Festival de Sitges 2019: totes les claus de l'orgia del cine fantàstic

A falta de només una setmana per a l’inici de la 52a del Festival de Sitges, la seva afició comença a sentir que li falta l’aire. La busca dels segons del rellotge sembla no avançar i la tensió corca com en el compte enrere d’un llançament espacial. I és normal, perquè Sitges transcendeix la condició de festival en ús per convertir-se en punt de trobada de gent apassionada i en antena del cine més atrevit, inquiet i estimulant que un pugui imaginar.

El cine fantàstic és, ara com ara, el gènere dominant tant a nivell creatiu com comercial, i Sitges-2019 serà un any més un gegantí contenidor de les seves infinites variants: el terror, la ciència-ficció, la intriga i la fantasia. Amb sang i sense aquesta. Cine de gènere amb saberuda visió autoral o amb vocació desacomplexadament festiva. Un lloc on viure. 

Potser aquest any els ‘highlights’ de Sitges siguin una mica menys cridaners que en les dues últimes glorioses edicions (difícilment repetibles) i s’hagi de furgar més en la inabastable lletra petita. Aquesta dissecció del festival en forma de claus potser els serveix d’orientació per afrontar, sense por de perdre’s, la gran (i fantàstica) aventura de Sitges-2019.

1. La tremenda salut del cine fantàstic

És el gènere que mana i no només en festivals especialitzats com Sitges. La Palma d’Or a Cannes per a ’Parásitos’, de Bong Joon-ho (plorada absència, i molt, en la programació d’aquesta 52a edició), i el Lleó d’Or a Venècia per a ‘Joker’, de Todd Phillips, certifiquen l’atractiu de l’oblic en festivals on, fins fa poc, el fantàstic o el rar semblava una cosa inapropiada. «El reconeixement és allà. «No hi ha un altre gènere que tingui la capacitat de parlar sobre la realitat, o el que vulgui que sigui això, que el fantàstic», ha afirmat aquest dijous Ángel Sala, director del festival Sitges, en la roda de premsa institucional de presentació del certamen.

I en l’àmbit comercial també marca el camí. Desafiant la competència que suposen Netflix i altres plataformes en ‘streaming’, una pel·lícula de terror pur com ‘It: Capítulo 2’,d’Andy Muschietti, ha omplert els cines com fa un parell d’anys ho va fer la seva predecessora triomfal, o l’any passat ‘Un lugar tranquilo’ i ‘La monja’. Les inabastables franquícies superheroiques sembla que juguen en una altra lliga, però ¿quan és que l’aventura i la fantasia no van ser cine de gènere?

Un altre aspecte a destacar és la presència, cada vegada més gran, de dones directores de cine de gènere. I Sitges es fa eco, per descomptat, de la tendència. «Aquest any hi haurà una vintena de pel·lícules dirigides per dones en la programació del festival. I la majoria d’aquestes, òperes primes. Pot semblar poc en relació amb el gruix del cartell, però... ¿qui podia imaginar una cosa així fa 15 o 20 anys?», es pregunta Sala.

---

2. El concurs

El festival de Sitges no dona respir a la premsa acreditada: projectarà fins a 35 títols a concurs, obra de vells llops i principiants, emmarcats en els gèneres més diversos. Podrem veure ‘Color out of space’, la unió (amb paisatge lovecraftià) de Richard Stanley, director de ‘Hardware’, amb Nicolas Cage. O ‘Samurai marathon’, l’intrigant assalt al drama d’època amb paisatge japonès del britànic Bernard Rose. O ‘Le daim’, l’últim deliri absurdista de Quentin Dupieux. O ’The lodge’, probable confirmació del tàndem Veronica Franz/Severin Fiala De tot, tot especial.

També moltes primeres pel·lícules, tant de nous valors del terror indie (‘Bloodline» de Henry Jacobson; ‘Swallow’, de Carlo Mirabella-Davis) com de directors estatals sense por del risc i l’aventura: allà queden ‘El hoyo’, de Galder Gaztelu-Urrutia; ‘Paradise Hills’, d’Alice Waddington, àlies d’una cineasta bilbaïna; o ’Amigo’, d’Óscar Martín, descrita pel cap de producció com «‘Intocables’, però amb fills de puta». 

L’animació tindrà una important presència: Tatsuyuki Nagai (autor de la preciosa ‘El himno del corazón’) competeix amb ‘Her blue sky’, i el debutant en el llarg Jérémy Clapin amb ‘¿Dónde está mi cuerpo?’, ja guanyadora d’importants premis a Cannes i Annecy.

---

3. Més enllà de la competició

En secció oficial, tot i que fora de concurs, es podran descobrir les últimes propostes d’autors ja adobats com Rob Zombie (‘Three from hell’), Gaspar Noé (‘Lux aeterna’) i Brad Anderson (‘Fractura’) fins a la confirmació del talent de Robert Eggers, director de ‘La bruja’, amb ‘El faro’, passant per documentals sobre el cine de gènere a Espanya, el disseny de so o els orígens d’‘Alien’.

A cada secció hi ha tresors per desenterrar. Anima’t projectarà ‘Ride your wave’, l’última creació del geni psicodèlic Masaaki Yuasa, o, en sessió especial, ‘Weathering with you’, la nova pel·lícula del director de ‘Your name’, Makoto Shinkai. A Midnight X-Treme, es preveuen bons aplaudiments amb ‘Boyz in the wood’ o ‘Greener grass’, considerades de culte instantani. 

