L'esperpent turístic barceloní arriba a la meca del fotoperiodisme

Potser només era qüestió de temps que la massificació turística de Barcelona acabés sent tema del festival de fotoperiodisme més important del món. El moment ha arribat: el projecte que va emprendre fa cinc anys el fotògraf barceloní Tomàs Abella –que va emprendre, de fet, quan es va veure ell mateix atropellat pel caos: l’edifici de Gràcia on ha viscut 35 anys es va omplir de pisos turístics– formarà part de les Soirées de Projections que el Festival Internacional Visa pour l’Image reserva per als temes de rotunda actualitat. Passen coses al món i les documenten els fotògrafs; exposen, els que passen la tria, a Perpinyà. El festival ha decidit que a Barcelona passa una cosa substancial.

“Semblava un fenomen imparable, així que vaig decidir posar-m’hi en profunditat per documentar-lo i analitzar-lo", explica Abella, fotògraf 'freelance' amb passat de reporter gràfic a 'L’Observador' i el 'Diari de Barcelona', un rodamon entre els treballs del qual figuren la caiguda de la revolució sandinista, el declivi de la guerrilla salvadorenca i els estralls de l’huracà 'Mitch' a Nicaragua. 'I love Barcelona. Turisme de masses’ suposa la seva segona participació en el festival després d’exposar el seu treball sobre la immigració a Espanya fa tres lustres, el 2004. Tot i que es tracta, i així ho reconeix, d’un projecte en marxa ("és un fenomen actiu i estic atent a la seva evolució"), Abella ha donat per acabada la "fase essencial" per passar a la de divulgació. Perpinyà sembla l’escenari ideal per començar.

Abella posa en imatges els problemes que el barceloní mitjà reconeix com a rutinaris: la invasió de l’espai públic, el soroll, la desaparició dels comerços tradicionals i la gentrificació. "El meu plantejament és –explica– l’impacte que té el turisme de masses en els veïns d’una ciutat tan petita com la nostra". La seva visió de les coses, com a veí afectat i fotògraf que documenta el fenomen, és qualsevol cosa menys complaent. "Crec que es tracta d’un problema de salut pública. Els creuers contaminen el medi ambient, augmenta el trànsit rodat per l’excés d’autobusos, autocars, vehicles de lloguer... Hi ha problemes de soroll que generen estrès, els veïns són expulsats del barri per construir hotels, hi pul·lulen els pisos turístics, tanquen els comerços de sempre, l’entorn canvia constantment, el carrer està pres per patinets... És de salut pública perquè tot això li crea al veí una gran angoixa. Acabes sent una atracció més". Abella remarca que totes les imatges han sigut fetes a l’espai públic, perquè, diu, "un dels fenòmens associats al turisme de masses és l’ocupació de l’espai públic".

Imatges familiars

Qualsevol barceloní amb un mínim de temps a la ciutat trobarà familiars les imatges d’Abella: hordes aquí i allà, comiats de soltera amb la corresponent parafernàlia, mojitos a la platja, ridiculesa turística impúdica i esperpèntica. Però, com ja es va dir, hi ha una atenció especial al veí: la senyora gran que intenta obrir-se pas entre una selva de feréstecs, la dona amb el cotxet abocada a salvar una barrera d’autocars per creuar el carrer, el senyor gran estupefacte davantuna clara agressió amb floret de ‘selfie’. Hi ha fotografies fetes per reflectir l’embafament dels barcelonins –de manifestacions contra el turisme, per exemple–, i fotos que retraten la misèria dels que estan al marge del tiberi –de gent remenant les escombraries, per exemple. "Al principi va començar com un divertiment. Després, quan assistia a desnonaments de gent que havia de deixar el seu pis perquè li pujaven un 400% el lloguer, el divertiment es va convertir en enuig. I hi va haver una tercera fase, la de la por, perquè vaig descobrir que en algunes zones es palpa un ambient agressiu, la sensació que pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment".

Notícies relacionades

Cantant sota la pluja... de turistes a Barcelona

Barcelona com a escenari imperfecte: la invasió turística en la literatura

Les fotos d’Abella reflecteixen la situació d’aquells districtes potser més perjudicats pel turisme: Ciutat Vella, Eixample, Gràcia i Sants-Montjuïc. Com a projecte té el segell personal, ja ho diu la seva condició d’empresa de llarg alè, i el fet que li ha dedicat tot el temps lliure que li deixaven altres treballs; però més que res, que Abella és una víctima més del fenomen. "Tinc la sort de tenir una renda antiga, però estic boig per anar-me’n", diu, amb una cara que, fotografiada, podria formar part de la mostra. L’entrevista té lloc a mitjans d’agost, quan Abella ha passat prou dies a la ciutat com per sentir en la seva versió urgent la necessitat d’escapar a la muntanya; tenint en compte que amenaçaven les festes de Gràcia, de tocar el dos. "El meu barri, el meu carrer, el meu edifici, tot ha canviat. De 12 pisos que hi ha a la finca ara 10 són de població flotant. No conec els meus veïns. El 2017 van arribar 30 milions de turistes a Barcelona. ¿Quin és el límit? Molts barris s’han tornat inhabitables. No estic en contra del turisme, m’agrada viatjar, m’agrada que em visitin i coneguin la meva ciutat, però estem parlant d’una altra cosa".

Iemen, Iraq, Veneçuela...

Visa pour l’Image no és cap altra cosa que el principal altaveu de l’actualitat fotografiada: que la massificació turística barcelonina s’exhibeixi a Perpinyà n’és almenys un símptoma. Entre els temes que formen part d’aquesta 31a edició, bé en format d’exposició, bé en format de projecció, hi figuren les protestes dels ‘armilles grogues’ a França, la violència a Veneçuela, el col·lapse d’Estat Islàmic a l’Iraq, la crisi del Iemen i la caravana d’immigrants a Amèrica Central, entre d’altres. "L’objectiu del fotoperiodista –diu Abella– és reflexionar sobre el nostre món, i aquest és un tema important del nostre món. Crec que hi ha una preocupació generalitzada per com es gestionarà aquesta nova indústria del segle XXI, que no només afecta Barcelona, sinó moltes altres ciutats". A través de les fotos d’Abella no parla només Abella: si un mira bé, i escolta bé, pot sentir l’encès rumor d’un munt de barcelonins emprenyats.