitar pel poder entre conspiracions i assassinats o esquivant les convencions socials, des de Cleòpatra fins a Gala Placidia, Octavia, Livia, Agripina o Mesalina.  

COMUNIDADES ROTAS.. UNA HISTORIA GLOBAL DE LAS GUERRAS CIVILES 1917-2017. Javier Rodrigo. Galàxia Gutenberg. L’historiador de la UAB construeix una anàlisi global de les múltiples guerres fratricides, a més de l’espanyola, que s’han succeït en els últims 100 anys a països com el Congo, Rwanda, l’Afganistan, Txetxènia, Corea, Grècia, Itàlia, la Xina o Rússia. L’autor calcula que des de 1945 han causat més de 20 milions de víctimes i 65 milions de refugiats. 

LA GUERRA DE VIETNAM. UNA TRAGEDIA ÉPICA. Max Hastings. Crítica. Després de revisar nombrosos arxius i parlar amb un centenar de supervivents, el prestigiós historiador britànic publica aquest estudi monumental sobre el conflicte partint de la base que no hi va haver bons. Entre la incompetència i la brutalitat dels Estats Units i el seu aliat el Vietnam del Sud, i els seus no menys cruels enemics del Vietnam del Nord, es trobava la població civil. 

ESPÍA Y TRAIDOR. Ben Macintyre. Crítica. L’infal·lible autor de ‘El agente Zigzag’ i ‘Los hombres del SAS’ revela el més fascinant cas d’espionatge de la guerra freda, el d’Oleg Gordievski, ni més ni menys que coronel del KGB, que va acabar col·laborant amb el MI6 britànic i desbaratant operacions soviètiques a Dinamarca en els 70 i evitant una possible guerra nuclear en els 80.  

---

NO FICCIÓ

REPORTERO. Seymour M. Hersh. Península. El veterà reporter d’investigació Seymour Hersh va descobrir el 1969 a través dels seus articles la matança de My Lai, al Vietnam, convertint-se en una de les veus més crítiques del periodisme nord-americà. Després arribarien els reportatges sobre les activitats secretes de la CIA, les accions sobre l’Afganistan o Abú Graib. Aquestes són les seves memòries. 

EL ENEMIGO DEL PUEBLO. Jim Acosta. Harper Collins. A nivell global el periodista de la CNN Jim Acosta va saltar a la popularitat quan després d’una pregunta sobre els migrants centreamericans que va incomodar Donald Trump, la Casa Blanca va decidir treure-li la seva credencial. Allò de l’‘enemic del poble’ va ser una de les ‘floretes’ que el president li va dedicar en aquella picabaralla. En aquest llibre Acosta fa un retrat ajustat i exposa els perills de tenir semblant personatge en la cimera del món. 

 

CREEDME T. Christian Miller i Ken Armstrong. Llibres del K.O. Aquest reportatge sobre la dificultat que han tingut sempre les víctimes d’una violació a l’hora de ser cregudes va guanyar el Premi Pulitzer en aquesta categoria el 2016. El llibre, seguint una sèrie de casos reals vinculats a un violador impune, destapa els mecanismes socials d’aquesta falta de credibilitat davant la policia i la llei. Netflix prepara un sèrie sobre aquest material que s’estrenarà al setembre. 

NO ERA PECADO / NO ERA PECAT. Leopoldo Pomés. Tusquets / Ed. 62. Memòries d’un dels grans fotògrafs i publicistes de la Gauche Divine barcelonina i per descomptat un dels que va aportar a la fotografia dels anys 60 un aire renovador de modernitat. Ell va ser, segons va escriure Manuel Vázquez Montalbán, el culpable d’erotitzar tot el país gràcies a l’arxifamós anunci de Terry de la model nua sobre un cavall blanc, i també, una referència en la cançó de Serrat ‘Conillet de vellut’. Escrit amb ajuda de la periodista Lidia Penelo. 

 

VIDA, LA GRAN HISTORIA. Juan Luis Arsuaga. Destino. El paleoantropòleg i responsable, juntament amb’Eudald Carbonell, de la Fundació Atapuerca i del seu jaciment s’endinsa de nou en la divulgació, amb un llibre tan ambiciós com l’anterior, ‘La especie elegida’. La teoria evolutiva s’explica de manera amena a partir de preguntes fonamentals que culminen en un gran interrogant no exempt de transcendència: ¿Per què som aquí?     

OTRA VIDA POR VIVIR. Theodor Kallifatides. Galàxia Gutenberg. Un llibre excel·lent en què el veterà autor grec viu a Suècia des dels anys 60 fa una emotiva reflexió sobre la deriva del seu país d’origen davant Europa analitzant amb bondat i sentit comú els anys de la crisi –que Grècia no ha aconseguit superar– i el tancament de fronteres per als migrants. A destacar la traducció de Selma Ancira. 

