Així es va forjar l'entrega de Bono a Penélope d'un premi a Sant Sebastià

Ningú s’esperava el que va passar ahir a la nit al Kursaal de Sant Sebastià, al recollir Penélope Cruz el seu Premi Donostia. Per descomptat, se sabia que l’actriu madrilenyaseria l’afavorida amb el guardó: era un dels reclams de la 76a edició de Zinemaldia des que es va anunciar oficialment, fa mesos. El que va agafar a tots els presents a la gala amb el peu canviat va ser l’aparició sobre l’escenari de Bono per entregar el trofeu. Entre la premsa portava dies corrent-se la veu que probablement l’encarregat de fer els honors seria Antonio Banderas, o que fins i tot era possible que finalment Pedro Almodóvar donés la sorpresa. En qualsevol cas, ni la majoria dels membres de l’equip del festival ni els responsables d’organitzar la gala, ni de bon tros la mateixa Penélope tenien la més mínima idea sobre la identitat del misteriós convidat.

Segons asseguren fonts del festival, la presència del líder d’U2 a la ciutat va ser fruit d’una operació gestionada amb el més absolut secretisme directament entre dues persones: d’una banda, el director del certamen, José Luis Rebordinos; per un altre Javier Bardem, marit de l’actriu i l’amistat del qual amb el cantant és àmpliament coneguda –encara són recordades les imatges que el mostraven ballant com un boig al Festival de Cannes del 2007, durant un concert de la banda irlandesa. Va ser ell qui, fa setmanes, va tenir l’ocurrència de trucar a Bono per saber si tenia l’agenda lliure i estava disposat a participar en l’acte. A Rebordinos, òbviament, li va semblar una idea formidable, especialment quan, poc després, el cantant va acceptar la invitació.

Va ser necessària la màxima precaució per mantenir en secret el que va passar després. Des de l’organització del certamen expliquen que ahir Bono no va volar fins a l’aeroport donostiarra d’Hondarribia, sinó que va aterrar a Biarritz, i que des d’allà va ser traslladat per carretera directament a les instal·lacions del Kursaal. Arribats a aquest punt, només faltava esperar que la sorpresa tingués l’efecte dramàtic esperat. El rostre de Penélope al veure’l ho va dir tot.

VIOLÈNCIA MASCLISTA

Penélope Cruz va recollir ahir a la nit el tercer Premi Donostia de la 67a edició del Festival de Cine de Sant Sebastià de mans del líder de la banda irlandesa U2, Bono, i en el seu discurs d’agraïment va recordar les dones que pateixen «la violència de gènere». Després de fer un recorregut de somnis complerts i agraïments, l’actriu va fer referència a «una cosa que no té a veure amb el cine, però el cine té a veure amb la vida», per tot seguit recordar les esgarrifoses xifres: 44 dones assassinades des de començament d’any i més de 1.000 des del 2003.

«Espero que quan una dona trobi la força gegantina que es necessita per denunciar el que es viu en una situació així, l’escoltin, però que l’escoltin a la primera i no quan sigui massa tard», va demanar. També va dir que el seu «principal somni» en aquest moment és que «entre tots puguem protegir aquesta llar comuna que és el món i donem una raó als nens per continuar somiant, que ens adonem que tots som un».

L’acte al Palau del Kursaal va començar amb un repàs de la trajectòria de l’actriu espanyola més internacional, l’única que té un Óscar, per ‘Vicky, Cristina, Barcelona’ (2008), i va ser nominada unes altres dues vegades, amb ‘Volver’(2006) i pel musical ‘Nine’ (2009). A més, estava en l’elenc de ‘Belle epoque’ (1992), que va guanyar l’Oscar a millor cinta estrangera.

Deliri

A continuació va sortir a l’escenari el director del certamen, José Luis Rebordinos per donar la gran sorpresa de la nit, el cantant Bono, que va entrar fent salts a l’escenari i ha causat el deliri entre el públic, posat dempeus.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Bono va destacar la importància de la família per a Penélope Cruz, dins i fora de la pantalla, i es va declarar «orgullós» de formar part de la seva en la vida real.

«Els artistes solem perdre’ns en nosaltres. Penélope es perd en tots els altres i per això nosaltres ens perdem en tu», va concloure el cantant interpel·lant-la directament.