Míriam Iscla s'enfronta a la ceguesa a 'Abans que es faci fosc'

La capacitat d’adaptació és clau per a la supervivència humana. ¿Què es pot fer quan a un li diagnostiquen unapèrdua de visió irreversible? Aquest és precisament el drama que mostra‘Abans que es faci fosc’, un monòleg amb moltes capes escrit amb enorme sensibilitat per l’anglesaHattie Naylor (‘Ivan i els gossos’). La versàtil actriu Míriam Iscla, dirigida per Pep Pla, el presenta a Barcelona a l’Espai Lllire aquest dijous. Tot i que en el text original estrenat a l’Old Vic de Londres el 2012 el protagonista és home –el va interpretar John Mackay–, l’autora ha permès canviar el seu gènere per realitzar aquesta nova versió.

Al Lliure, a partir d’aquest divendres, el públic descobrirà la història de l’Anna, una astrònoma que es passa la vida contemplant i explicant l’univers que descobreix que pateix retinosi pigmentària, moment en què el seu món canvia. Aquesta malaltia li fa perdre la visió gradualment, però inexorablement. “Passarà d’observar a la llunyania les estrelles a haver de mirar dins d’ella. Farà un viatge interior”, destaca Iscla. No serà fàcil. El primer pas i el més dur serà l’acceptació d’una malaltia que canviarà per sempre la seva relació amb la feina, la seva família i la seva vida. “L’Anna passa de la negació de la malaltia, a la ràbia i a la tristesafins que accepta aquesta nova situació i decideix lluitar per seguir endavant amb la seva nova vida”. 

La proposta de Pla és immersiva. Intenta traslladar al públic totes les sensacions que viu la protagonista. Tot un repte tecnològic. “Hem comptat amb 14 enviaments d’àudio, efecte ‘sensurround’ i vídeos que faran sentir que viatgem per l’espai”. 

Sense excés de dramatisme

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

"No és un monòleg com els habituals", explica Iscla, que ha preparat el seu rol a base d’entrevistes amb astrònoms i coneixent persones que pateixen retinosi. “Em preocupa molt ser respectuosa, no disfressar res i que el trànsit que mostro sigui fidel a la realitat, sense caure en un excés de dramatisme”, assenyala. "És una obra d’alta intensitat emocional", afegeix l’actriu, amant de desafiaments, com ja va demostrar amb 'Dona no reeducable', un altre complex monòleg escrit per Stefano Massini inspirat en la periodista russa Anna Politkovskaia, assassinada el 2006.

‘Abans que es faci fosc’ es divideix en29 escenes molt curtes, com si fossin flaixos que permeten veure l’evolució de la malaltia i del personatge.  La posada en escena de Pla –director amb qui Iscla ja va treballar a ‘Leonce y Lena’ (Fetival Grec, 2007)– incideix en el viatge emocional de la protagonista. L’escenografia juga amb la llum i les projeccions digitals per recrear tant l’univers com les sensacions que experimenta el personatge, que passa de moure’s guiada per la vista a guiar-se pel so i el tacte. “El meu personatge fa un viatgede la llum a la foscor, però fins i tot en aquesta dimensió, com a l’univers, la protagonista acaba trobant bellesa”.