El CSI de les mòmies

Les seves mans enguantades han inspeccionat amb molta cura més de 40 mòmies, i els seus coneixements i estudis no se cenyeixen només a la fascinació que destil·len històricament les de l’Antic Egipte sinó que tan aviat cita les peruanes, com recorda el casd’Ötzi, ‘l’home de gel’, com explica que les xineses són les més ben conservades, descobreix les guanxes dels aborígens canaris (molt semblants a les egípcies) o evoca l’horrorosa mort per tuberculosi que van patir al segle XVIII les trobades en una cripta catòlica hongaresa. Oliver Gauert és egiptòleg i expert en mòmies del museu arqueològic Roemer-und Pelizaeus d’Hildesheim (Alemanya), on va comissariar l’exposició itinerant ‘Mòmies del món’ i dirigeix un projecte d’investigació amb què ara col·laborarà per estudiar les que es conserven en el Museu Egipci de Barcelona i els resultats de les quals podrien nodrir una futura exposició a la ciutat. 

Bacteris no resistents als antibiòtics

La ciència de les mòmies no és només un viatge “al passat dels morts” sinó, assenyala, invertir en “el present i el futur dels vius”, ja que per a ell és tan interessant descobrir com va morir, com va viure, quina salut tenia i com era la societat d’una mòmia, com els microorganismes que habiten encara en elles, causa de malalties i dels quals es pot extreure informació per a la medicina moderna. “Les malalties infeccioses són avui el més gran problema del món juntament amb el canvi climàtic –avisa Gauert, que aquest juliol ha impartit un curs d’estiu en l’Egipci. Segons l’OMS, cada any moren 700.000 persones per la resistència als antibiòtics i l’estimació és que en 5 anys la xifra augmenti a 7 milions”. Per això, el seu equip multidisclipinari posa especial èmfasi en estudiar “els microorganismes de les mòmies, que són d’una època en què, com no hi havia antibiòtics, encara no hi havien desenvolupat resistència. Podem extreure la seqüència de l’ADN d’aquests bacteris i comparar-la amb patògens contemporanis per reconstruir com es van fer resistents i contrarestar o invertir el procés”.   

És al Museu Egipci on Gauert ha començat a estudiar, via tomografia computeritzada, una mòmia amb el crani fracturat (caldrà esperar, avança, per saber si va ser per un accident o resultat del mal treball dels embalsamadors, i també per conèixer el seu sexe). De totes les que ha analitzat en la seva carrera, és l’única que conservava en el seu interior el cor, revela. “És estrany. Per a ells era un òrgan important, però en la momificació, els egipcis extreien els òrgans interns i els guardaven en els anomenats vasos canopis. No obstant, a començaments del segle XX a la majoria dels descobridors i col·leccionistes només els interessaven els recipients i llençaven les vísceres a les escombrariesN’hi ha pocs amb contingut. I com que la majoria de malalties es manifesten als òrgans, en molt pocs casos és possible reconstruir com van morir aquests egipcis momificats. No podem saber si tenia càncer de pulmó si no tenim el seu pulmó”. En altres civilitzacions, afegeix, sí han trobat proves que el càncer o l’arterioesclerosi eren mals tan comuns com avui. 

El nen de la columna trencada

Però està clar si la causa de la mort és un trauma, com el que presentava la mòmia d’un nen egipci. “Li faltava el braç dret i tenia la columna vertebral trencada. Podem teoritzar si va poder ser víctima d’un animal, que només podria ser un cocodril o un hipopòtam. El primer se l’hauria menjat sencer i el segon l’hauria aixafat amb el cos. Així que la nostra teoria és que el va atropellar algun carro”.

Traumàtica, però intencionada, va ser la mortd’Ötzi, que va viure fa més de 5.000 anys i va ser trobat en el gel dels Alps. “És la mòmia més explorada del món. Es va trobar un tros de fletxa a l’esquena, però si no s’hagués mort per això ho hauria fet dies més tard d’un atac al cor –aventura–, perquè sabem que tenia una arterioesclerosi progressiva a les artèries coronàries.” Explica que s’ha pogut fins i tot reconstruir per ordinador els seus moviments i la seva veu “gràcies als mesuraments dels components cartilaginosos de la laringe”.  

Els investigadors poden “saber si un humà va passar molt temps al costat del foc, si estava molt a l’aire lliure o sota sostre, si va treballar en condicions dures...”. No va ser el cas de la mòmia d’una dona guanxe. “Tenia 30 o 40 anys i no mostrava cap degeneració a la columna, la qual cosa indicava que en aquesta societat canària hi havia dones excloses del treball dur.”   

“Comparable a un mort actual per la bona conservació dels seus òrgans interns” és la mòmia d’una altra dona, xinesa, d’uns 50 anys que va viure fa 2.000. “Se la coneix com a Lady Dai. Va ser enterrada en una piràmide invertida amb el bec sobre el seu cos, i la base de la piràmide és la superfície del terra. Al seu estómac es van trobar llavors de meló, que només necessiten una hora de digestió, així que sabem que va menjar meló una hora abans de morir”, revela. No va tenir gaire sort: “Tenia una malaltia de la vesícula biliar, el menjar va fer que una de les pedres biliars baixés fins al duodè causant-li molt dolor, el col·lapse dels vasos sanguinis i un atac el cor”. 

Notícies relacionades

Entre sandàlies i faraons

Mòmies al descobert

Però Gauert sent debilitat per la història d’Idu, un egipci de la dinastia VI, fa 4.200 anys, alt funcionari del faraó Pepi II, a qui al museu Hildesheim van reconstruir la cara i gairebé tota la seva biografia. “Vam descobrir que era el responsable d’organitzar la importació de fusta en vaixells, era algú important. Era dretà, tenia escoliosi i era poc esportista”, explica després de veure com els seus músculs van alterar els seus ossos. “El seu cos també revelava que menjava poc, cosa normal en les classes baixes, amb la qual cosa potser va ascendir socialment. Però crèiem que això era impossible en aquella època. Així que, o va ascendir o bé la classe alta no en tenia prou per menjar”.   

TCs i holografies

Les modernes tècniques científiques ja no posen en perill les mòmies, celebra l’egiptòleg. “Avui ja no obrim o tallem una mòmia com es va fer durant anys. Per això la majoria estan destruïdes. Ara utilitzem tomografies computeritzades (TC), la tècnica de l’estereotàxia, o fins i tot l’holografia, que permeten pràcticament fer una autòpsia sense tocar la mòmia, veure cada òrgan, la musculatura, els ossos, les artèries i venes...”. Han sobreviscut milers d’anys: “Les hem de conservar”.