CRÒNICA

Yung Beef a l'Apolo: aquelarre del 'perreo'

El 'capo' del trap espanyol lidera una fosca festa exhibint el ritme lent i ardent del seu últim àlbum de reggaeton

zentauroepp49761796 icult190908180257

zentauroepp49761796 icult190908180257

2
Es llegeix en minuts
Ignasi Fortuny
Ignasi Fortuny

Periodista. Principalment, escric sobre música.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

En aquesta festa no hi ha cotilles. No hi ha ni dolent ni bo. Però sí orgullosa maldat. No es balla; es ‘perrea’. No es jutja; s’abraça. El sermó és que no hi ha sermó. O que fora el sermó, ja que es canta a la llibertat, a l’amor intens, fugaç, embolicat o directament impossible i, ¿per què amagar-ho?, al desig carnal més ardent. Aquí no hi ha directrius més allà de ‘fes la teva pròpia llei’. Única regla –en aquest cas, en l’àmbit sentimental– que difonYung Beef sota el seu àlies reggaetoner, Fernandito Kit Kat. Les etiquetes li causen urticària. Aquest és el paper que va desenvolupar el capatàs del trap espanyol aquest dissabte a la Sala Apoloper presentar l’àlbum ‘El perreo de la muerte 2’. Alguna cosa així com un aquelarre (amb ‘sold out’) per al culte del diabòlic ‘perreo’. 

L’últim treball de la bulliciosa ment de Fernando Gálvez és una exaltació del reggaeton ’underground’

L’últim treball de la bulliciosa ment de Fernando Gálvez és una exaltació del reggaeton ’underground’, sense edulcorants ni contes de fades. Sentiment a flor de pell, amor a peu de carrer. Amb aquest pretext, Yung Beef no podia començar el concert de cap altra manera que no fos amb la Zowi, amb qui comparteix un fill i a qui valora molt. I va començar amb ell tancat en una petita i alta gàbia sobre l’escenari observant-la des de dalt a ella, que lluïa un diminut conjunt de llenceria, mentre li llançava bitllets (eren de veritat, part del públic els va rapinyar). ‘Performance’ per ‘Empezar de 0’, la seva esperadíssima col·laboració que ha tret recentment que parla del seu amor irremeiable, abans de caure ja en una dimensió lliure i perversa. Aquí va acabar la intimitat a l’escenari (complicat calcular la gent que hi va passar), ja que amb el tema ‘Infierno’ va arribar el xivarri, el culte a la maldat, el plaer de molestar el molest. La festa, d’una hora, la va conduir Yung Beef, presentat com un diabòlic geni, acompanyat de diversos agitadors, entre ells el seu inseparable Hakim, i dues ballarines fora dels cànons de bellesa imposats que van protagonitzar els moments més ardents.

Reggaeton fosc i lent

Notícies relacionades

Gran part del concert va servir per presentar els seus temes nous (‘La 40’, ‘Gana e malianteo’, ‘De repente’, ‘Mala y bouge...’), alguns amb col·laboradors a l’escenari com ‘Articuno’, amb Albany, o ‘Camino solo’, amb el genial teloner Soto Asa. Un ventall de temes de reggaeton fosc i lent. Perquèsi el ‘perreo’ incomoda, el farem durar. Però el públic va celebrar l’arribada de la part més festiva del xou de la mà dels temes més acolorits de La Mafia del Amor, la cara reggaetonera de PXXR GVNG. 

I com va començar, va acabar: amb Yung Beef i la Zowi. Tots dos van interpretar ‘Luna llena’ durant una espècie de dansa d’aparellament fruit dels instints més animals. La llum de les càmeres dels mòbils va denotar que era un moment especial. Amb gairebé tot arrasat per les flames, l’últim cant del ritu va ser ‘Intro al perreo’, una festa coral per celebrar una manera d’entendre el reggaeton. 

Temes:

Música