La Beckett s'enfronta a la mort en la seva 30a temporada

La Beckett presenta una temporada de mort centrada precisament en aquest tema. El final de la vida és l’eix triat per celebrar el 30è aniversari de la seva obertura al públic a Gràcia. «Morir no ha de ser un drama. Parlar de la mort demostra una actitud adulta», va afirmar Toni Casares, director de La Beckett a la seu del Poblenou, la seva llar des del 2016. Aquest dimecres inaugura el curs la conferència musicada ‘Ocaña, reina de Las Ramblas,’ homenatge musicoteatral amb molta copla i veritat, protagonitzat per Joan Vázquez i dedicat al transgressor ‘performer’ pioner de l’activisme trans. I l’endemà, es reposa ‘Una gossa en un descampat’,aclamada obra de Clàudia Cedó sobre la mort perinatal. Hi ha un únic canvi actoral. Vicky Luengo ha sigut substituïda per Míriam Monlleó. Després, el polifacètic autor francouruguaià Sergio Blanco oferirà ‘Memento mori o la celebración de la muerte’, una conferència autoficcional, del 2 al 4 d’octubre.

Suïcidi: tema tabú

El suïcidi, un tema tabú i estigmatitzat, pujarà a escena en diversos muntatges. Primer, del 10 al 20 d’octubre, amb ‘No m’oblideu mai’, una obra ja coneguda de Llàtzer Garcia creada a partir de casos reals. I a final de temporada, amb ‘Una niña es una cosa a medio formar’,un dur text basat en la novel·la homònima d’Eimar McBride, que dirigirà Juan Miranda; i ‘Karaoke Elusia’, primer text d’Oriol Puig, rabiosament actual, sobre el ‘bullying’.  

El dolor, la por de la mort i els cànons de bellesa centren ’360 grams’,peça creada i interpretada per Ada Vilaró a partir de la seva experiència amb el càncer. I d’aquest espectacle íntim a un altre de més marxós i gamberro el títol del qual ja dona una idea del to: ‘Fuck you modern family o todo sobre mi abuela’, nou text de Berta Prieto i Lola Rosales, que interpreten al costat de Betsy Túrnez. Parla de secrets que apareixen després de la mort d’un familiar. Amb bastant humor també aborda Marta Buchaca un tema dur com l’eutanàsia a ‘Rita’. David Bagés i Anna Moliner hi encarnen dos germans que han de decidir sobre dues possibles morts pal·liatives: la d’un gos i la de la seva mare.

’Esperant Godot’

Al novembre i el desembre Samuel Beckett, autor que dona nom a la sala, en serà el protagonista. Hi haurà diversos muntatges coincidint amb el 30è aniversari de la seva defunció. Per primera vegada la sala produirà la seva icònica obra ‘Esperant Godot’, referent del teatre de l’absurd. La dirigirà Ferran Utzet i la interpretaran Nao Albet i Pol López, Aitor Galisteo-Rocher i Blai Juanet. També tres grans actrius, Sílvia Bel, Míriam Iscla i Rosa Renom, s’afegiran a l’homenatge amb ‘Beckett’s Ladies’,muntatge dirigit per Sergi Belbel i creat a partir de peces breus i radicals que sorprendran l’espectador en diferents espais de la Beckett. 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Al gener, la sala oferirà ‘Herència abandonada’, comèdia dramàtica de Lara Díez Quintanilla ja estrenada, i ‘Celebraré mi muerte’,muntatge que posa en relleu les dificultats per administrar la sedació definitiva a Espanya a través d’un cas real explicat en primera persona pel cirurgià Marcos Hourmann, que va ser acusat d’homicidi. Àlex Rigola també s’inspira en un cas real, el d’un home que lluita contra el càncer, a ‘Aquest país no descobert que no deixa tornar de les severes fronteres cap dels seus viatgers’,un muntatge molt filosòfic que arribarà primer al Temporada Alta. I Marc Crehuet (‘El rei borni’) connecta amb el més enllà en el seu nou treball, ‘La morta de Pompeu Crehuet’, per reivindicar la figura del seu besavi, dramaturg d’èxit que ha caigut en l’oblit.   

Per la seva banda, les tres companyies residents aquesta temporada –Les Bianchis, La Virgueria i The Mazmelles– estrenaran respectivament: ‘I aleshores... què?’, un text de Clàudia Cedó per a públic infantil sobre la mort;‘Demà’, un text d’Hel·lena Tornero sobre la indigència emocional, i ‘Todas las flores’,una creació col·lectiva i feminista.