Episodi de conspiranoia lingüística pel retard de l'edició catalana de la novel·la 'Los testamentos', de Margaret Atwood

Nou exemple del perill de les xarxes socials a l’hora de difondre informacions sense contrastar que han derivat en una idea de conspiració lingüística ha sigut aquesta setmana l’enrenou causat per un tuit del guionista i escriptor Enric Gomà denunciant que, per «un veto de l’editorial en castellà Salamandra», la traducció al català per part de Quaderns Crema de l’última novel·la de Margaret Atwood, ‘Los testamentos’, esperada continuació d’ ‘El cuento de la criada’,‘Los testamentos’,‘El cuento de la criada’, no arribaria a les llibreries fins al 2020.

Avui a la ràdio han dit que "Els testaments" d'Atwood no apareixerà en català fins el gener del 2020. Sense explicar-ne la raó. Sense informar els oients que l'edició en català té un veto per part de l'editorial en castellà Salamandra-Random House.

— Enric Gomà (@EnricGoma) 12 de septiembre de 2019

La novel·la va sortir al mercat aquest dijous en anglès i castellà, a més d’en altres idiomes, fins aleshores enmig d’una estricta confidencialitat. Després de la polèmica aixecada a Twitter, en què el tuit de Gomà ha tingut prop de mil retuits, l’autor ha rectificat després que tant Salamandra (adquirida recentment pel grup Penguin Random House) com Quaderns Crema hagin negat qualsevol veto. La rectificació de Gomà, no obstant, només ha tingut 15 retuits fins al moment de publicar aquesta informació. 

M'expliquen que l'edició en català de "Els testaments" no té cap veto per part de l'Editorial Salamandra, sinó que els responsables d'aquesta demora de l'edició en català serien uns altres. Tot apuntaria a l'agència de l'autora. En aquest cas, les meves disculpes a Salamandra.

— Enric Gomà (@EnricGoma) 12 de septiembre de 2019

Les dues editorials han desmentit el veto a aquest diari i han lamentat la polèmica creada sobre una informació falsa. Quaderns Crema, a més, ha explicat que tot i que la seva intenció era publicar la versió en català al mateix temps que la castellana de Salamandra ha de lamentar que «per qüestions relatives al contracte», firmat amb l’agència d’Atwood, el lector en català haurà d’esperar al primer trimestre del 2020 «amb una excel·lent traducció marca de la casa».

L’agència d’Atwood ha hagut de fer front a intents de 'hackers’ de piratejar l’original, i això, per evitar més riscos, l’hauria portat a restringir el seu enviament per a la traducció a només algunes llengües prioritàries com el castellà.  

Aquests són alguns dels comentaris abocats a Twitter sobre la polèmica. 

cal començar a donar a conèixer aquestes coses i aquest incipient govern efectiu hauria de començar a legislar sobre el tema, totes les traduccions haurien d'estar també disponibles en català sense greuges

— Mike Tracking (@MikeTracking) 12 de septiembre de 2019

Això se soluciona lector a lector:

Vas a la llibreria (millor si és gran) i el demanes en català i, com que no el tenen, dius que no el vols, que ja t'esperaràs.

I poc a poc, els botiguers transmetran (via caixa) a l'editor que hi perden diners no editant en català.

És simple.

— Albert Jaime (@AlbertJaimeC) 12 de septiembre de 2019

No es un “veto” se llama análisis coste/beneficio y riesgo en un mercado pequeño.

— Ismael Almazan ( en K ) (@Ismael_Almazan) 12 de septiembre de 2019

La venda de Salamandra a Penguin Random House evidencia la diferència de tracte: la traducció catalana de la novel·la «Els testaments» de Margaret Atwood a Quaderns Crema, continuació d'«El conte de la serventa», s'haurà d'esperar fins a inicis del 2020 per imposició de contracte pic.twitter.com/HBXbE04dY2

— ESCRIPTORS CATALANS (@escriptors) 11 de septiembre de 2019

Notícies relacionades

Crítica de 'Los testamentos': l'anhelada tornada a Gilead

Barcelona, capital de la innovació social

 

En aquest enllaç podeu llegir la crítica d’'Els testaments’.