Quim Masferrer cedeix la paraula al públic a 'Bona Gent'

Quim Masferrer, membre de la companyia Teatre de Guerrilla i presentador del popular programa ‘El Foraster’, estrena a Barcelona ‘Bona Gent’. El Club Capitol acaba d’obrir la Sala Pepe Rubianes amb aquesta original creació on la improvisació i el públic són claus. Masferrer, que aquest any presentarà ‘La Marató’ de TV-3, és un bon conversador que disfruta escoltant els seus interlocutors, descobrint les petites grans històries de la gent anònima, com sol fer en el programa televisiu que l’ha portat a conèixer tota mena de racons. Ara aquesta idea arriba al teatre amb ‘Bona Gent’, espectacle forjat a partir de les idees i experiències dels espectadors.  Treballar al teatre de forma estable a Barcelona li permet a més disfrutar del seu ‘petit’ de quatre anys a qui li encanta poder portar o recollir de l’escola. 

«El programa de televisió que ja porta set temporades em va remoure per dins. Em va fer veure que tothom té una entrevista», comenta Masferrer. Gràcies a aquest va voler muntar aquesta obra amb uns vímets molt semblants als de l’espai televisiu: descobrir experiències de la gent. «Compartir històries enriqueix, hauríem de fer-ho més sovint perquè de vegades quan compartim històries les alegries augmenten i les penes disminueixen».  

Homenatge al públic

La idea de l’espectacle és la seva manera de «fer un homenatge al públic, a la bona gent». La seva intenció és posar el focus en aquesta massa que normalment no parla a la sala. «El públic en un local de 400 persones són 400 històries. Això m’interessa. Aquest públic sense el qual no existeix el teatre, la literatura o la televisió té molt a explicar». I ell ofereix una oportunitat per escoltar les seves opinions i les seves idees sobre temes diversos amb què tothom es pot identificar. L’escenari no és a dalt sinó a la platea i els llums es mantenen oberts durant la funció en una sala que Masferrer converteix en lloc de trobada, una gran àgora. 

Gairebé 50.000 espectadors

Porta 80 funcions en tota mena d’espais, des de sales de teatre fins a pavellons. «Gairebé 50.000 espectadors l’han vist ja», calcula aquest inquiet actor. «El format és una bogeria perquè rebenta tots els paràmetres del teatre», confessa Masferrer. Però ell no força mai ningú a parlar. «No vaig en actitud de reporter intrèpid a l’estil ‘Caiga quien caiga’. Al contrari, convido a parlar a qui li vingui de gust. Només parla qui vol». Malgrat l’experiència, encara el sorprèn la naturalitat amb què la gent explica les seves vivències. «La càmera, que és una cosa que en principi podria espantar, en realitat exerceix d’imant». Ho va comprovar amb ‘El Foraster’ i també en aquesta nova proposta. «Hi ha una espècie de desdramatització i la gent, potser perquè està de tornada de tot o perquè se sent a gust, es deixa anar». 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

A diferència d’altres espectacles, com l’anterior ‘Temps’, la gent surt del teatre conversant amb persones que no coneixia. «El públic se’n va com si se sentissin més part d’una comunitat i es queden parlant al ‘hall’ amb gent que han conegut gràcies a l’espectacle. ¡És brutal!».

‘Bona Gent’ arrenca amb un monòleg sobre la seva necessitat d’entaular un altre tipus de comunicació amb el públic. A partir d’aquí tot és pura improvisació. «No sé res sobre els qui venen a veure’m. Només sé que a partir d’una pregunta tan senzilla com ¿Amb qui has vingut al teatre? poden sorgir coses increïbles». Ho diu per experiència.