La infància robada dels nens soldat

Des de 1987 i durant 25 anys va saquejar llogarrets, va sotmetre nenes i dones com a esclaves sexuals i va segrestar nois d’entre 8 i 16 anys per nodrir un exèrcit d’entre 30.000 i 60.000 nens soldats que va convertir en addictes a les drogues i en assassins i que sota les seves ordres van causar 100.000 morts i dos milions de desplaçats a Uganda. Es tracta de Joseph Kony, líder religiós i fanàtic de la guerrilla LRA (Lord’s Resistance Army), a qui Víctor del Árbol (Barcelona, 1968) va descobrir el 2012 i el fantasma del qual sobrevola la seva última novel·la, ‘Antes de los años terribles’ (Destino).

“Kony va desaparèixer el 2005 i encara és un dels criminals de guerra més buscats. Al principi em vaig fixar en la seva llegenda, el seu misteri, la seva família de gurus –el seu pare va ser predicador religiós, la seva tia i el seu germà bruixots del poble–. És un monstre, un malalt, sí, però el que no vaig entendre va ser la impunitat, com els nord-americans, que van ser capaços de trobar Bin Laden, no l’hagin trobat a ell”, diu l’autor de ‘La víspera de casi todo’ (premi Nadal 2016).

 

L’exmosso descendeix a les profunditats de l’ànima humana, com Conrad a ‘El cor de les tenebres’, inspirant-se per al seu protagonista en Dominic Ongwen, nen soldat de Kony que va arribar a ser el seu lloctinent i avui compleix cadena perpètua després de ser condemnat pel Tribunal Penal Internacional. “En el procés no es va dir que Kony el va segrestar amb 9 anys. No s’ha d’oblidar que també va ser la seva víctima. Em vaig preguntar com hauria sigut Ongwen si no l’haguessin arrencat de la seva infància ni obligat a fer coses d’adult sense tenir la capacitat d’assumir les conseqüències dels seus actes. Vaig voler veure com funciona el procés de destrucció de la infància i explicar la història, no del botxí, sinó d’una víctima que no es victimitza”. 

Caça i assassinat d’albins

El protagonista d’‘Antes de los años terribles’ és Isaías Yoweri, que d’adult té un taller de bicicletes a la Barceloneta i tindrà un fill amb una barcelonina, però arrossega un passat com a nen soldat de Kony a Uganda, especialista a caçar albins, un dels lucratius negocis de l’LRA, que traficava amb els seus òrgans i els venia a bruixots. “A moltes zones de l’Àfrica rural encara hi ha supersticions que creuen que les persones albines són malèfiques i que, paradoxalment, alhora tenen poders màgics i porten bona sort. Si hi ha rics disposats a pagar per encanteris amb membres o òrgans d’albins hi haurà gent disposada a matar-los”. D’aquí surt el reconeixement a la figura del músic albí malià Salif Keita. “Viu a París i aprofita la seva fama per lluitar contra la persecució dels albins”, destaca l’autor de ‘La tristeza del samurái’.  

Infàncies robades

Abans d’aprofundir en la figura de Kony, “monstre i alhora encantador de serps”, Del Árbol es va documentar i va parlar amb experts sobre Uganda, la seva història, des d’Idi Amin als odis interracials i les creences que barregen cristianisme i bruixeria, i sobre els judicis del TPI. I va conèixer un nen soldat de Sierra Leone. “Li vaig dir que volia escriure sobre nens a qui han robat la infància. Vaig veure que de nens no érem tan diferents, que els dos vam tenir una infància molt curta i vam viure en un entorn de molta pobresa i vam conèixer la violència, de què intentes protegir-te. Jo vaig créixer al barri de Torre Baró, on no sabies si l’endemà hauries de barallar-te per fer-te respectar –recorda–. Facin el que facin, els nens no són culpables, la culpa és dels adults. Si qui t’ha de protegir et fa mal, després és molt difícil confiar en algú”.  

El perdó

L’autor d’‘Un millón de gotas’ opina que “és més fàcil perdonar els altres que un mateix”. Després de les matances de tutsis per hutus, “a Rwanda, l’exercici de reconciliació de la societat es va fer sobre la paraula, no sobre el silenci i la mentida, afrontant la realitat i els fantasmes”, assenyala.   

Notícies relacionades

Víctor del Árbol: "Sota l'aparença de normalitat hi ha un altre món"

L'escriptor de novel·la negra Víctor del Árbol, premi Nadal

L’última vegada que Kony va ser vist va ser el 2006 al Sudan, durant una entrevista a un periodista americà. Es diu que avui dos dels seus 80 fills controlen la guerrilla i que té llaços amb Boko Haram i els senyors de la guerra del Níger. Fa dos anys, apunta Del Árbol, “el Govern d’Uganda va decidir deixar de buscar-lo perquè creu que ja no és un perill i els EUA van retirar el recolzament d’intel·ligència que els donava perquè geopolíticament no és un país necessari per a ells”.

Davant de la indiferència d’Occident, “és mentida que el que passa a l’Àfrica no ens afecta”, opina. “Si aquests països tinguessin seguretat, no emigrarien a Occident. Però volem explotar la seva mà d’obra i matèria primera barata. Ens és igual d’on ve el coltan i tanquem els ulls davant de l’ús de nens per aconseguir-lo mentre tinguem els nostres mòbils”, denuncia.