Mor Andrea Camilleri, el 'pare' del comissari Montalbano

"No temo ni la mort". Així de contundent es va mostrar Andrea Camilleri en la que ha resultat ser la seva última entrevista, publicada la setmana passada. El creador del comissari Montalbano, inspirat en el seu mestre narratiu Manuel Vazquez Montalbán, ha mort aquest dimecres als 93 anys després d’haver sigut hospitalitzat el juny passat a Roma com a conseqüència d’una inesperada aturada cardíaca soferta a casa seva. Des d’aleshores, el mantenien amb vida els aparells de l’Hospital Santo Spirito. "He envellit amb Montalbano", solia dir, fent gala d’un humor que l’havia portat a afirmar, arran de la seva recent ceguesa gairebé total: "Ara veig millor les coses".

"Si pogués, desitjaria acabar la meva carrera assegut en una plaça per relatar històries i, al final del meu ‘cunto’ [relat, en sicilià], passar entre el públic amb el barret a la mà", va confessar en una entrevista. Però no va poder complir el seu somni final: la setmana passada es va trencar el fèmur al caure a casa seva, al barri Prati de Roma.

Inspirador de la famosa sèrie

Camilleri va escriure 26 novel·les, de les quals se n’han venut 25 milions d’exemplars, i va inspirar amb la seva obra la sèrie televisiva ‘Comisario Montalbano’. El seu èxit a Itàlia s’ha degut, sobretot, a la barreja del dialecte de Sicília amb l’idioma italià, que li proporciona al personatge un estil un tant exòtic.

És per aquesta barreja idiomàtica per la qual les novel·les de Camilleri portaven al final un breu diccionari italià-sícul perquè el lector pogués comprendre millor el text. Després de 20 anys del comissari, l’editorial de Camilleri va celebrar l’efemèride amb una edició especial dels seus llibres, en la qual cada un és prologat per un autor de prestigi, com Petros Màrkaris.

Actes públics

El pròxim 15 de juliol Camilleri tenia previst participar en el fascinant escenari de les Termes de Caracalla, a Roma, en un espectacle dedicat a la seva pròpia defensa de Caín, el germà que va matar Abel, d’acord amb el relat bíblic. L’any passat va pujar a l’escenari, com a actor, per recitar les 'Converses sobre Tirèsies’, en les quals es va ficar a la pell del gran endeví grec. El relat, escrit per ell mateix, és rocambolesc i alhora introspectiu, descriu les tribulacions de l’endeví cec i els seus estats d’ànim per exercir un ofici que ha existit sempre.

Camilleri va ser un creador multifacètic que va estar anys ‘enterrat’ a la rebotiga de la Rai, la radiotelevisió pública italiana, escrivint i corregint guions. Ho va fer fins que va decidir posar de cara a les seves creacions narratives. En una trobada que va mantenir amb aquest diari, quan estaven per sortir les seves dues primeres novel·les a Espanya, traduïdes al català, va reconèixer que l’hi devia "tot a Manuel Vazquez Montalbán".

Va explicar que després d’escriure 'El cerveser de Preston', el text no li agradava. "Hi ha alguna cosa que no funciona", es va dir. Va resoldre els seus dubtes llegint 'Asesinato en el comité central’, de Montalbán. I va explicar que, gràcies a aquella novel·la, va entendre que a ell li faltava "capacitat per construir el relat novel·lesc". Va ser llavors quan va decidir posar-se de nou a treballar a la novel·la: la va esquarterar, va canviar l’ordre dels fets... "I em va sortir rodó", va dir satisfet.

Trobada entre tots dos

Quan ja el comissari Montalbano era famós, a Bolonya es va celebrar una trobada pública entre Montalbán i el creador de Montalbano, del qual els presents guarden un record entre jocós i pensatiu, perquè tots dos eren d’esquerres en el moment que els partits d’esquerres se n’anaven a l’aigua, sepultats per la globalització i la incapacitat de fer-li front. El moderador de la trobada va ser Massimo D’Alema, llavors gran cap del progressista Partit Demòcrata Italià.

Missatges d’ànim

Al conèixer-se la notícia de la seva hospitalització les xarxes socials es van omplir de missatges que animaven el 'pare' de Montalbano a resistir. "No ens abandonis", deia un en dialecte sicilià. "Resisteix, caro Andrea", afegia un altre. "Les teves paraules rauques estan entre les últimes encara en vida que ens mantenen drets, en una realitat en perill", afirmava un tercer.

Notícies relacionades

Andrea Camilleri: '"Els mafiosos tenen un carisma monstruós'

Andrea Camilleri: "A Itàlia hi ha gent honesta, encara que sembli estrany"

Camilleri va posar en la ment dels italians que existeix una altra Sicília, a més d’aquella dels capos i padrins de la Cosa Nostra (la màfia local), que en qualsevol cas i d’una manera lleu apareix sempre en els seus relats. Sense pompositat ni grans denúncies, sinó com una quotidianitat illenca, que es tradueix en minúsculs fets i aparents crims anònims dels quals, estirant, es pot arribar a "coses més grans".

A partir d’aquesta decisió literària minimalista, Camilleri va introduir als seus lectors no només el lèxic sicilià, sinó també el paisatge, la complexitat i l’amor per l’illa. No va escriure només la saga de Montalbano, sinó també altres novel·les, relats, assajos... Tots estan vinculats a fets reals, ja que l’obra de Camilleri s’inspira en la realitat illenca més que en una invenció literària. Parla de màfia, de feminicidis, de trànsits il·legals, de corrupció i d’immigrants. Tot això relatat al detall i com sense voler molestar, però alhora il·lustrant com està passant més enllà de les portes i finestres dels ciutadans distrets.