'The laundromat' Dinero sucio': papers (de Panamà) mullats

La nova pel·lícula de Steven Soderbergh pretén explicar-nos el que potser és l’escàndol fiscal més gran que es recorda, i que coneixem com a Papers de Panamà; i per a això relata tres casos personals –el d’un magnat xinès i el d’un altre africà, i el d’una innocent ciutadana nord-americana encarnada per Meryl Streep— dotats d’ingredients com blanqueig de diners, suborns, societats pantalla, testaferros, adulteris i morts. Per separar-los entre si, així mateix, 'The laundromat: Dinero sucio’ ofereix una successió d’interludis en els quals els dos advocats situats en l’epicentre de la trama, Günter Mossack (Gary Oldman) i Ramón Fonseca (Antonio Banderas), trenquen la quarta paret per oferir-nos un curs accelerat de corrupció financera.  

En el procés, aquestes històries individuals en cap moment donen la sensació de funcionar com a peces d’un relat més ampli, en bona mesura perquì són escanyolides i per la falta d’interès dels seus protagonistes. Mentrestant, això sí, Soderbergh exhibeix tot un catàleg de filigranes visuals i narratives –segments animats, transicions intrèpides, acudits metatextuals– que són reeixides però que no aconsegueixen impedir que ens adonem que 'The laundromat' té poc a dir sobre l’assumpte del qual s’ocupa. En tot el cas, el pitjor no això sinó una decisió narrativa que no es pot revelar aquí i a través de la qual se suggereix que al final tot això no és més que un acudit per a Soderbergh i companyia, que no poden evitar riure per sota el nas mentre ens expliquen als pobres infeliços com el sistema ens roba.