Batman: el primer superheroi tèrbol i adult compleix 80 anys

Com si fos Hamlet, un Bruce Wayne nen sent que ha de venjar l’assassinat dels seus pares. «I aquí neix un Batman ja adult, que parla del dolor. Batman és Hamlet, que de jove oblida com de divertida és la vida perquè li cau a sobre una missió per complir i té infinits dubtes de com fer-ho. Mentre que Superman connecta més amb la infància i Spider-Man, amb l’adolescència, Batman encarna la maduresa, ens explica la vida de quan ets gran, les responsabilitats de l’edat adulta, és una responsabilitat amb cames. Porta una càrrega, com qualsevol en la vida, i cada dia fa coses per fer-la més lleugera. Transita un lloc de què no parlen altres superherois i per això és el que desperta més complicitat i identificació amb el públic adult d’avui», opina l’actor, guionista i humorista Arturo González-Campos, coautor de ‘Batman mola más que tú’ (Timun Mas 2017, amb Juan Gómez-Jurado), al reflexionar sobre els motius de la total vigència i bona salut del’heroi de Gotham. Un personatge fosc i icònic de qui aquest dissabte, durant el Batman Day, que organitza DC Comics, se celebren els 80 anys de la seva creació, un aniversari rubricat amb la projecció del Batsenyal en 11 ciutats de tot el món, entre les quals Barcelona, que la veurà projectada sobre la cúpula del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Contagi

Perpetuat al món del còmic, aviat va traspassar les fronteres del mitjà i als anys 40 ja va expandir el seu univers a la ràdio i la televisió, amb sèries com la llegendària que va protagonitzar Adam West des de 1966, i en el cine, sobretot quan el 1989 la primera pel·lícula de Tim Burton sobre l’heroi va propagar una Batmania que continua contagiant-se fins avui. Sense anar més lluny, al recent Festival de Venècia s’alçava amb el Lleó d’Or ‘Joker’, en què Joaquin Phoenix broda el paper del dolent més icònic del Cavaller Fosc.  

L’Home Ratpenat naixia el maig de 1939 en el número 27 de ‘Detective Comics’.En aquelles pàgines apareixia la historieta ‘El cas dels magnats de la química’, firmada per Bob Kane, que havia blindat per contracte amb la predecessora de l’editorial DC Comics que només ell apareixeria en els crèdits. Així va condemnar a una vida a l’ombra qui va ser en realitat l’ideòleg de la major part de l’imaginari que envolta Batman, el brillant guionista Bill Finger, que moriria el 1974 en la pobresa sense veure reconegut el seu paper. No va ser fins al 2015 que el nom de Finger va començar a aparèixer com a cocreador al costat del de Kane en tota la franquícia. 

De reivindicar Finger han fet croada en aquests últims anys, entre d’altres, Marc Tyler Nobleman, que protagonitza el documental ‘Batman & Bill’ (s’estrena aquest dissabte a TCM), o David Hernando, escriptor i director editorial de còmics de Planeta, que el 2014 va publicar ‘Batman. Serenata nocturna’ (Timun Mas). Per a Hernando, la foscor del personatge i del seu univers són claus en la seva pervivència. «Batman no defuig la foscor sinó que la utilitza per arribar a un objectiu positiu. Ell encarna la realitat més crua i per això apel·la més al públic adult. Ens recorda aquesta part fosca de l’ésser humà que sabem que és allà, però que no volem mostrar. Superman sempre ha sigut un model més blanc i pur, en canvi en aquests 80 anys tot ha anat evolucionant més cap a Batman, ell és un reflex de com la societat s’ha anat convertint en més cínica, incrèdula i fosca».

González-Campos coincideix en la importància del «seu fascinant costat fosc» pel que fa a la vigència. «Està en contactecontinu amb el pitjor de la societat, amb el més cruel i brut de la humanitat. És un personatge molt complex. La majoria dels superherois descobreixen que tenen un do especial i el seu mèrit és dedicar-lo a fer el bé, igual que un superdolent decideix fer el mal. Batman, no. El seu recorregut ve d’una psicologia complexa que té poc a veure amb la d’un heroi perquè s’implica per l’assassinat dels seus pares i desenvolupa una ètica molt personal, de vegades reprovable, i pren decisions dubtoses».

Doc Pastor, periodista especialitzat en cultura ‘pulp’ i autor de la miscel·lània divulgativa ‘Dentro de la Batcueva’ (Redbook), també incideix en aquesta mort violenta presenciada sent un nen. «Batman decideix abraçar la mateixa foscor que li va arrabassar els seus pares, és una foscor que tots els humans tenim dins. De fet, ell no porta disfressa, Bruce Wayne va morir aquell dia i només va quedar la realitat de Batman i l’esperit de venjança. És un heroi solitari i complex, un home turmentat que vol estar sol però és incapaç d’estar-ho, sempre preocupat pel reduït cercle que l’envolta, en què hi ha Robin, Alfred, Catwoman...», reflexiona.

La foscor del personatge s’ha multiplicat des que, el 1986, Frank Miller va publicar ‘El regreso del Caballero Oscuro’. El costat lúgubre el va sublimar Christopher Nolan en la seva trilogia cinèfila (2005, 2008, 2012) i, d’acord amb el que s’ha vist a la Mostra de Venècia, el ‘Joker’ de Todd Phillips és esgarrifós alhora que commovedor. «L’àlbum de Miller va significar un abans i un després, la seva foscor es va fer més present i va ser una veu que estava en contra del sistema tal com funcionava. Aquest còmic va marcar una iconografia contracultural que seguirien Alan Moore a ‘La broma asesina’ i ‘Watchmen’i Miller mateix a ‘Batman Año uno’ i que avui continua marcant el personatge», afirma Hernando.  

Notícies relacionades

Batman al cine i la tele: del serial 'camp' a l'heroi ombrívol

Així es veu el senyal de Batman projectat sobre el MNAC a Barcelona

«Els superherois són personatges mal·leables, que es van adaptant a cada època i van reflectint l’estil de cada una i el pensament polític de les persones que els dibuixen en cada moment –diu González-Campos–. Batman té unes bases de creació però el personatge varia amb cada guionista. Els herois de la cultura popular, en especial els dels còmics, tenen una trajectòria molt llarga en què molts autors han aportat visions diferents». Aquest és un altre dels factors que, afegeix, contribueix «al fet que el personatge no s’esgoti». 

Doc Pastor coincideix en «la seva capacitat d’adaptació». «Hi ha un Batman per a cada persona perquè ha passat per les mans de tants i tan diferents autors de còmic i ha tingut tantes encarnacions en ràdio, cine, televisió... que ha permès que les seves històries hagin evolucionat al llarg d’aquests 80 anys». El que tots tenen clar és que aquest octogenari continuarà tenint corda per a estona.