Batman al cine i la tele: del serial 'camp' a l'heroi ombrívol

Tot va canviar en la percepció que el cine i la televisió tenien de Batman quan el 1989, per commemorar els 50 anys del naixement del personatges, DC i Warner van decidirconfiar al gairebé foraster Tim Burton la realització del film ‘Batman’, en el qual Michael Keaton va interpretar el justicier de Gotham City i Jack Nicholson la seva nèmesi, el Joker. Aquella va ser la pel·lícula que bussejava per primera vegada a la pantalla a la zona fosca de l’home ratpenat i el seu alter ego real, Bruce Wayne. La influència dels còmics ‘Batman, el señor de la noche’, de Frank Miller, i ‘La broma asesina’, d’Alan Moore i Brian Bolland, va ser notòria en la configuració d’un Batman gens pop, com el dels 60, i en la manifesta dualitat entre el Bé i el Mal exemplificada en la pugna entre Batman i el psicòpata del somriure permanent i els cabells verds: les dues cares d’una mateixa moneda.

Abans del primer film de Burton dedicat al personatge,el cine havia tancat Batman en la categoria del serial barat en blanc i negre. El primer Batman (1943) va ser dirigit per Lambert Hyllier i tenia 15 episodis. Interpretat per Lewis Wilson, el personatge lluïa una màscara d’orelles molt llargues i punxegudes, molt ‘camp’, i s’enfrontava amb l’organització d’un espia i sabotejador japonès que havia inventat un llamp capaç de convertir els homes en zombis.

Aquesta aventura ‘pulp’ i antifeixista, cuinada en plena segona guerra mundial, va tenir la seva continuació a ‘Batman y Robin’ (1949). La va dirigir Spencer Gordon Bennet, Robert Lowery hi va fer de Batman, John Duncan hi va incorporar Robin i el dolent The Wizard robava una màquina de control remot. Va constar de 15 episodis molt breus i és abans un ‘thriller’ que un relat de superherois: Batman arran de terra, conduint un cotxe descapotable en comptes del Batmòbil.

Batspary antitaurons

Sobre ‘Batman’ (1966) hi ha hagut sempre una confusió. No es tracta de la versió o condensat cinematogràfic de la cèlebre telesèrie emesa entre 1966 i 1968,en la qual Adam West i Burt Ward van encarnar el Batman i Robin més pop i naïf de la històriai els malvats eren actors interpretats per actors de Hollywood en hores baixes com Burgess Meredith (Pingüí) i César Romero (Joker).

La pel·lícula, dirigida per Leslie H. Martinson, era en realitat el pilot de la sèrie, però l’episodi va quedar ocult fins que la primera temporada va ser un èxit. Es va reciclar llavors en un llargmetratge que es va estrenar de forma tardana: a Espanya va arribar el 1979, quan només els molt fans es recordaven d’aquell deliri psicotrònic en exultants coloraines, onomatopeies dibuixades a les escenes d’acció i artefactes a preu fet, des d’una Batescala fins alBatspray per repel·lir taurons i balenes.

Fins i tot l’arribada de l’ombrívol Batman de Burton, Keaton, Nicholson i Kim Basinger, amb cançons de Prince, un desert. A partir d’aquesta pel·lícula, Batman es convertiria en un filó, tot i que amb alts i baixos (¡i sense incloure-hi un musical paròdic filipí de 1991!). Burton i Keaton van repetir en la magnífica ‘El retorn de Batman’ (1992), una pel·lícula de posada en escena més barrocaque va sumar a la causa dues figures llegendàries dels còmics més, un tràgic Pingüí (Danny DeVito) i una Catwoman (Michelle Pfeiffer) en vestit de làtex i presència de serial mut.

Trilogia notable

Només va donar per a dues pel·lícules més dirigides per Joel Schumacher, no gaire beneficiades pel canvi d’actor. Val Kilmer va ser el protagonista de ‘Batman forever’ (1995), enfrontat a Endevinalla (Jim Carrey) i Dues Cares (Tommy Lee Jones). George Clooney el va substituir a ‘Batman i Robin’ (1997), amb un lànguid Chris O’Donnell en el paper del Noi Meravelles, Arnold Schwarzenegger com a Mr. Freeze i Uma Thurman en la pell verinosa de Poison Ivy. Més enllà de les connotacions gais en els títols de crèdit del segon film, no van aportar res nou i van rebaixar la intensitat fosca dels treballs de Burton sense connectar amb el gran públic.

Hauríem d’esperar a la notable trilogia de Christopher Nolan, inspirada inicialment en els còmics de Tim Sale i Jeph Loeb –’Batman begins’ (2005), ‘El caballero oscuro’ (2008) i ‘El caballero oscuro: la leyenda renace’ (2012)– per retrobar, de la mà de Christian Bale, un nou Batman/Bruce Wayne entre tràgic i elegíac, enfrontat als seus propis dimonis mentre lluita contra el mafiós Carmine Falcone (Tom Wilkinson), Ra’s Al Ghul (Liam Neeson), Espantaocells (Cilliam Murphy) i la seva toxina del pànic, Joker (Heath Ledger), Dues Cares (Aaron Eckhart) o Bane (Tom Hardy); s’associa amb Catwoman (Anne Hathaway), i ajuda el comissari Gordon (Gary Oldman). Al primer film queda ben expressada la imatge primigènia del personatge, ser una idea aterridora, un concepte. D’aquí la màscara de ratpenat, la teatralitat de la seva posada en escena: el que més es tem és el que no es veu, li diu l’home que l’instrueix al Tibet.

El Joker i només el Joker

Notícies relacionades

Així es veu el senyal de Batman projectat sobre el MNAC a Barcelona

Barcelona, capital de la innovació social

La interpretació de Ben Affleck com a Batman va ser molt criticada des de les xarxes, però la veritat és que els films en els quals s’ha posat la màscara del personatge –‘Batman contra Superman: L'alba de la justícia’ (2016) i ‘Liga de la justicia’ (2017), a més de la seva comesa a ‘Escuadrón suicida’ (2016)– són menys interessants per culpa de la parafernàlia visual de Zack Snyder que a causa de les limitacions de l’actor. Aquest univers cinematogràfic DC no ha funcionat com ho ha fet el de Marvel, així que toca renovar-se: Robert Pattinson està anunciat per a la nova pel·lícula sobre Batman que realitzà Matt Reeves el 2021, després que es rebutgés el guió del mateix Affleck, en el qual Batman era internat a l’Arkham Asylum.

El millor dels còmics i els films ha sigut sempre l’antagonisme amb els seus rivals. Per això no és estrany que en la sèrie televisiva ‘Gotham’ (2014-2019) el protagonisme recaigui en un adolescent Pingüí (i en el comissari Gordon), amb a penes referències al futur de Bruce Wayne com a justicier emmascarat. I tampoc hauria de sorprendre’ns que l’any del 80è aniversari de la creació de Bob Kane i Bill Finger, la pel·lícula estrenada sigui ‘Joker’, en la qual Joaquin Phoenix convenç com el bromista criminal, i el seu etern rival, Batman, no apareix en cap escena.