MOSTRA DE TEATRE DE CARRER
Fira Tàrrega treu punta a les contradiccions de la societat
Tomeu Amer entusiasma amb 'Peix', un circ amb risc, humor i crítica, i Germanes Picohueso amb 'Excalibur'
El preu inassumible del lloguer a Barcelona, el turisme de masses i el maltractament animal pugen a escena
zentauroepp49751871 icult190907182546
Les contradiccions de la nostra societat i de l’ésser humà centren algunes de les propostes que més comentaris generen a Fira Tàrrega. La reflexió i el debat estan a l’ordre del dia amb propostes de tota mena, ja siguin de circ, dansa, música o teatre. Les Impuxibles, per exemple, desestigmatitzant el tabú de les malalties mentals amb l’original ‘Toc núm.6’, muntatge ja estrenat la temporada passada a la Beckett, ha generat un gran interès. O La Petita Malumaluga reivindicant més respecte per al públic infantil amb ‘La lluna en un pot’, una creació per a nens de 0 a 3 anys amb dansa contemporània i una música preciosa en directe amb arpa i instruments de percussió.
La reflexió i el debat estan a l’ordre del dia amb propostes de tot tipus, ja siguin de circ, dansa, música o teatre
Fa uns anys, quan la companyia catalana va portar aquest espectacle al festival FETÉN, la van criticar per utilitzarun llenguatge massa abstracte,contemporani i per adults. Ara, els creadors –a qui el temps ha donat la raó amb espectacles com ‘My baby is a queen’–, s’han tret l’espina que els va quedar clavada. La nova versió de ‘La lluna en un pot’ va entretenir els menuts estimulant els seus sentits. Els adults, a més, es van quedar amb l’altre missatge de la peça servit pel mateix director de la companyia, Albert Vilà, convertit en un holograma projectat a sobre del públic. Aquí convida a reflexionar sobre la qualitat de les programacions infantils.
Armes de creació
La reflexió crítica estava també en altres propostes variades. Les dades ben acompanyades també són unes armes de creació potents. Així ho van demostrar uns altres espectacles que tan aviat fan riure com inquieten. Per exemple, ‘Livealone’, una mirada sobre la dificultat dels joves per emancipar-se a Barcelona, va jugar amb gràcia amb moltes xifres però també amb una casa abandonada i referències a Michael Jackson. La seva proposta no deixa indiferent. Els dos actors i creadors, Alejandro Curiel i Francesc Cuéllar, trenen la història d’un fracàs social jugant amb gràcia amb xifres, cançons i una història molt real.
‘Livealone’ fa una mirada sobre la dificultat dels joves barcelonins per emancipar-se
També van connectar amb el públic diverses propostes vingudes des de Mallorca com ‘Excalibur i altres històries d’animals morts’, de Hermanas Picohueso,i ‘Peix’, d’Hotel iocandi. La primera és una proposta amb marionetes i format de programa televisiu amb l’ovella Dolly, la primera clonada, com a protagonista, que analitza el maltractament animal i la prepotència humana. El segon és un espectacle de circ deliciós en què un Tomeu Amer genial treu el màxim partit de tots els elements, fins i tot la plataforma sobre la qual treballa. Un espectacle original, ple de sorpreses, malabarismes increïbles i humor sense paraules que inclou una crítica a la massificació d’un turisme atret per un Mediterrani cada vegada més contaminat i perillós per als migrants sense papers.
A ritme de cuplet
També el Mediterrani apareixia en una de les escenes de ‘Versions errònies de la meva vida i la meva glòria’, un cabaret contemporani desgreixant amb picades d’ullet al passat de Gloria Ribera. L’actriu i cantant es va posar el públic a la butxaca amb la seva desimboltura, barrejant històries de fa anys i d’avui, enllaçant feminisme i crítiques a la lletra petita dels productes que consumim a ritme de cuplet, sempre molt ben acompanyada per Amàlia Calderón, pianista tot terreny, i Joan Escrivà-Escolà.
