Mor Rutger Hauer, el replicant de 'Blade runner'

Rutger Hauer era un dels actors més coneguts del cine holandès dels 70, però va ser una producció nord-americana de l’envergadura de 'Blade runner', realitzada el 1982, la que el va convertir durant un temps en un rostre molt popular. ¿Qui no se sabia de memòria algunes de les seves frases com Roy Batty, el replicant que pren consciència de la seva realitat i lidera una violenta revolta contra els humans que l’han creat? ¿Hi ha sentència més recordada en el cine de ciència-ficció de les últims cinc dècades que la de Hauer en el seu monòleg final, sota la pluja àcida de Los Angeles, davant de la mirada atònita del caçador de replicants Harrison Ford? "He vist coses que vosaltres no creuríeu. Naus d’atac en flames més enllà d’Orion. He vist llamps C brillar en la foscor a prop de la porta de Tannhäuser. Tots aquests moments es perdran en el temps, com llàgrimes en la pluja." I Batty mor, deixant més dubtes que certeses en l’home que l’ha matat.

La seva interpretació del replicant ideat en el relat de Philip K. Dick, i portat amb mestria a la pantalla per Ridley Scott, és brillant, però Hauer ja tenia darrere de si una bona carrera cinematogràfica a la qual només li faltava un reconeixement d’aquestes característiques.

Després, això sí, ho va aprofitar en comptagotes, ja que la seva trajectòria postreplicant és molt irregular. Nascut el 1944 i mort a causa d’una curta malaltia el 19 de juliol passat, a l’edat de 75 anys, tot i que fins avui no s’ha donat la notícia, Hauer va debutar en cine amb 'Delicias turcas’ (1973), la primera i més coneguda de les seves col·laboracions amb Paul Verhoeven, drama eròtic sobre les corregudes amoroses d’un arquitecte holandès.

El millor de la seva etapa holandesa està lligat a Verhoeven, amb el qual repetiria en un drama sobre la prostitució a finals del segle XIX, 'Katty Tippel' (1975); un relat d’aventures i espionatge, 'Eric, oficial de la reina' (1977), i el film de ‘motards’ rebels 'Vivir a tope’ (1980). Verhoeven també faria aviat les maletes per anar-se’n a Hollywood, però el seu retrobament amb Hauer va ser en la bruta, violenta i atàvica 'Els senyors de l’acer' (1985), pel·lícula hiperrealista i rodada a Espanya sobre una edat mitjana assolada per la pesta i el pillatge.

Notícies relacionades

Rutger Hauer: "Blade runner' segueix sent única i genial. És irrepetible"

Roy Batty, el replicant de 'Blade runner', va néixer el 8 de gener del 2016

Va treballar amb Sam Peckinpah en l’últim film d’aquest, 'Clau omega' (1983), on va encarnar un mediàtic presentador de televisió atrapat en els tèrbols manejos d’un agent de la CIA. Va tornar a una edat mitjana més neta i amb tocs fantàstics a ‘Ladyfalcó’ (1985), amb Michelle Pfeiffer. Va ser un inquietant autoestopista assassí a 'Carretera a l’infern’ (1986). Aquesta és la seva millor època, coronada amb la decisió de protagonitzar la producció italofrancesa 'La llegenda del Sant Bevedor' (1988), adaptació de la novel·la de Joseph Roth a càrrec d’Ermanno Olmi en la qual Hauer va encarnar un rodamon alcoholitzat que viu sota els ponts de París. És la seva altra gran interpretació juntament amb la del replicant que va veure la porta de Tannhäuser.

La seva trajectòria posterior és erràtica: breus comeses en films importants i papers protagonistes en pel·lícules d’acció o terror sense massa interès. Però va mantenir el tipus fins a la seva fantasmal aparició, gairebé un vist i no vist, en la recent 'Los hermanos Sisters' (2018), on interpreta el venjatiu comodor que mana assassinar els protagonistes. Entremig, una agradable sèrie B distòpica com a 'Perillosament units’ (1991), un dolent de categoria a 'Buffy, la cazavampiros' (1992), aparicions a 'Batman begins' (2005), la manierista 'Sin city' (2005) i la sèrie de terror de culte 'Channel Zero', així com el paper de Van Helsing a el 'Drácula' (2012) de Dario Argento. Deixa quatre recents participacions en films ja completats i tres produccions en les quals havia sigut anunciada la seva presència.