Penguin Random House compra La Campana i amplia el seu catàleg en català

Fa poc més de quatre mesos Isabel Martí, directora i editora de La Campana, rebia el primer gest d’interès per part de Penguin Random House, que ha culminat amb l’anunci, aquest dimarts, de la compra pel gran grup editorial internacional del petit segell independent, que té un catàleg de 400 títols en què han brillat quatre dels 10 llibres més venuts en l’última dècada en català –'Victus’, d’Albert Sánchez Piñol, ‘Wonder’, de R. J. Palacio, ‘L’avi de 100 anys que és va a escapar per la finestra’, de Jonas Jonasson, i 'Victus’, d’Albert Sánchez Piñol‘Wonder’, de R. J. Palacio‘L’avi de 100 anys que és va a escapar per la finestra’, de Jonas Jonasson‘La noia del tren’, de Paula Hawkinsi totes les obres (més de 30) de Josep Maria EspinàsJosep Maria Espinàs. “Però la mateixa setmana en què van contactar amb mi jo ja tenia clar que els trucaria. Va ser una idea mútua”, revela a aquest diari Martí, que continuarà com assessora editorial, i afegeix que feia anys que li rondava pel cap la possibilitat de vendre La Campana, que va fundar amb Espinàs el 1985, a la filial espanyola de l’alemanya Bertelsmann, quart grup editorial del món. 

Abans de La Campana, la seva primera adquisició en català, en els últims anys, Penguin Random House ha comprat Santillana (2014), Ediciones B (2017) i, el més recent, fa només tres mesos, l’editorial independent Salamandra, i ja suma una constel·lació de 42 segells que publiquen 1.700 novetats anuals. “No descartem comprar més editorials, en català o no, i, si surten noves oportunitats, les avaluarem, però la nostra prioritat ara és fer una bona feina amb tots aquests segells que s’han anat incorporant al grup i potenciar la venda de fons”, assenyala, per la seva banda, Núria Cabutí, consellera delegada del grup.  

Per a Penguin Random House, líder en edició i distribució en llengua espanyola, que ja té un segell en català, Rosa dels Vents, la transacció, els termes de la qual no s’han fet públics, significa “potenciar i enriquir” la seva presència en el mercat en llengua catalana, comenta Cabutí. “Estem compromesos amb el mercat local i amb la cultura local. Hi ha molts lectors en català i el català és un àmbit lingüístic i cultural importantíssim en el qual pensàvem que podíem augmentar la nostra presència, fer una màxima divulgació i augmentar la seva visibilitat gràcies a la nostra fortalesa com a distribuïdors. A més, creiem que podem aportar més difusió als autors de La Campana i explotar les seves obres en nous formats, com ara l’edició digital, tant en ‘e-book’ com en audiollibre, o de butxaca”, apunta. 

35 anys al capdavant de La Campana

Aquesta és una de les diverses coses que valora Martí, a més de la bona sintonia amb Cabutí i amb Núria Tey, responsable de la divisió en català del grup, amb la qual col·laborarà directament i que coneix bé des del 1987. “Jo ja tinc 60 anys; vaig començar amb 25. Fa 35 any que estic amb l’editorial; penses que el món ha canviat molt i que nosaltres seguim com el primer dia i que ens costa molt accedir a les noves tecnologies i a les xarxes, i el món editorial va cap allà. Hem fet un pas endavant. És una aposta pel futur”, exposa l’editora de La Campana, a qui últimament li pesava la part de gestió empresarial, ja que l’equip del segell es redueix a dues persones i una col·laboradora externa. 

De 'Tor' a Pedrolo o Joël Dicker

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

“També m’agrada la seva manera de treballar i que sigui una empresa de capital estranger i d’accionistes alemanys que apostin pel llibre en català. Així, el català es fa més fort. No hauria venut mai a una empresa espanyola”, afegeix Martí, que recorda com va estar a punt de tancar l’editorial el 2011 després de tres anys de pèrdues i llavors van arribar dos salvavides, els supervendes de ‘L’avi de 100 anys que és va a escapar per la finestra’ i de ‘Victus’, de Sánchez Piñol, autor de la casa que l’any passat va treure ‘Fungus’ i que compta amb altres èxits, com ara ‘La pell freda’ (2002) i la continuació de ‘Victus’.     

Un altre dels escriptors fetitxe de La Campana ha sigut Carles Porta, autor de ‘Tor’, referent del periodisme literari. A més delsllibres d’Espinàs, columnista d’EL PERIÓDICO i sempre al costat de Martí, entre aquest,  ‘El teu nom és Olga’, ‘El meu ofici’ i la sèrie dels‘Viatges a peu’, l’editorial ha publicat tots els gèneres i referents catalans com Miquel Martí i Pol, Maira Aurèlia Capmany, Manuel de Pedrolo i Montserrat Roig, i traduccions, entre d’altres, d’Elena Ferrante, Joël Dicker, John Carlin, Antonella Lattanzi o Angelika Schrobsdorff.