Álvaro Soler, pop llatí davant "la sobredosi de reggaeton"

Vet aquí una estrella del pop llatí que no ve de Miami, ni de Puerto Rico, ni de Colòmbia: ell és Álvaro Soler, barceloní de 28 anys, que conquereix audiències internacionals a cop de ritmes calents que resisteixen heroicament l’influx del reggaeton. La seva gira d’estiu el porta a dos festivals catalans, aquest dissabte, al de Cambrils, i el 12 d’agost, a Cap Roig.

Soler viu a cavall de Madrid i Berlín, capital on es va llançar deixant enrere l’aventura del grup Urban Lights i congelant el seu títol d’enginyer en disseny industrial. "Era el 2013 i a Barcelona no hi havia feina. Tenia contactes a Alemanya i em van oferir instal·lar-me allà i compondre cançons per a cantants alemanys", recorda. "Però quan Universal va sentir les maquetes em va proposar que les gravés jo mateix".

La pista italiana

'El mismo sol’ va arribar més tard a les orelles de Jennifer López, amb qui la va gravar a duo. "Algú del seu equip va estar de vacances a Itàlia, va sentir la cançó a tot arreu i l’hi va fer escoltar". En el primer àlbum, ‘Eterno agosto’, Soler va consumar un altre duet, ‘Sonrío’ (‘La vita com’è’), aquest amb Max Gazzè, per a l’edició italiana del treball. "Ell sí que és un músic com Déu mana, no com jo, que tot ho faig d’oïda". I d’allà al segon disc, ‘Mar de colores’ (2018), en el qual projecta el gust musical que va conrear de criatura, quan escoltava, diu, Shakira, Juanes i Gloria Estefan.

Pot cridar l’atenció que Álvaro Soler s’hagi obert pas tot i no haver-se apuntat al reggaeton, si bé cançons com ‘La cintura’ se li acosten. "Té la potència del reggaeton, i el patró rítmic, però no ho és", apunta Soler, que va arribar a enviar-li el tema a J Balvin per si sonava la flauta. "I em va dir: 'Està molt bé, però m’agrada per a tu, jo no m’hi veig'". El reggaeton té les seves peculiars regles. "Jo no puc fer les seves lletres, ni vaig amb aquelles cadenes, ni estic envoltat de noies que mouen el cul... Allà jo no encaixo de cap manera", al·lega. I hi ha més coses. "Perquè fos reggaeton hauria d’apujar una mica més el volum de la bateria, posar ‘autotune’... De vegades, per un matís fas cap a un estil o a un altre".

Objectiu: Shakira

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Però Álvaro Soler és el viu exemple de l’auge de la llengua espanyola en el nou pop global, que ell associa a l’efecte de ‘Despacito’ i de la gravació amb Justin Bieber. "Allà, els nord-americans van obrir els ulls. I d’allà, als duets de Madonna amb Maluma". La seva resistència als patrons del reggaeton li complica una mica les coses, si bé observa que "ja s’està patint una mica la sobredosi d’aquest gènere".

Amb les seves cançons desitja expressar "l’alegria de viure" i, després d’haver-se citat amb Jennifer López, sospira per un duet somiat: amb Shakira. "¡M’encantaria! Ja que és a Barcelona...", diu Álvaro Soler, que va tenir ocasió de conèixer-la fa uns quants anys en informals circumstàncies. "Li vaig fer de xofer de carro de golf en un esdeveniment a l’Hospital de Sant Pau", recorda. "Ho faig públic perquè així segur que el meu desig es complirà. ¡Les coses s’han de projectar!".