LA NOVELA DE LA COSTA AZUL. Giuseppe Scaraffia. Perifèrica. Un assaig literari que es pot llegir com si es tractés d’una novel·la i que al seu torn també és una biografia sobre un enclavament glamurós on a començaments del segle XX es van donar cita els personatges més llegendaris de la cultura europea, com Txékhov, Stefan Zweig, Nietzsche, Picasso, Walter Benjamin, Nabokov o Somerset Maugham. Ningú ho diria llegint aquestes pàgines, però la Costa Blava era un lloc de descans.

---

LLEURE, AVENTURA I PER A SERIÒFILS

QUADERN DE VACANCES PER A ADULTS 2019. Blackie Books.  El quadern d’estiu de Blackie Books ja és una tradició que no ha de faltar a la maleta de les vacances ni a la bossa de la platja. Els editors del segell més ‘hipster’ prometen més de 100 hores d’aprenentatge de coses insòlites i de temes candents. Per això mateix, el coneixement, la diversió i la barra estan assegurats.   

A LA DERIVA. Steven Callahan. Capità Swing. Callahan, enginyer naval, va dissenyar el seu propi barco, el 'Napoleon Solo', amb el que va iniciar el 1981 una etapa en solitari fins a Europa i finalment a Espanya. Des de l’illa de Hierro, mentre travessava l’Atlàntic, el seu vaixell va començar a fer aigües i ell es va veure obligat a inflar un bot salvavides on va passar 76 dies a la deriva. El relat d’aquells dies es va convertir en el seu moment en un important 'best-seller'. 

ENIGMAS DEL MUNDO DEL REVÉS. Jason Ward. Minotauro. Un altre volum de passatemps, en aquesta ocasió inspirats en la sèrie televisiva ‘Stranger Things’, per això apareix a la veterana col·lecció de ciència-ficció de Minotauro. Enigmes i jocs d’enginy per orientar-se i poder escapar a través dels túnels ombrívols i plens de monstres de l’univers paral·lel del petit poblet de Hawkins, Indiana. Un complement perfecte a la tercera temporada, que s’ha estrenat recentment. 

LA ENCRUCIJADA DEL ROBLE. Elizabeth Crook. Siruela. Entre la novel·la d’aventures èpica i el western clàssic, aquesta història d’un jove del sud a Texas que remet inevitablement al Huck Finn de Mark Twain i sona a ‘Valor de llei’. Durant la guerra civil nord-americana, una pantera famolenca ataca una família de camperols: la mare, jove esclava alliberada, mor; dos germans queden traumatitzats i la germana petita queda desfigurada. El desig de venjança els domina.   

---

CÒMIC

VENTILADORES CLYDE. Seth. Salamandra Graphic. Llegenda del còmic independent, el dibuixant canadenc ha trigat 20 anys a acabar aquesta ambiciosa obra mestra de 500 pàgines. Hi transmet reflexions sobre la solitud, la pèrdua de la memòria o la constatació del pas del temps, o millor dit, la seva congelació en el record, a través de la història de dos germans que fan front a la fallida del negoci familiar de ventiladors.    

EN UN RAYO DE SOL 1-2. Tillie Walden. La Cúpula. Després de despullar la seva infància i adolescència com a patinadora professional i la seva sortida de l’armari a la brillant ‘Piruetas’, la jove Tillie Walden canvia de registre en els dos volums d’‘En un rayo de sol’ (que va néixer en webcómic). Aquí, amb un madur domini de la narració gràfica, s’acosta  la història d’un amor truncat entre dues joves en un món futurista habitat només per dones. 

LA AUDITORA. Jon Bilbao i Javier Peinado. Astiberri. Distòpic debut al còmic del novel·lista asturià Jon Bilbao, el guió del qual planteja un debat no tan futurista sobre la humanitat, el rebuig del diferent i el comportament d’una societat malalta. A mitjans del segle XXI una multinacional fabrica robots impossibles de distingir dels humans però acaben sent perseguits a causa de la desconfiança que causen entre els humans.   

Notícies relacionades

150 llibres recomanats per regalar i regalar-te aquest Nadal 2019

15 propostes de novel·la negra per a aquest estiu 2019

YO, RENÉ TARDI 3. DESPUÉS DE LA GUERRA. Jacques Tardi. Norma. L’autor de ‘La guerra de las trincheras’ i ‘¡Puta guerra!’ tanca la magistral trilogia dedicada a la dura experiència viscuda pel seu pare durant el temps que va ser presoner de guerra en un camp de concentració nazi a la segona guerra mundial. El trauma i l’odi als alemanys va acompanyar molts d’aquells presos després de ser alliberats.   

DIFERENTE. VVAA. Planeta Cómic. Original projecte solidari amb guió d’Israel L. Escudero i organitzat per Robert García, en una història en què cada pàgina està dibuixada per un artista diferent. En total, hi ha 140 autors, entre ells Rubén Pellejero, Miguelanxo Prado, Albert Monteys, Juan Díaz Canales i David Rubín, que participen en aquesta iniciativa de l’oenagé Dibujos por Sonrisas, que destinarà els beneficis a l’ajuda als refugiats.