Tampoc convé passar per alt el material de Noves Visions, secció de films d’alt risc com ‘Jessica forever’ o ‘The forest of love’, l’última obra (potser ja la penúltima) del prolífic franctirador Sion Sono. Els amants del ‘thriller’ tenen el seu paradís a Òrbita, secció que acull una cinta sinohongkonguesa de Renny Harlin (‘Bodies at rest’) i l’esperat debut de Roxanne Benjamin (‘Body at Brighton Rock’), entre bastant títol desitjable.

---

4. La nutritiva oferta local

Després que en l’edició del 2018 no hi hagués cap pel·lícula catalana o espanyola a la secció oficial en competició, aquest en any seran cinc, déu-n'hi-do!, les que optin al gran premi. I les cinc, a més, primers treballs: les citades ‘Amigo’, ‘El hoyo’ i ‘Paradise Hills’, així com ‘Cuerdas’, ‘thriller’ del tarragoní José Luis Montesinos, i ‘Ventajas de viajar en tren’, d’Aritz Moreno, basada en la novel·la d’Antonio Orejudo.

Fora de concurs, i a la secció Òrbita, es podrà veure ‘La jauría’, de Carlos Martín Ferrara, el director de ‘El año de la plaga’; ‘Legado en los huesos’, segona entrega de la trilogia negra del Baztan, de Dolores Redondo, a càrrec de Fernando González Molina; i ‘El asesino de los caprichos’, de Gerardo Herrero, amb Maribel Verdú. I a Noves Visions es projectarà una de les propostes més marcianes, per al·lucinògena, d’aquesta edició del festival, ‘Jesus shows you the way to the highway’, de l’inclassificable Miguel Llansó (‘Crumbs’), sàtira de ciència-ficció distòpica i anticapitalista rodada entre Etiòpia i Estònia.

---

5. Les sèries són fantàstiques

Una vegada més, les sèries ocupen un espai prioritari en el programa de Sitges, i aquest any, a més, amb produccions que tardaran a estrenar-se a totes les nostres pantalles. ‘The terror: Infamy’, segona temporada de la sèrie de terrors d’època d’AMC, encara no té data oficial d’estrena aquí. També d’AMC arriba la docusèrie ‘Eli Roth: La historia del terror’, que podrà descobrir-se més d’una setmana abans de la seva estrena als EUA.

Per la seva banda, Movistar+ presentarà –en la seva integritat– una nova adaptació de ‘La guerra dels mons’, de H. G. Wells, produïda per la BBC, a banda de tres episodis nous de ’Capítulo 0’, la sèrie paròdica de Joaquín Reyes i Ernesto Sevilla. 

Però el veritable esdeveniment serièfil potser és la preestrena d’’El camino’,la seqüela en forma de llarg de ‘Breaking bad’, centrada en la sort de Jesse Pinkman (Aaron Paul, que participarà en una xerrada).

---

6. Premis de prestigi

Després d’haver atorgat ni més ni menys que cinc Grans Premis Honorífics en la seva edició del 2018, el festival baixa de revolucions i aquest any entregarà un únic guardó extraordinari a Sam Neill, actor avesat a tots els gèneres, però amb presència especialment estimulant en el terror, el ‘thriller’ i l’aventura, des de ‘Parc Juràssic’ a ‘La caça de l’Octubre Roig’, passant, per descomptat, per ‘La possessió’. El clàssic d’Andrzej Zulawski, precisament, serà projectat a Sitges amb la presència de l’actor neozelandès.

La nòmina de premis Màquina del Temps, no obstant, serà àmplia i variada: Patrick Wilson, rostre habitual del terror (les sagues ‘Insidious’ i ‘The conjuring’), que visitarà el festival per presentar la pel·lícula inaugural, ‘En la hierba alta’, de Vincenzo Natali; Russell Mulcahy, prestigiós director de l’edat d’or del videoclip (‘Video killed the radio star’, per exemple) i autor d’emblemàtics títols de gènere dels 80 com ‘Els immortals’; Charles Band, un dels directors i productors més prolífics de sèrie B del Hollywood també dels 80; Javier Botet, actor espanyol que per la seva singular, per longilínia, complexió física l’ha fet participar com a criatura esfereïdora en la saga ‘[REC]’, ‘Joc de trons’ i les dues entregues d’‘It’; i Maribel Verdú, actriu fonamental del cine espanyol en tots els seus pals que visitarà el festival per presentar ‘El asesino de los caprichos’, de Gerardo Herrero.

A més, el director italià Pupi Avati, icona de la sèrie B, recollirà el Premi Nosferatu, atorgat per la secció Brigadoon; i l’actriu Asia Argento rebrà el Premi Méliès que atorga la Federació Europea de Festivals de Cine Fantàstic.

---

7. Homenatges i retrospectives

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Tot i que el tema principal d’aquesta edició és ‘Mad Max’, l’atmosfera postapocalíptica del qual envairà l’ambient, en el programa de Sitges-19 s’atén menys la saga creada per George Miller i Byron Kennedy que les seves imitacions. Algunes d’aquestes (‘1990: Els guerrers del Bronx’, ‘Bronx: Lucha final’) es podran veure a ‘Apocalypse domani’, retrospectiva sobre l’‘exploitation’ italiana de ciència-ficció dels vuitanta.

En l’apartat de rescats, destaquen a més el cicle dedicat al director (i actor i escriptor) xinès King Hu, conegut perfeccionista que va firmar algunes pàgines d’or del cine d’arts marcials i de capa i espasa, o els homenatges a Brigadoon a Pupi Avati i Charles Band.