Dudamel, brillant convergència artística i social a Peralada

En el programa hi havia una de les claus d’aquest espectacle, un dels concerts més destacats de la programació de la 33ª edició del Festival Castell de Peralada. En la seva biografia, l’actriu espanyola María Valverde, dona del director superestrella Gustavo Dudamel –titular de la Filharmònica de Los Angeles i de la Simfònica Simón Bolívar–, explicava que aquest debut en l’esdeveniment empordanès tenia molta emotivitat, més enllà de l’artístic. Ella recitaria Shakespeare en la versió de Mendelssohn d’‘El somni d’una nit d’estiu’, dirigida pel seu marit, mentre que ell comandaria una de les seves obres preferides, la ‘Simfonia n°1, Tità’, de Gustav Mahler, un dels compositors més significatius en la trajectòria artística i personal del consagrat músic veneçolà.

Mahler i la seva obra van ser decisius perquè Dudamel es dediqués a la música. L’obra del compositor bohemi –màxim representant del sinfonisme tardoromàntic–, va impactar un Dudamel que, amb el temps, es convertiria en un dels millors reclams internacionals d’El Sistema de Orquestas y Coros creat a Veneçuela pel ja desaparegut José Antonio Abreu, amb l’objectiu de contribuir a la inserció de nens i joves en risc d’exclusió social. La fórmula s’ha exportat a diversos països i el mestre Dudamel sempre ha mantingut un vincle estret tant amb la Simfònica Simón Bolívar de Venezuela –màxim exponent del Sistema– com amb l’àmbit educatiu a través d’una fundació que porta el seu nom.

Aquest concert, precisament, unia aquesta vocació divulgativa amb què al seu torn ostenta la poderosa Mahler Chamber Orchestra (MCO), un dels millors conjunts simfònics europeus nascut amb el suport, entre altres, de Claudio Abbado, i entre les múltiples iniciatives socials de la qual destaca una acadèmia en la qual els solistes de cada instrument treballen amb joves i dotats músics de diverses nacionalitats preparant un programa de concert: un mà a mà d’il·lusionats artistes amb foguejats professionals.

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

Després de tres nits al Festival de Santander, la MCO, capitanejada per Dudamel, va revisar les esmentades obres de Mendelssohn i Mahler, i el públic del Festival de Peralada ha sigut testimoni d’excepció d’aquesta convergència d’iniciatives artístiques i socials amb un resultat emocionant i brillant, al qual es va unir, en el ‘Somni’ de Mendelssohn, un motivat Cor de Noies de l’Orfeó Català que dirigeix Buia Reixach. La música incidental que el compositor alemany va crear per a l’obra shakespeariana comptava amb la veu de Valverde, seductora i amena, amb alguna entrada falsa i sempre pendent del podi, una obra mestra defensada amb una orquestra impecable i efectiva, un cor ben preparat i una impecable Mercedes Gancedo, a tot això en una delicada proposta il·lustrada amb somiadores projeccions d’Alberto Arvelo.

La ‘Tità’ va arribar més tard amb ímpetu, bellesa i transparència sonora, monumentalitat i espectacularitat, en una lectura amb una càrrega de malenconia que, acompanyada de la tramuntana, va acabar de refrescar una de les nits més aconseguides d’aquesta edició del Festival.