Mor Toni Morrison, la veu literària del sofriment afroamericà

Tenia 88 anys, vivia a Nova York al costat del riu Hudson i era la veu més respectada de la literatura afroamericana. Una pneumònia ha acabat amb la vida de Toni Morrison, l’autora de 'Beloved’,a la qual una enquesta entre crítics i escriptors realitzada pel 'New York Times’ encimbellava al lloc de la millor novel·la en llengua anglesa (després els britànics van dir la seva) dels últims 25 anys del segle XX. Ho sigui o no, el cert és que ja no es pot pensar en la història de la negritud nord-americana i la xacra de l’esclavitud i el racisme sense tenir en compte les ficcions de l’autora que va ser beneïda amb el Pulitzer (a ‘Beloved’, naturalment) i amb el Nobel el 1993 (amb tan sols sis novel·les en el seu historial, el que és bastant insòlit perquè el guardó suec sol fixar-se en trajectòries més frondoses). El que realment va importar a l’Acadèmia Sueca va serla força “visionària i poètica” de la seva veu. 

Tot i que no s’ho proposés, el destí de Morrison va ser trencar barreres. La primera dona negra a guanyar un Nobel, però també la primera a rebre el Pulitzer i el Premi  de la Crítica. Això va ser tan sols la constatació que les obres de Morrison (especialment les que van precedir el Nobel) es convertissin enclàssics instantanis.

Morrison solia explicaruna història que, al seu torn, li havia explicat el seu pare,un modest obrer soldador, segons la qual quan aquest tenia 15 anysva veure horroritzat com una patrulla de blancs va linxar dos comerciants negres que vivien al seu mateix carrer, a Geòrgia. Aquell episodi va fer que marxés i s’instal·és a Lorain (Ohio) buscant un ambient una mica més integrador. No ho va aconseguir del tot. Quan Morrison que va néixer allà, tenia dos anys, el propietari va decidir castigar la família per retardar-se en els pagaments del lloguer incendiant la casa. Ningú va sortir ferit, però sobreposar-se al sinistre va ser tota una lliçó de dignitat per a la família. El relat terrible d’aquestes crueltats unit a la tradició popular de la cultura afroamericanamarcada per la màgia i les històries de fantasmes va alimentar el disc dur de les seves futures ficcions. Hi ha qui ha volgut veure l’empremta del realisme màgic de Gabriel García Márquez a la seva obra sense apreciar el genuí de la seva pròpia tradició oral, marcada per la polifonia i la màgia tribal.

Mare i, no obstant, escriptora

Morrison tenia 39 anys quan, després d’un divorci amb l’arquitecte Harold Morrison que la va deixar amb dos fills al seu càrrec, es va convertir en escriptora. Abans havia passat per Howard, una universitat de Washington només destinada als negres  en la qual anys més tard ella mateixa donaria classes. També va ser el primer lloc on es va enfrontar a la segregació institucional, obligada a viatjar a la part posterior dels autobusos. Va començar a treballar com a editora a Random House, on va ser la primera editora ‘sènior’ de raça negra en el departament de ficció.

La seva primera novel·la, ‘Ojos azules’ (1970), que va escriure robant hores al descans mentre treballava com a editora no va tenir gaire repercussió. Tres anys més tard, ‘Sula’ va ser nominada al National Book Award, però no seria fins al seu tercer treball,’La canción de Salomón’ (1977) que obtindria un reconeixement generalitzat i, a més el National Book de la Crítica.

Però res feia presagiar la fama de ‘Beloved’(1987), que va situar la literatura de Morrison  –una nova barrera enderrocada– en el centre del cànon de la literatura nord-americana. Amb aquest relat que s’inicia amb un terrible crim, el d’una esclava fugitiva que abans de ser capturada i per evitar que la seva filla petita pateixi la seva mateixa sort decideix assassinar-la, va obtenir un comercial clamorós,amplificat per les recomanacions de la presentadora Oprah Winfreyque el va incloure en el seu club de lectura. Morrison va aconseguir amb aquesta novel·la amplificar el marc dels seus lectors, sense haver de demanar perdó per això. “Escric per als negres, de la mateixa manera que Tolstoi no estava escrivint per a mi, una nena negra de 14 anys de Lorain, Ohio. No he de disculpar-me perquè no hi hagi blancs en els meus llibres. La qüestió és no tenir el crític blanc assegut a la teva espatlla i pensar que això està bé”, va assegurar en una entrevista.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

‘Beloved’ també va inaugurar una trilogia que es va completar més tard amb ‘Jazz’ i culminaria en ‘Paraíso’,  que va aparèixer després de la recepció del Premi Nobel (per cert, amb crítiques dispars).

Dona fortament compromesa amb la causa dels drets civils dels negres, Morrison va donar suport fermament al president Barak Obama  –va ser un veritable dilema per a ella haver d’elegir entre Hillary Clinton i Obama–i després de l’elecció de Donald Trump va deixar sentir les seves queixes a ‘Luto por la blancura’,un article del ‘New Yorker’ en el qual es lamentava de la deriva racista que estaven adquirint els Estats Units.